La
corretja de transmissió de la cultura és laseuallengua,
en la nostra cultura aquesta corretja ha sigut un camà costós.
Grà cies a la gent del poble, la llengua no va morir en el perÃode
de la dictadura; el poble la parlava a pesar de la prohibició.
En
1949 un grup d'hòmens començaren la tasca de l'ensenyament del
valencià , mitjançant uns cursos. Varen ser la soca on ens mantingué
aquest foc fins que oficialment fou una realitat amb la Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià (1983). A l'escola podÃem aprendre bé el
nostre idioma.
Han
sigut anys de lluita perquè les nostres escoles de manera reglada
fóra estudiada, a pesar dels entrebancs que la dreta ha posat sempre
menyspreant-la i paralitzant-la.
Del
1949 al 1978, aquell grup d'hòmens va créixer per mantenir la
llengua i la cultura. Durant aquest perÃode el poble pogué
viure-la; cal anomenar persones
com:
Carles Salvador, JosepGiner,
Ferrer Pastor, Nicolau Primitiu, Soler i Godes, Almela i Vives,
Matilde Salvador, Enric Soler, Sanchis Guarner, Joan Fuster,
VicentAndrésEstellés,...
Molts d'ells i d'elles suportaren mil i unmenyspreu,
amenaces, atemptats, però a ells tot açò no els desanimava, al
contrari no deixaren d'aportar i enriquir la nostra cultura.
Els
que visquérem les burles i cà stigs per parlar la nostra llegua és
avui un orgull, una satisfacció constatar com la ciutadania la parla
amb normalitat.
Un
home savi digué"Qui
no estima laseuallengua
no estima la terra on va nà ixer.
En
el PSPV-PSOE sempre hem estatahÃ,
la Llei d'Ús d'Ensenyament del Valencià obrà el camÃ, els
professionals de l'educació han fet quesigauna
realitat la normalització a l'escola, devem agrair a aquest
col·lectiu el seu esforç i dedicació, que com abans he dit també
ells trobaren moltes dificultats en alguns perÃodes.
El
PSPV-PSOE de la Comarca de l'Horta Nord afrontem aquesta nova etapa
amb un programa polÃtic basat en els valors que inspiren la nostra
organització: llibertat, igualtat, solidaritat i justÃcia social.
Aquests
valors per a dur-los a terme precisen l'impuls a la nostra cultura, a
la nostra identitat com a poble, com no potser d'una altra manera.