El senador territorial de
Segons Mulet, aquesta petició insistent per a que les Corts Valencianes renuncien a un dels senadors territorials nomenats en juliol passat, per la disminució de població amb posterioritat al nomenament, "no es manté jurídicament de cap manera, però saben que pot acabar dirimint-se en un Tribunal Constitucional completament polititzat, i generar un soroll mediàtic que els interessa per a que no es parle dels casos de Rita Barberà ( senadora territorial també) sinó de si sobra o no un senador, que malauradament no seria Barberà sinó de les forces emergents. Si amb eixa interpretació seua el senador/ a que estiguera en joc fóra del PP, no hagueren obert el debat"
El senador ha recordat que la pròpia legislació valenciana de designació de senadors territorials deixa clar que aquests mantindran la seua designació mentre dure la legislatura autonòmica, independentment de si es dissol mentre o no el Senat i per tant, seria tant absurd com si ara, un any després de les municipals, es revisara el cens de tots els municipis i tocara afegir o llevar regidors, sense passar per les urnes, en aquells municipis que hagen incrementat o disminuït població en els trams on es produeixen variacions.
Mulet ha afirmat que cal analitzar amb calma i serenitat el debat sobre les dissonàncies que es produeixen pel doble sistema de designació "òbviament el Senat necessita una revisió a fons, de dalt a baix, i cal analitzar l'actual model, on hi ha un model majoritari on totes les províncies tenen 4 senadors elegibles per llista oberta, que atorga automàticament els tres primers senadors a l'opció més votada, donant una majoria absolutíssima irreal en este cas al PP, i després, els senadors territorials, un per cada comunitat autònoma i un més per cada milió d'habitants que tinga aquesta comunitat; cada una d'elles té el seu propi sistema i legislació pròpia que regula la seua tria; i els seus mandats estan pautats per les legislatures autonòmiques i no per les de les Corts Generals, i ara, en eixa visió de menyspreu constant a l'Estat de les autonomies es creen contínuament llacunes, com és el cessament dels senadors territorials quan es dissol el senat deixant-nos en un limb jurídic i també laboral".
