Miquel Ramos (Obrint Pas): "Hem demostrat que la cultura valenciana és universal"

Obrint Pas oferix el seu últim concert en el Principal de València. Darrere queden 20 anys de música, himnes, concerts i reivindicacions amb les què han donat la volta a mig món. Molt ha plogut des que el grup es formara en el Benlliure. Molt ha plogut, però sempre en valencià.

 

Què espereu del concert en el Principal?

És el final d'una etapa que volem compartir amb tots els amics i amigues que ens han acompanyat durant estos 20 anys, tant dalt com baix dels escenaris. Esperem que tothom gaudisca de les nostres cançons en este format diferent que és acústic, ben amanit d'elements tradicionals i amb moltes col·laboracions.

Després de tants anys pujats a un escenari, este serà un concert especial per la barreja d'emocions, no?

Des que vam anunciar l'any passat que aturaríem indefinidament el grup, cada concert ha sigut especial, una mena de comiat a cada lloc on hem anat. Estos concerts al Teatre Principal de València, la nostra ciutat, envoltats de la nostra gent, amics i familiars, serà sense dubte molt emocionant.

Què creus que ha ensenyat Obrint Pas al públic valencià?

Obrint Pas no haguès sigut possible sense la complicitat de molta altra gent, de col·lectius i persones anònimes que han fet possible demostrar al món que es pot fer allò que vols sense renunciar a res. Hem demostrat, junt a molts altres artistes, que la nostra cultura és universal, que no s'ha de tindre vergonya de fer-ho en valencià ni de dir el que penses. Això ha sigut una victòria de tots els valencians, acostumats al derrotisme i amb l'autoestima baixa des de fa dècades.

I el públic valencià a Obrint Pas?

Com he dit, Obrint Pas no seria res sense el públic que l'ha acompanyat tots estos anys. Ells han convertit les nostres cançons en la banda sonora de les seues vides, fent-les seues també i omplint-nos sempre de coratge i il·lusió per seguir fent el que crèiem. El públic és el protagonista de la història d'Obrint Pas, qui ens ha permès crèixer com a grup i com a persones, qui ens ha recolzat i acompanyat.

Què ha suposat el Camp de Túria en la vostra carrera?

Alguns de nosaltres hem estat vinculats sempre a esta comarca per diversos motius. Hem tocat a La Pobla de Vallbona, a Llíria, a Bétera, i sempre ens hem sentit com a casa. A més, tenim amics i familia al Camp del Túria. Alguna vegada imaginareu que aplegarieu tan lluny en el món de la música en valencià?Hem arribat on la gent ens ha permès arribar. Sense cap ajut institucional, des de l'autogestió i la humiltat, sense renunciar a la nostra llengua ni a les nostres idees, però tot gràcies a que existeix tota una xarxa de gent i col·lectius que és capaç de superar els entrebancs i treballar pel que creu, pel que li agrada. Hem viscut moltes experiències increïbles per tot el món, hem conegut més a fons el nostre país i la seua gent, i això no te preu.

Què és el que més recordes de tot aquest temps?Recordem molt els inicis, quan érem adolescents i fèiem el que podíem.. Però també els viatges per altres països, les experiències viscudes, les anècdotes més peculiars i les situacions adverses... Alguna cosa que no us haja donat temps a fer?Sempre et falta temps i mitjans per moltes coses... Ens queden molts països per visitar, molta gent per conèixer i moltes coses per fer. No tenim res en concret que ens Creus que ho fareu alguna vegada?Vorem què passa en un futur...

Us ho heu pensat bé? No hi ha volta enrere en la dissolució del grup?No és una dissolució, és una aturada temporal indefinida. Això vol dir que de moment el grup estarà aturat i que no sabem què passarà en un futur. Potser en uns anys ens reunim de nou i encetem una nova etapa, o potser això és el final definitiu. Hem volgut tancar una etapa i ara necessitem un temps per reflexionar, per dedicar-nos a altres coses i per viure noves experiències alienes al grup. El que sabem és que estos 20 anys junts han sigut tota una lliçó i una experiència inesborrable que ens quedarà per sempre.