Si bé al maig les Corts Valencianes aprovaven exigir la desmilitarització cessió del Convent de Sant Doménec de València, amb els vots de Compromís, PSPV-PSOE i Podemos, ara el Govern Central torna a tirar un pitxer d'aigua freda.
El
portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, va preguntar per
escrit al nou govern, quines mesures pensava adoptar respecte a la
tornada a la gestió autonòmica o local del convent
de Sant Doménec de València ara en mà dels
militars?.
La resposta que ha donat ara el Govern no deixa
lloc a dubtes " En
relació amb l'assumpte interessat, s'assenyala que el Convent
de Sant Doménec de València, és una propietat demanial
afectada al Ministeri de Defensa i adscrita a l'Exèrcit de Terra, en
la qual se situa la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat.
La propietat, per tant, segueix sent d'interès per a la Defensa
Nacional i no està inclosa en cap de les actuacions de
racionalització d'infraestructures que està duent a terme aquest
Departament, per la qual cosa no està prevista la seua cessió al
Consell de la Generalitat Valenciana."
Per
a Mulet " costava
poc adquirir un compromís per a estudiar la seua cessió, sense més
pretensions, però el Gobierno del PSOE ha preferit descartar
directament qualsevol canvi, deixant en evidència al seu partit en
el PaísValencià, que va votar a favor d'aquesta cessió"
El portaveu de Compromís ha destacat que són positius els avanços produïts entre el Consell i l'administració militar que han permès un increment de visites i per tant, el coneixement d'aquesta joiaarquitectònica"peròlavoluntat de les Corts Valencianes, o siga, del poble valencià representat en elles, era es desmilitaritzara elconventi es garantira l'accés al públic com exigeix la llei la ser un "Monument Històric Artístic Nacional" iBIC, i que se cedira la seua titularitat a la Generalitat.
L'antic
Convent dePredicadoresés un dels monuments amb major
interès històric i artístic de la ciutat. El complex, la primera
pedra del qual va ser col·locada pel rei Jaume I en 1239, va ser seu
de l'Ordre dePredicadores, i entre els seus murs van viure,
entre uns altres, sant Vicent Ferrer i sant Lluís Bertran. Avui
aquesta joia està tancada per al públic i alberga la Caserna
General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD).
A més,
l'edifici també va tenir una notable transcendència política per
haver acollit en diverses ocasions les sessions de les Corts
Valencianes forals, prova d'ella és la celebració recinte del 600
aniversari de les Corts.
L'immoble va ser declarat "Monument Històric-Artístic Nacional" en 1931 i, des de llavors, ha estat present en tots els inventaris del patrimoni cultural valencià, que li atorguen la màxima protecció i que limiten les actuacions que es poden fer en l'edifici.
El
conjunt d'edificis supera els 10.000 metres quadrats de planta, i
inclou elements d'especial interès com el Claustre Major, un dels
més destacats de l'arquitectura gòtica valenciana; l'aula
Capitular; la Capella dels Reis, del segle XV; el Refetor o la
capella de Sant Vicent Ferrer. Aquesta última, la construcció de la
qual també es va iniciar en el segle XV, va anar profundament
reformada en el XVIII.
L'any passat la capella de Sant Vicent
Ferrer va patir una agressió en ser repintar amb purpurina els seus
daurats originals, i els estucs pintats amb pintura plàstica.
També es van arrancar elsagraride l'altar major amb total impunitat. Un atemptat al que cal sumar el fet que fa uns anys va desaparèixer una talla de Sant Josep, obra d'Ignasi Vergara, que segueix desapareguda i sense que existisca constància de la presentació de la pertinent denúncia.
Mulet
ha reiterat la necessitat de la cessió " per
a usos militars pot tenir qualsevol emplaçament a València o
comarca, i un convent com a est pot ser un revulsiu turístic de
primer ordre per a la ciutat"
