Marta, de Puçol, no recorda el primer dia que va
muntar a cavall. Des de ben xicoteta, esta amazona de 26 anys va haver
d'aprendre a compaginar la seua vida personal i acadèmica amb la gran passió
que va anar forjant dia a dia i que encara manté: l'equitació. Però no perquè
algú li ho imposara, sinó perquè amb estos animals va trobar des del principi
un lloc on passar llargues estones, muntar i també «desconnectar, asseure'm a veure'ls i compartir vesprades de descans
gaudint de la seua companyia, sense necessitat d'entrenar».
És
cert que nà ixer en el si d'una famÃlia dedicada a esta professió li va induir a
endinsar-se en ella: «Vaig començar pel meu pare, que sempre ha estat en el món... És qui
m'ha creat esta vinculació amb els cavalls», explica. AixÃ, encara que al
llarg dels anys ha establit relació amb altres professionals que ha anat
coneixent en diferents competicions, mai ha rebut periòdicament classes de cap
entrenador: «Tot és entre els consells
del meu pare, vÃdeos que puga trobar en Internet i la prà ctica del dia a dia».
I no
li ha anat malament: Des que va començar a competir fins a l'actualitat ha
obtingut múltiples reconeixements, com quatre medalles de bronze a nivell
autonòmic en la categoria de Domatge Clà ssic (2005, 2012, 2015 i 2019); dos de
plata, en Domatge Clà ssic i en Enganxaments (ambdues, en 2014) i, a més, en
2013 es va proclamar campiona de la Copa
de la Federació HÃpica de la Comunitat Valenciana en Domatge Clà ssic. AixÃ
mateix, Marta ha sigut seleccionada per l'equip de la Universitat de València
per a competir en tres edicions del Campionat d'Espanya Universitari (2013,
2015 i 2016), també en la disciplina de Domatge Clà ssic, quedant sempre entre
els huit primers llocs.
Estudiar, treballar, entrenar
Compaginar
esta afició amb els estudis, la vida personal i el treball no sempre ha sigut
fà cil. Des que va començar a competir, als 12 anys, la seua rutina ha consistit
a estudiar al matà i passar les vesprades en l'hÃpica. I quan va arribar el
moment de triar els seus estudis no va dubtar a optar per una carrera que en el
futur li permetera, com ella diu, «mesclar
les dues coses que m'agraden».
AixÃ,
ha finalitzat recentment el Grau en Dret amb especialització en dret esportiu.
Ara, mentre estudia oposicions, treballa en l'Administració Local i, per
descomptat, continua passant llargues vesprades en la seua hÃpica: Racò del
Cavall. «En el meu temps lliure m'agrada
xarrar i fer plans amb els meus amics i famÃlia, a més de practicar altres
esports», comenta, però «em costa passar un dia sense visitar als
meus cavalls».
AllÃ,
la rutina és sempre la mateixa: Els prepara per a poder traure'ls, la qual cosa
implica raspallar-los, posar-los la cadira, la becaina, protectors a les cames…
«Em munte i faig l'entrenament que haja
planificat». Depén de la meteorologia, però l'habitual és fer tot això i,
després, dutxar-ho, tornar a raspallar-ho… «Tot,
més l'afecte que li pugues donar». I és que l'entrenament no sempre consisteix a muntar: «També és important eixir a córrer d'altres formes o, fins i tot,
deixar-los solts en prats grans perquè es divertisquen», explica Marta: «Ells, com les persones, també necessiten
desconnectar moltes vegades».
De Tornado a Campione
Recentment
han jubilat a Tornado als seus 26 anys, el cavall amb el qual Marta ha competit
des dels 12 i amb el qual sent una vinculació especial que creu que no tornarÃ
a tindre amb cap altre, «perquè són molts
anys veient-nos tots els dies; per a mi és com si fora un membre més de la
famÃlia». Encara que moltes persones creuen que els animals no tenen
sentiments com nosaltres, «no és aixÃ:
Tornado és molt gelós», comenta Marta: «Si em veu acariciar a un altre
cavall, es gira, es va i no em
deixa tocar-lo durant una estona, encara que insistint un poquet, acaba perdonant-me»,
bromeja.
Si
bé este cavall era prou tranquil, Campione
no li ho posa tan fà cil. És el que munta des que Tornado es va jubilar i, «com que és més jove, és nerviós, tafaner… Té
més espurna». De fet, en una de les últimes competicions es va atabalar
dins del box -la caseta on esperen abans d'eixir a la pista- «i va acabar rebentant el pestell»,
recorda Marta amb un mig somriure: «Vam
haver de cridar a manteniment perquè arreglaren la porta... No va arribar a
escapar-se per sort».
Malgrat
estos xicotets contratemps, competir li encanta. I amb el pas dels anys ho
porta millor: «De xicoteta eres prou
innocent, però a poc a poc et vas donant compte d'on està s, i va arribar una
temporada en la qual em posava molt nerviosa», recorda: «Vaig haver d'aprendre a controlar els nervis
i no transmetre-li'ls al cavall, que ho sent tot», de manera que ara pot
realitzar l'exercici des d'un punt de vista més tècnic i gaudint més de la competició, «la
qual cosa garanteix millors resultats». L'amazona assegura que és fins i
tot més satisfactori aconseguir premis amb un cavall «que has domat tu mateixa i del qual has pogut veure tota l'evolució».
Un futur incert, però amb cavalls
A
més de treballar, estudiar, entrenar i competir, Marta ha sabut traure temps
per a formar-se en diferents à mbits, la qual cosa li ha permés exercir de jutge
de competició en diverses disciplines, com els galops, i també impartir classes: «Tinc
un xicotet equip de xiquetes que competeixen a nivell autonòmic», explica.
I tampoc els va res malament! En els últims anys han aconseguit tres medalles
de bronze a nivell autonòmic en Domatge Clà ssic (dos en 2018 i una en 2019), i
altres tres de plata en els nivells de Domatge Clà ssic A (2015), B (2016) i AP
(2018).
«La meua intenció és continuar formant-me per
a ensenyar als altres i per a ajudar-me a mi mateixa, continuar competint i, si
el dia de demà tinc fills, poder transmetre-li'l també», explica: «Si volen, clar, de igual manera que els meus
pares ens van deixar triar a mi a les meues germanes», comenta. I encara
que en el futur no sap si aconseguirà combinar-lo amb l'à mbit jurÃdic i fer
d'esta afició la seua professió, té clara una cosa: «Vull que el món del cavall estiga sempre en la meua
vida».