La portaveu d'Esquerra Unida al Parlament Europeu Marina Albiol ha remés a l'intergrup parlamentari de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües les dades de l'informe que acaba de publicar la Plataforma per la Llengua sobre queixes rebudes i tractades per l'entitat durant 2016; una de les conclusions més importants d'aquest informe apunta a que l'Administració de l'Estat és la que centra més queixes, amb un total de 48, per la qual cosa Albiol sol·licitarà a l'intergrup que s'adrece al govern central exigint major respecte cap als valencianoparlants: "L'informe de la Plataforma evidencia que en termes absoluts les queixes contra l'Administració augmenten any rere any; especialment, adreçades a l'administració estatal.
No cal que recordem que totes les administracions tenen el deure de protegir i fins i tot afavorir les llengües minoritzades, i en lloc d'això seguim constatant la intolerància que continua existint en alguns estaments estatals cap a la nostra llengua".
L'informe recull un descens del nombre total de queixes respecte l'any 2015, si bé encara en són més que les registrades al 2014. A més, assenyala algunes tendències interessants a analitzar, com el fet que
s'haja mantingut el nombre de queixes davant l'Administració.
Segons la portaveu d'EU a l'Eurocambra, "a això hauríem d'afegir el constant degoteig de casos de discriminació que trascendeixen a l'opinió pública massa a sovint, com la recent identificació per part de les forces de seguretat de la vicepresidenta de la Diputació d'Alacant per parlar valencià. Malgrat que aquests casos no formen part de l'informe, creiem que l'intergrup hauria d'ocupar-se'n, perquè mostra una hostilitat preocupant cap a la normalització lingüística".
Albiol a més ha instat a l'intergrup a convidar a la pròpia Plataforma per la Llengua a presentar les dades del seu informe i les principals conclusions: "És un treball molt interessant i complet que permet conèixer quins problemes trobem els catalanoparlants quan fem servir una de les llengües oficials del nostre territori. I especialment preocupants són els que sorgeixen del tracte amb l'administració pública, ja que per a les institucions suposen incompliments de la legalitat en el sentit de que no compleixen amb la seua funció de garants dels drets lingüístics.
Per això, considerem important que des d'Europa es recorde contínuament a les administracions que parlar la nostra llengua és un dret fonamental reconegut per la Unió Europea, i la discriminació lingüística o cultural no és altra cosa que atemptar contra la llibertat dels individus".
