Federico Martínez Roda. - EPDALo Rat Penat, entitat centenària en la defensa de la llengua i cultura valencianes conforme a la normativa pròpia que dicta la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), desija manifestar públicament la seua posició davant la notícia publicada hui, 11 de febrer de 2026, en el diari Levante-EMV, firmada per Francesc Arabí, en la que s'arrepleguen declaracions de l'exdecà de la RACV, En Federico Martínez Roda.
En dita informació, el senyor Martínez Roda afirma que "de continuar aixina, la RACV està abocada a l'extinció", qüestionant ademés la llegitimitat de l'actual Decà, Luis Miguel Romero Villafranca, i de la Junta de Govern. Des de Lo Rat Penat considerem estes afirmacions profundament injustes i alluntades de la realitat objectiva que viu hui l'institució.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana travessa en l'actualitat una etapa de notable dinamisme i productivitat. Baix la direcció del seu actual Decà i de la Junta de Govern llegítimament elegida conforme als seus estatuts, s'ha produït un increment evident en l'edició de llibres, estudis i investigacions, aixina com en l'organisació de conferències, cicles acadèmics, presentacions i actes culturals. Llunt de qualsevol suposta decadència, la RACV manté una activitat constant i creixent, que reforça el seu paper com a referent cultural valencià, a pesar de les décades de ninguneig, chantage ideològic i asfíxia oficial que ve patint per part del poder polític.
En el camp estrictament llingüístic, la seua Secció de Llengua ha tret a la llum en les últimes dos décades el seu Diccionari General de la Llengua Valenciana, el corrector ortogràfic, la Gramàtica Normativa. l'actualisació del Diccionari Bilingüe i la flexió verbal, el traductor, el Diccionari Valencià de la Rima i abundants treballs sobre toponímia, gentilicis i atres temes normatius, en un treball que (a diferència d'uns atres) se fa pels acadèmics i colaboradors 'gratis et amore', inclús renunciant als drets d'autor de les obres.
La notícia aludix igualment al denominat 'pacte' de 2016 entre el llavors decà de la RACV, En Federico Martínez Roda, i el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), En Ramon Ferrer, presentat en son dia com un gest fals de "pau llingüística" que no fon acceptat per una majoria d'acadèmics de la RACV.
Des de la nostra perspectiva, aquell intent d'aproximació fon una estratègia interessada de claudicació del valencianisme idiomàtic front als que neguen la personalitat del valencià com a llengua romànica diferenciada; front ad aquells que continuen censurant, com si no existira, la producció lliterària dels centenars d'escritors que, des de 1979 fins a l'actualitat, han produït més de mil obres en l'única normativa pròpia valenciana: les Normes de la RACV, conegudes popularment com a Normes d'El Puig, a pesar de l'estat d'excepcionalitat que viu en l'actualitat la llibertat constitucional de creació lliterària en llengua valenciana.
La AVL és una institució sustentada en postulats que diluïxen i aniquilen la singularitat llingüística valenciana, i creada al marge del model llingüístic netament valencià que ve construint la RACV des de fa décades, basat en els consensos normatius de 1914 i 1979. La pretensió de Martínez Roda de propiciar en la RACV una acceptació acrítica dels criteris catalanistes de la AVL baix el paraigües de la denominada "cooperació efectiva", no solament generà una profunda divisió interna, sino que, actuant radicalment en contra del criteri de la Secció de Llengua i de tots els filòlecs i especialistes en llingüística valenciana dins de l'ent acadèmic, posà en risc la coherència i orígens fundacionals de la RACV, per no dir la seua pròpia raó d'existir.
Aixina mateix, volem deixar constància i replicar al senyor Martínez Roda que els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, organisats per Lo Rat Penat, travessen un moment de gran vitalitat i prestigi. La poesia valenciana viu una etapa fèrtil, en un nodrit grup d'autors del més alt nivell que prestigien les nostres lletres: Amparo Cabrera, Joan Josep Serra, Vicent Ramon Calatayud, Sito Sanchis, Donís Martin o Emilio Ridoccí, entre atres, són prova evident del vigor creatiu actual. Les seues afirmacions, venint d'una persona que tant colaborà en el passat en la nostra entitat, nos produïxen tristor, estupor i incomprensió.
La cultura valenciana no està en decadència; està viva i activa gràcies al compromís de qui treballa en llealtat a les nostres raïls històriques i normatives. I si pot estar perill, és per culpa d'aquells que, per motius que deuran explicar, accepten en els braços caiguts l'anulació de l'identitat pròpia valenciana per a abraçar "l'unitat" de la llengua catalana i dels països catalans que, per acció o omissió, propugna la AVL.
Des de Lo Rat Penat reiterem el nostre respal a l'actual Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i a la seua Junta de Govern, aixina com als escritors i editorials que continuen produint lliteratura en llengua valenciana a pesar de la contínua discriminació per les administracions públiques, animant-los a continuar en fermea, responsabilitat i coherència en la defensa de l'identitat, la llengua i la cultura del Regne de Valéncia.
