Los homenajeados junto al alcalde de Llíria. --EPDAEren només xiquetes i xiquets de fa ara 80 anys. Havia esclatat la Guerra Civil i van haver de fugir de Madrid, deixant arrere les seues vides i a les seues famílies. Alguns d'ells van trobar a Llíria un lloc on fugir del focus del conflicte bèl·lic. Huit dècades més tard encara mantenen vius records i tot un món d'experiències que comptar perquè mai es repetisca una tragèdia igual.
L'alcalde, Manolo Civera, acompanyat per regidors de l'equip de govern, en un matí de molts emocionats records, ha inaugurat una jornada en què part d'eixes persones que van ser acollides en la nostra ciutat l'any 1936, han acudit junt amb membres de les seues famílies i amics. "Sabem que molts d'ells van fer de la nostra ciutat, la seua pròpia i ara formen part de la nostra història com poble", ha apuntat el primer edil.
L'escriptora i documentalista Cristina Escrivá ha pronunciat la conferència "La solidaritat valenciana amb els refugiats: l'exemple de Llíria", recolzant la seua exposició en un documental sobre el tema en qüestió. Escrivá ha explicat als assistents com van transcórrer eixos anys en què les vides dels protagonistes del dia van canviar per sempre.
Junt amb Vicent Escrivá, l'arqueòleg municipal i director del MALL, ha presentat també el projecte de memòria oral "Llíria en la memòria de la seua gent". Es tracta d'un treball que ja ha sigut posat en marxa i en el que s'arrepleguen els testimonis de tots aquells xiquets que hui, convertits en adults, volen compartir aquells records que encara conserven. Un projecte de merescut deute històric i a contrarellotge al que es va a continuar treballant perquè totes eixes històries i vivències no es perden amb el pas del temps.
