El senador territorial de
Compromís, Carles Mulet
, ha valorat avui
que la interferència de la Diputació permanent i els òrgans del Senat
controlats per una majoria absoluta del PP, en voler crear un conflicte de
competències entre les Corts Valencianes i la Cambra Alta respecte a la designació
dels senadors territorials, demostra la manca d'escrúpols del PP i el seu
menyspreu cap a l'Estat de les Autonomies.
Segons Mulet, aquesta petició insistent per a que les
Corts Valencianes renuncien a un dels senadors territorials nomenats en juliol
passat, per la disminució de població amb posterioritat al nomenament, "no es manté jurídicament de cap manera,
però saben que pot acabar dirimint-se en un Tribunal Constitucional
completament polititzat, i generar un soroll mediàtic que els interessa per a
que no es parle dels casos de Rita Barberà ( senadora territorial també) sinó
de si sobra o no un senador, que malauradament no seria Barberà sinó de les
forces emergents. Si amb eixa interpretació seua el senador/ a que estiguera en
joc fóra del PP, no hagueren obert el debat"
El senador ha recordat que la pròpia legislació
valenciana de designació de senadors territorials deixa clar que aquests
mantindran la seua designació mentre dure la legislatura autonòmica,
independentment de si es dissol mentre o no el Senat i per tant, seria tant
absurd com si ara, un any després de les municipals, es revisara el cens de
tots els municipis i tocara afegir o llevar regidors, sense passar per les
urnes, en aquells municipis que hagen incrementat o disminuït població en els
trams on es produeixen variacions.
Mulet
ha afirmat que cal analitzar amb calma i serenitat el debat sobre les dissonàncies
que es produeixen pel doble sistema de designació "òbviament el Senat necessita una revisió a fons, de dalt a baix, i cal
analitzar l'actual model, on hi ha un model majoritari on totes les províncies tenen
4 senadors elegibles per llista oberta, que atorga automàticament els tres
primers senadors a l'opció més votada, donant una majoria absolutíssima irreal
en este cas al PP, i després, els senadors territorials, un per cada comunitat
autònoma i un més per cada milió d'habitants que tinga aquesta comunitat; cada
una d'elles té el seu propi sistema i legislació pròpia que regula la seua
tria; i els seus mandats estan pautats per les legislatures autonòmiques i no
per les de les Corts Generals, i ara, en eixa visió de menyspreu constant a l'Estat
de les autonomies es creen contínuament llacunes, com és el cessament dels
senadors territorials quan es dissol el senat deixant-nos en un limb jurídic i
també laboral".