Mónica Oltra. EPDA
-Crec que bé, la veritat és que s'està conformant encara. Quatre mesos es poquet. La criatura està naixent i creixent, pública, digna, plural, sense que ningú del govern agafe el telèfon i diga als periodistes el que han de fer, no com abans, quan Canal 9 i Rà dio 9 era directament l'òrgan d'expressió del Partit Popular. Ara és el reflexe de tots els valencians i valencianes que votem i pensem diferent, tenim diferents gustos musicals, culturals i de tot tipus, amb Ãndexos d'audiència que estan molt bé i que han d'anar creixent, consolidant-se. El que estem fent és que els valencians i valencianes tinguen el mateix que la resta de comunitats autònomes, que fins i tot, sense tele ni rà dio s'havÃem quedat, per tant els últims dels últims.
-No sé si amb eixa quantitat, però si injectem en turisme, indústria i cultura, per què no també a l'audiovisual? Crea llocs de treball. No entre en xifres concretes, però sà és important que donem suport als teixits productius econòmics. I el fet de que hi hagen dos redaccions d'esports a la televisió pública? Una a 'Tot l'esport' i un altra a la redacció d'informatius. 400 persones en plantilla, però totes les produccions esternalitzades.
-Crec que la plantilla està molt ajustada en comparació amb la d'altres televisions i la producció es fa difÃcil amb eixos números de plantilla. Estan intentant ajustar per què la gent no haja de fer tantas hores extraordinà ries i, a més, amb tant gent a l'atur. En absolut, va a passar amb el que passà amb el Partit Popular, que va deixar un pufo de 1.300 milions d'euros a costa d'enxufar a amics, anar-se'n de viatge, i fer coses inconfesables, pagar-les amb l'erari públic, furtar diners a manta. Això no pot tornar a passar, la llei està molt ajustada, amb un pressupost del qual no es pot excedir... El Consell Rector és plural que vetla perquè estes coses del passat no tornen a passar.
-En absolut, ni crec que la tinguen en el PSOE. És una televisió que no té ingerències, aleshores quan no les té és un producte professional, això és el que volÃem, una tele no governamental ni partidista. Si ho fem mal des del govern, que els periodistes ho diguen. Si l'oposició diu alguna cosa de rellevà ncia periodÃstica ha d'eixir i es fan entrevistes, que siguen a tot l'arc parlamentari. Durant dos anys i mig com a sÃndica no m'entrevistaren mai a la televisión. Això ho dirà gent del PP.
-Jo de gent del PSOE no l'he sentit. Qui diu eixes coses és perquè vol controlar.
-La veritat és que els del PP a vegades tenen moltes oportunitats per a callar. Ens trobà rem un sistema totalment col·lapsat amb milers de persones abandonades, 46.000 en llista d'espera amb una mitja d'espera de 4 anys i mig, un abandonament d'un sector de la població dels més vulnerables. Qualsevol famÃlia en una situació de dependència sap del que estem parlant. Des de juliol de 2015 fins ara hem resolt la sol·licitud de 57.000 persones. Hem baixat la llista d'espera de 46.000 a 21.000, però ja no són 4 anys i mig sinó un any i tres mesos. Vaig arribar a resoldre sol·licituds de l'any 2007, persones que havien estat 8 anys esperant. S'ha fet el que es podia fer en un esforç tità nic però encara queda molt per fer i l'objectiu és que quan acabem la legislatura estiguem complint la llei de dependència, que és donar resposta en 6 mesos. La llei no s'havia complit mai, però en el 2018 ja hi ha persones a les quals donem resposta en 6 mesos.
-Crec que és important que hi hagen. Des de CompromÃs hem valorat que l'acord entre PSOE i Podemos és un pas positiu en matèria social. Què anem a fer des de CompromÃs? Ens anem a seure a parlar amb el Govern d'Espanya amb dos objectius, l'agenda valenciana i l'agenda social que és millorable, encara que és un avanç. Els nostres 4 diputats anem a negociar també l'agenda valenciana. No pot ser que els valencians i valencianes siguem sempre el furgó de cua en inversions, per exemple el soterrament de les vies perquè el Parc Central puga acabar-se i les vies no entren fins al centre de la ciutat, això no passa a cap paÃs avançat del món. Pensem per exemple en altres parts de la Comunitat, com l'aeroport de l'Altet, que no està comunicat en ferrocarril amb Elx i Alacant; o que des de Castelló a Vinaròs no hi ha tren de rodalies, la gent no està vertebrada amb transport públic; o el transport metropolità de València i à rea metropolitana. Com és possible que tinga finançament Barcelona, Madrid, Sevilla i Canà ries, i València i l'à rea metropolitana s'ha quedat sempre relegada i en els últims pressupostos uns ridÃculs diners que no es corresponen amb la necessitat que en té. Totes eixes coses s'han de veure. També hem de parlar de finançament, d'un calendari i un tracte singular mentre es conforma eixe nou sistema que faça de pal·liatiu de la situació que estem vivint. L'altre dia la ministra d'Hisenda va dir que la diferència entre un valencià i una persona que viu a Cantà bria hi ha una diferència de 800 euros per persona. Són 4.000 milions d'euros, això no es justifica. Això el que fa és que no hi ha igualtat de tracte i igualtat d'oportunitats. Nosaltres no volem ser espanyols de segona.
