Ferrán Baixaulí, Alcalde de SedavíEns trobem en la recta final d'una legislatura que començava, allà per la primavera del 2015, sumida en la incertesa. El bipartidisme espanyol estava acostumat a alternar-se en el poder al llarg dels anys, al més pur estil de Cánovas y Sagasta, i ho feia, a més, a tots els nivells: estatal, valencià i municipal.
A l'endemà de les eleccions del 24 de maig de 2015, ens vam despertar en un nou context on mai no abans ens hi havíem trobat. L'hegemonia de PP i PSOE passava a millor vida, i s'obria un ampli ventall de noves formacions: el bipartidisme havia acabat i arribava, per fi, un nou panorama multipartidista com el de la resta de països europeus.
El canvi de paradigma no li degué d'agradar a més d'un dins de l'"establishment", perquè prompte la maquinaria propagandística es va posar en marxa. De sobte, s'escoltaven veus que ressonaven a tothora a la opinió pública sempre amb els mateixos missatges: "cal que governe el partit més votat...", "els pactes no funcionen..." o, fins i tot, "estem sotmesos a una catàstrofe".
En definitiva, ens bombardejaven amb l'esperança que calara en l'opinió pública, eixe mantra que diu que els governs de coalició no funcionen, però, sabeu què? Dels 28 estats membres de la Unió Europea, sols en són 7 els que estan governats per un únic partit, entre altres, Grècia, Regne Unit o Espanya. Sols a Malta existeix una majoria absoluta. En l'extrem oposat, per exemple, trobem els Països Baixos, on mai cap partit ha aconseguit la majoria absoluta. Per tant... i si el monstre que ens venen és, en realitat, fictici?
Quatre anys després, ja és hora d'analitzar esta nova forma d'entendre la política: és millor la majoria absoluta d'un partit únic, què els pactes de govern plurals? Personalment, considere que hem aprés a governar, simplement, d'una forma diferent. S'ha de treball amb un equip de diferents "colors", on cal arribar a consensos, establir prioritats i resoldre conflictes. A hores d'ara, continuem aprenent a fer d'esta barreja una tonalitat correcta que no pretén ser homogènia.
I és que no es tracta de fer un pacte al dia següent de les eleccions, sinó que cal saber marcar uns objectius comuns i treballar en grup per assolir-los. Entendre un pacte plural de govern, com un simple repartiment de competències és un error. O tens clar quina ha de ser la forma de treballar, cooperativa i cohesionada, o es pot donar un trencament que, finalment, desil·lusiona a la societat.
Nosaltres ho tenim ben clar. Continuarem liderant una nova manera de fer política. La nostra il·lusió és treballar per fer realitat eixa transformació que la nostra societat demana; una regeneració que ens faja més solidaris, més diversos i, sobretot... més lliures.
