Davant les informacions aparegudes en alguns mijos sobre l'us de la paraula "vixca" en el cartell institucional de la Generalitat Valenciana en motiu de la celebració del 9 d'Octubre, Lo Rat Penat vol agrair l'us normal que d'ella es fa en la campanya publicità ria, i recorda que esta forma és plenament và lida, genuïna i amplament utilisada en el valencià de tots els temps.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha afirmat que les formes en X com "vixca" tenen una important tradició escrita, pero que en l'actualitat, supostament, s'haurien "generalisat" les formes en S com "visca", les quals intenta vehicular i impondre de manera única en la normativa oficial. Eixa afirmació no és correcta: la forma "vixca" no a soles forma part de la tradició escrita clà ssica, sino que seguix sent la forma viva i popular d'us general en valencià , més allà dels usos imposts per l'oficialitat des dels anys 80 del sigle passat.
En efecte, la forma "vixca" està documentada en autors fonamentals de la lliteratura valenciana: apareix en els texts de Joanot Martorell, en les cròniques de Martà de Viciana, en els versos de Bernat Fenollar i en la prosa de Roïç de Corella o de sor Isabel de Villena. La mateixa forma se manté en escritors de la Renaixença com Eduart Escalante, Constantà Llombart, Martà Gadea o Teodor Llorente.
Inclús en les obres de Carles Salvador, en les Bases de Castelló de 1932 (normes que teòricament la AVL proclama defendre) o en la Gramà tica Valenciana de Sanchis Guarner de 1950 se va consagrar l'us d'estes formes verbals en X, responent a la pronunciació valenciana general: tant en la conjugació de "viure" com en la dels verps incoatius de la tercera conjugació: "compartixc", "divixques", "existixquen", etc. N'hi ha prou en consultar el CIVAL ('Corpus Informatitzat del Valencià ') de la pròpia AVL per a comprovar-ho.
De fet, la AVL mostra una posició contradictòria davant d'estes formes, i en concret de "vixca", que resulta impròpia d'una institució que es diu "normativa": mentres que no l'arreplega en el Diccionari Normatiu, sà que la menciona com a interjecció en la Gramà tica Normativa, i no acaba d'aclarir si, en general, considera correctes o no les formes verbals en X, a pesar d'haver segut vehiculades inclús per les bases de 1932 i haver segut utilisades pels escritors i gramà tics valencians de tots els temps.
La realitat és que l'introducció recent i imposta, en la llengua escrita, de formes arcaiques o directament artificials en S, com "visca", "isquen" o "convertisca", ademés d'impondre una irregularitat en el paradigma verbal valencià (que és absolutament regular en esta qüestió), també induïx als parlants a pronunciar incorrectament la X en esta i atres paraules. Una X que deu pronunciar-se en un sò igual al de les X de Xixona o caixa, i que és prou diferent, per tant, de la S.
Aixina mateix, Lo Rat Penat recorda que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), primera institució impulsora de la normativisació de la llengua valenciana, ha defés i continua defenent de manera clara l'us oral i escrit de la forma "vixca", entesa com a expressió genuïna del valencià general i normal.
No és, puix, casualitat que, en el text original de la lletra de l'Himne de Valéncia, el seu autor Maximilià Thous usara expressament la veu "vixca", utilisant aixina la forma viva i popular que identifica i emociona al poble valencià . La música del mestre Serrano i la lletra de Thous, en eixe "vixca" inconfundible, formen part inseparable de la nostra identitat colectiva.
Per tot això, Lo Rat Penat reivindica i defén públicament la validea de l'us de la veu "vixca", tant oralment com per escrit, i felicita als responsables d'esta campanya institucional.
