L'Ajuntament de Paiporta ha signat un
conveni de col·laboració amb l'Associació Paiporta Humanità ria
(APAHU) i la Federació d'Associacions de Solidaritat amb el Poble
Saharauà (FASPS-PV) que suposarà una ajuda de 4.000 euros
destinada
a sufragar la campanya 'Vacances en Pau'. Aquesta acció permet a
centenars de xiquets i xiquets sahrauÃs passar unes setmanes a
terres valencianes, on ponden rebre tractaments mèdics que no
tenen
al seu abast en els seus llocs d'origen.
El conveni se signa després dels
acords d'aquestes entitats amb la Regidoria de Cooperació Social i
Voluntariat, de la qual és titular la regidora Isabel MartÃnez. A
la signatura del conveni assistiren l'alcalde accidental de
Paiporta,
regidor d'Ocupació i Comerç i primer tinent d'alcaldia, Vicent
Ciscar, la regidora de Benestar Social, Maribel Albalat, i la
presidenta de la FASPS-PV, Lourdes Crespo, aixà com la presidenta
d'APAHU, Yolanda Chabarri, i el delegat sahrauà per a la Comunitat
Valenciana, Alali Emboiric Mohamed.
Moció d'APAHU pels presos polÃtics
D'altra banda, l'Ajuntament de Paiporta
va aprovar en el ple d'octubre una moció institucional, a petició
d'APAHU, en què instava al govern d'Espanya a que exigisca
l'anul·lació del judici contra els acusats pels fets relacionats
amb el desmantellament del campament de refugiats de Gdeim Izik.
La
moció exigeix la revisió exhaustiva de tot el procés, incloses les
tortures per a extreure els testimonis, i s'elevarà a 10
institucions entre les quals hi ha el govern central, el Ministeri
d'Assumptes Estrangers o la presidència del Parlament Europeu.
Els fets es remunten a l'any 2010, quan
l'exèrcit marroquà va desallotjar de forma violenta el campament
de
Gdeim Izik, assentament proper a El Aaiun ocupat per 20.000
sahrauÃs.
En aquell desallotjament violent van morir 11 policies marroquins
i 2
civils sahrauÃs. El procés judicial per aquells fets no va comptar
amb cap garantia democrà tica i processal, com han denunciat
nombroses institucions internacionals, i va acabar amb la condema
de
22 persones a penes entre la cadena perpètua i els 7 anys de
presó.
Les úniques proves per a aquestes sentències dictades pel Marroc
són declaracions signades pels acusats baix tortures i amenaces,
segons tots els indicis.