Imatge de la presentació L'Institut Valencià de Cultura estrena 'Els quatre genets de l'apocalipsi', de Vicente Blasco Ibáñez
La versió teatral de Juli Disla està dirigida per Inma Sancho
Les representacions seran del 12 al 28 de maig al Teatre Rialto de València
L'obra forma part de les commemoracions de l'any Blasco Ibáñez
L'Institut Valencià de Cultura presenta del 12 al 28 de maig
l'adaptació teatral d''Els quatre genets de l'apocalipsi', una de les
obres més conegudes del novel·lista Vicente Blasco Ibáñez. Dirigida per
Inma Sancho, està interpretada per Empar Canet, Vanessa Cano, Enric
Juezas, Borja López Collado, MarÃa Maroto, Carles Sanjaime, Bruno
Tamarit i Guille Zavala. L'escenografia és de Carlos Montesinos, la
il·luminació de Victor Antón i el vestuari de Pasqual Peris.
El director general de l'Institut Valencià de Cultura ha
destacat que «és voluntat de les produccions del Teatre del Poble
Valencià acostar el públic valencià als grans textos de la literatura
universal i fer-ho en la seua llengua; en aquesta lÃnia, l'efemèride del
150 aniversari del naixement de Blasco Ibáñez ens permet rellegir la
seua literatura en el context social i cultural contemporani.''
L'espectacle que proposa l'Institut Valencià de Cultura es
concreta en l'adaptació teatral de la novel·la, conclosa en 1916, quan
l'escriptor vivia en un ParÃs assetjat per la gran guerra europea.
Conscient del moment històric, Blasco s'alinea com a entusiasta
partidari dels aliats, que són postulats com el bà ndol que mereix la
victòria. L'escriptor apassionat acaba convertint-se en activista
francòfil. Per això escriu una història d'amor i de conflicte familiar
en un context destructiu i trà gic, la Primera Guerra Mundial.
Per a Juli Disla, autor de la versió valenciana: ''ens
enfrontem al repte de posar en escena l'obra de Vicente Blasco Ibáñez
amb tot el respecte que imposa un dels autors més importants de la
nostra literatura, i volem fer-ho amb l'únic propòsit d'apropar-lo al
públic de la manera més honesta i fidel en relació a la novel·la
original''.
Aquesta no és la primera vegada que aquesta novel·la s'adapta a
altres formats artÃstics. A més de les conegudes versions
cinematogrà fiques, la companyia d'Enrique Rambal ja va fer una adaptació
teatral que es va estrenar al teatre Principal de València a l'octubre
de 1923, amb un text de LuÃs Linares Becerra. Ã’bviament, la proposta que
presentem al 2017 és ben diferent.
La directora de l'espectacle, Inma Sancho, ha insistit en el
fet que: ''la dificultat (o l'aposta) de fer una adaptació teatral d'una
novel·la es troba, bà sicament, en prendre decisions, i desitgem que
aquestes decisions siguen les més encertades per explicar la història i
traslladar el material necessari perquè, al capdavall, estiguem contant
el mateix». «Adaptar és, sobretot, saber triar; triar els personatges,
els llocs on passen les escenes, la informació, les trames i els
detalls. És justament en l'acte de triar on sorgeix tot allò que s'ha de
descartar», ha continuat. «I és acà quan apareix la pena per haver de
sacrificar tantÃssim material que en la lectura original ens han semblat
meravellós, però que les necessitats escèniques fan impossible'', ha
lamentat.
Amb la producció d''Els quatre genets de l'Apocalipsi',
l'Institut Valencià de Cultura vol fer accessible el context històric
que Blasco Ibáñez ens narra de manera quasi periodÃstica en alguns
passatges i que la manca de coneixements que puga tindre l'espectador
sobre la Primera Guerra Mundial no li impedisca seguir i enganxar-se a
la història. Els motius que desencadenaren el conflicte, la situació
polÃtica prèvia i els esdeveniments que anaven succeint-se en els mesos
en què transcorre l'acció poden suposar una dificultat per entendre el
comportament dels personatges i el viatge que realitzen.
La novel·la de Blasco Ibáñez retrata una societat en un moment
de canvi, de trasbals. I serà la guerra cruel la que aboque els
personatges a fer aparèixer els instints, comportaments i valors que
només s'entenen si es llegeix amb emoció i humor.
Com influeix un context hostil (bèl·lic) en les persones, els
efectes i la necessitat d'adaptar-se als temps que estan vivint, la
incertesa d'un futur desconegut, el desbaratament dels plans burgesos,
posar en qüestió les idees polÃtiques, religioses, patriòtiques fins i
tot l'amor a la famÃlia. «Tot això és el que hem trobat a la novel·la i
és el que volem portar a l'escenari», ha conclòs Sancho.
CategorÃas de la noticia
Quizá te interese
