Lo Rat Penat denuncia: "¿Fins a quàn sostindrem a una AVL que nega l'identitat del valencià?"

Lo Rat Penat, fidel a la defensa de la llengua valenciana genuïna, expressa la seua profunda indignació davant les recents declaracions de la ministra Diana Morant i de la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, durant l'apertura del curs acadèmic de dita institució.

La ministra Morant va afirmar que "ací parlem valencià, que és la mateixa llengua que en Catalunya es diu català", calificant de "absurt" qualsevol debat sobre esta qüestió. Estes paraules suponen un nou insult a la dignitat del poble valencià, puix neguen la nostra identitat llingüística i nos reduïxen a una simple "denominació" dins d'una atra llengua aliena i forastera.

Per la seua banda, Verònica Cantó ha declarat que "nos trobem en un moment crític per al valencià i per a l'institució", responsabilisant a decisions polítiques recents. Pero des de Lo Rat Penat afirmem en claritat que la verdadera crisis del valencià ha segut provocada per la pròpia AVL, que durant 25 anys ha impost una normativa aliena a la nostra tradició, alluntada del valencià viu del nostre poble i inspirada en els models llingüístics de Barcelona, en la qual la nostra gent no es sent identificada.

Nos preguntem, una volta més:

¿Fins a quàn anem a sostindre en fondos públics una institució que nega l'existència de la llengua valenciana com a realitat pròpia i històrica?

¿Fins a quàn permetrem que s'utilisen les nostres institucions per a diluir tot lo valencià dins d'un proyecte llingüístic uniformisador i imperialiste?

Recordem que, si hui l'idioma valencià es troba en una situació crítica, no és per falta d'amor del poble, sino per les decisions d'una AVL que mai ha volgut normativisar la llengua valenciana conforme a la seua tradició i identitat pròpies, sino facilitar que siga anexionada per una llengua aliena.

Lo Rat Penat reafirma que:

* El valencià és una llengua en identitat històrica, lliterària i popular pròpia.

* No acceptarem l'imposició del català com a suposta norma de referència "culta" per al valencià, ni l'absorció del valencià pel català.

* La verdadera defensa del valencià passa per la seua utilisació diària, i per restaurar la seua dignitat i independència normativa.

Demanem als representants polítics que deixen de sostindre institucions que insulten al propi poble al que diuen servir. És l'hora de recolzar oficialment una normativa valenciana fidel a la nostra història i identitat, tal i com ho fa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1915, i que no es plega al dictat d'interessos contraris als del poble valencià.