-En una negociació global s'ha de veure. I després en l'agenda social es pot millorar. Està molt bé que es puge el Salari MÃnim Interprofessional, però la majoria d'ajudes socials que té l'Estat i les comunitats autònomes no es referencien amb el SMI sinó amb l'IMPREM, que s'ha de pujar perquè si no resulta que les persones que més necessiten les ajudes socials no es van a beneficiar de la pujada del SMI. Jo entenc que hem de començar primer amb aquells que estan en el clot, que estan més vulnerables, aquells que ho necessiten més. PodrÃem posar més exemples, com els permisos de paternitat i maternitat que no es puguen agafar al mateix temps, sinó que siguen consecutius perquè si els agafen al mateix temps, qui cuidaran seran les dones. La idea és que es demane de manera consecutiva i que els hòmens també cuiden que és una cosa molt bonica en la vida i que la famÃlia monoparental se'ls acumule tot el temps perquè una persona a soles cuidant serà més difÃcil. Són dos exemples de l'agenda social, que beneficiaran al conjunt de la societat espanyola. Però clar que volem votar a favor d'estos pressupostos però hem de parlar de l'agenda valenciana i s'hem de seure a parlar.
-En CompromÃs no som tant de lÃnies roges, sinó de seure'ns i buscar avanços. En la mesura que hi hagen avanços els recolzarem, que han de tindre en compte l'agenda valenciana. Joan Baldovà tampoc té eixe carà cter de 'o esto o me voy'. Eixa és una manera antiga. Som més amables, mes horitzontals, estem en la feminitat a l'hora de negociar.
-Més que descartar o afirmar -tendim a ser massa categòrics-, jo crec que el que estem aplicant és el sentit comú i tots els insdicadors el que diuen és que som dos forces polÃtiques que traiem millors resultats per separat, més diputats i diputades. No té sentit perdre recursos que necessitem per a reforçar el Botà nic. Això no vol dir que no hi haja una aliança polÃtica, que no és només electoral. Hi ha aliança i exigix que siguem el més eficaços possibles perquè el Botà nic tinga més suport.
-Efectivament, de les enquestes m'interessa sempre la part qualitativa, el suport que està donant la ciutadania a les polÃtiques del Botà nic, el fet de què els pensionistes i discapacitats, els desocupats, xiquets i xiquetes de famÃlies empobrides no hagen de pagar el copagament farmacèutic que va imposar Rajoy. Quan arriba setembre els llibres els tens damunt la taula i no has de donar pegant 'pataes' per ahà de papereria en papereria amb l'estalvi que suposa, que per a moltes famÃlies és molt important, que no es pague en els centres de dia i ocupacionals eixe copagament confiscatori del PP i que en residències de majors s'haja tornat les pagues extraordinà ries que es confiscaven, que l'Avalem Joves haja permés trobar la primera feina a 10.000 ersones... Són mesures molt bé rebudes en les enquestes. Les enquestes marquen tendències, que el Botà nic augmenta i això sempre és positiu. Com es farà el repartiment? Vorem el dia de les eleccions.
-Això de 'rifirrafe' és una manera de qualificar diferències de visió sobre determinats temes que són importants també compartir-los a l'espai públic. En països de l'entorn és normal, tot el món no aborda els problemes de la mateixa manera, és normal que tinguem diferències i que es parle per a després arribar a una conclusió. El pacte del Botà nic està a proves de bombes. Que tinguem diferències entre les tres potes i les dues forces que conformen el govern és normal, sinó tots estarÃem en el mateix partit, tots pensarÃem igual, tots ens vestirÃem igual i això seria un avorriment molt gran.
-No. El meu pitjor moment en polÃtica malhauradament és cada volta que hem de fer tres mintus de silenci quan mor una dona a la Comunitat. És el moment en què m'entra més tristor, impotència, rà bia. L'altre és una qüestió de reorganització d'un partit i forma part de la quotidianitat quan s'està gestionant un govern tan important. Lluitar contra la violència de gènere amb eixe pacte que và rem fer per a mi és una qüestió d'emergència social i nacional i és el que em lleva la son.
-SÃ. Es un fracà s col·lectiu quan assassinen a una dona, però també hem avançat prou. No parlaria de fracà s sense pal·liatius. Cada volta que maten a una dona ho prenc com a un fracà s. Una societat que mata està malalta, però estem avançant en la lluita masclista, també en les polÃtiques d'igualtat. L'origen de la violència de gènere està en una societat amb estructura patricarcal on el masclisme està encara present. La desigualtat es trasllada a les relacions personals, on un home no considera a una dona igual, sinó com a una possessió. Això és meu i, per tant, com no és un subjecte de dret puc fer amb ella el que vullga. Això es el que hem de trencar. L'any 2018 ha sigut de gran efervescència del feminisme fins el punt de que cap polÃtic diu ara que no és feminista. És un triomf de les dones i també dels hòmens que cada volta acompanya més al moviment feminista per una societat igual.
-Por no li tinc. Més que preocupar-nos hem d'ocupar-nos. Són forces polÃtiques d'ultradeta. Pense que són forces que odien la diversitat, volen que tots pensen com ells, per això són totalitaris, els que no pensen com jo, el que no estime com jo, el que no té la mateixa cosmovisió que jo, he d'aniquilar-lo. Per tant, nosaltres entenem que la diversitat és un valor que ens enriquix com a societat. De fet, hi ha estudis d'universitats prestigioses que diuen que les societats més diverses són més avançades econòmicament, tenen més èxit econòmic. Quan una societat anul·la la diversitat? En els països ens els quuals s'està desmantellant un benestar que hi havia o no s'ha arribat és on s'estan donant estos fenòmens. Quan la societat està segura perquè té xarxa que em sosté si la vida pel que siga se m'ha torçut i no tinc feina o he tingut un accident, l'extrema dreta no pot niuar ni pot créixer.
-Ho compaginarem tot. He fet dos campanyes, no com a candidata, donant suport a les generals de 2015 i 2016 i puc compaginar les tasques com a vicepresidenta i el que em tocarà fer com a candidata si CompromÃs ho decidix en els processos d'elecció. De moment, tinc una capacitat de treball a prova de bombes i espere tindre energies. Em prendré vitamines.
-Crec que no. Primer, perquè ara tenim una gestió que contar-li a la gent. En 3 anys la vida de la gent ha millorat sensiblement i la gent ho sap. Ara tenim una carta de presentació. En el 15 ens deien: vosté diu que va a fer això, però ho farà ? Ara podem dir: sÃ, sÃ, el què diguèrem que anà vem a fer, acà està . Tenim paraula, entre altres coses perquè a ma casa m'ensenyaren que la gent que no tenim patrimoni, el més valuós que tenim, i més les persones humils, és la paraula. Acà està la nostra paraula complida. Per a la pròxima legislatura volem la vostra confiança per a fer encara més. En el tema de la crÃtica al PP no és un tema del passat. El Tribunal Suprem ha confirmat una sentència que ens confirma a pagar 9'5 milions d'euros per una nefasta gestió de la senyora Bonig en l'autovia de la Vega Baja, que va rescindir unilateralment el contracte d'eixa autovia i ara ni tenim autovia ni 9'5 milions d'euros. Amb eixa quantitat podem construir dos col.legis, dos centres de salut o tres residències per les persones majors. Això és la carta de presentació de la senyora Bonig. La nostra és xarxa llibres, renda valenciana d'inclusió, copagament farmacèutic, el copagament social, l'Avalem Joves, les polÃtiques de l'economica de les xicotetes i mitjanes empreses.
-Eixa és una qüestió que també anem a plantejar en la negociació amb el govern d'Espanya. Ho he parlat amb Joan BaldovÃ, que els autònoms sempre són els grans oblidats i que la pujada del SMI les cotitzacions dels autònoms s'han d'equilibrar amb els ingressos. El Govern del Botà nic en la Renda Valenciana d'Inclusió, la modalitat de complement d'ingressos per rendes del treball, que entra en vigor en 2020, la primera en Espanya d'estes caracterÃstiques, hem vist el fenomen dels treballadors pobres -'poor workers' en anglès- i el 23 d'abril del 2020 entra en vigor els complements. Complementarem els salaris mÃnims que no arriben al SMI. També hem contemplat en eixa situació a les persones autònomes, cosa que no ha fet ninguna llei en Espanya.
-Jo porte 24 anys a la meua falla, no és una cosa d'ahir ni despús-ahir. Crec que estem trencant els tòpics, com també aquell que deia que la dreta gestionava millor, ahà està el desgavell del Partit Popular, no només per la corrupció sinó també el caos que hi havia a la Generalitat quan arribà rem. El tòpic de què a l'esquerra valencianista no li agraden les falles també s'ha trencat. Hi ha molt gent. Això ha de vore amb la gent que li agrada més o menys la festa. És, a més, una festa total. És festa, és cultura, és art, pólvora, música, teatre. És una festa total i això té que vore amb la manera de ser de cadascú i no amb la ideologia. En les falles hi ha de tot. Si ficà rem una urna, el resultat seria semblant al del districte on estiga la falla Hi ha qui li agrade la festa i després hi ha també a qui li agrade menys la festa i és més 'soso'.
