"Paquita la Sureta", guardonada amb el Premi Poble d'Albal 2018. La gala tindrà lloc el 5 d'Octubre a les 20 hores a la Casa de la Cultura

Un any més l'Ajuntament d'Albal organitza el Premi Poble d'Albal, que enguany celebra la seua segona edició. Un nou acte en el qual es vol reconèixer la trajectòria professional dels guardonats, els seus mèrits, la seua dedicació i el seu esforç. L'any passat el guardó va recaure sota Francisco Zacarés, compositor i director musical Albalenc i enguany la persona sobre la qual ha recaigut aquest honor de manera unànime es Francisca Muñoz Pastor, "Paquita la Sureta".

El regidor de Cultura, David Ramón, la regidoria del qual organitza estos premis ha destacat que "Paquita es una figura molt important a Albal, tots els partits ens hem posat d'acord per donar-li aquest premi, que vol reconèixer la importància que es mereix".

Paquita va nàixer a Albal el 12 de febrer de 1929, fa vora 90 anys, era finals dels anys 20, i faltava poc perquè Espanya visquera un dels moments més negres de la seua història contemporània, la Guerra Civil i la posterior dictadura que va durar quasi 40 anys. "La Sureta" es va criar en un temps difícil, en un temps de guerra i de feixisme, on el paper de la dona estava ple de limitacions i dificultats. Ella va lluitar per fer-se un lloc i va fer moltes i molt bones coses per Albal.

"La Sureta" ha sigut des de ben menuda molt treballadora, al ser filla única i, com diu ella, "al no hi haure xic a casa", ella era l'encarregada d'acompanyar a son pare al camp quan hi havia molta feina. Va desenvolupar diversos treballs, treballs, tapissant, en vivers o a la mateixa cooperativa del nostre poble, a pesar de la negativa de sa mare, però a Paquita li agradava treballar, li encantava estar on hi haguera gent.

També va col•laborar activament amb els moviments juvenils de la localitat, en aquell moment integrats a l'Organització Juvenil Espanyola Femenina, on va destacar per la seua passió pels balls tradicionals, dels quals posseïa una gran afició a més de grans coneixements, una passió que venia de família, degut a que son pare era un gran ballador i son tio, "Vicent el Purere" va ser el fundador en Albal dels balls tradicionals. És aquesta passió la qual la va convertir en figura indispensable junt amb la de Fermín Pardo, en la recuperació i posterior promoció arran del nostre territori dels balls tradicionals com ara les Valencianes i el Bolero d'Albal,

A part de la seua gran aportació a la cultura valenciana, Paquita també va destacar per la seua llavor política a Albal, sent la primera dona Regidora a l'Ajuntament d'Albal entre els anys 1974 i 1979. Un càrrec que li va vindre per sorpresa, segons ens conta la pròpia Paquita "Jo no vaig decidir clavar-me a política, a mi hem cridaren, segurament ho va enviar la delegada de València, la que estava en la junta i ella digué "ací hi ha una dona que val per a política", això crec jo, i es quan el governador va ratllar els noms del llistat de tres homes que es va enviar des d'Albal i hem va posar a mi. Quan va aplegar la ordre a l'Ajuntament, els regidors que hi havia en aquell moment votaren per unanimitat la meua entrada"

Va ser l'encarregada de l'àrea de cultura i joventut "en aquella època jo era una fiera, tots homes cara a mi, jo assoles de dona, i si hi havia de dir la veritat, jo la deia, Se'm respectava però no se'm feia massa cas". Paquita des de l'Ajuntament va lluitar per la igualtat entre homes i dones, recorda un cas en particular que va aconseguir pujar-li el sou a una dona de la neteja que feia a més de conserge, i cobrava molt menys per les dos feines que l'anterior home conserge, però no sense abans passar per comentaris d'alguns companys que li dien que com podia comparar un home amb una dona a lo que ella responia amb el seu carisma característic "clar que no, com vaig a comparar un home amb una dona, si una dona val molt mes que un home, però d'un rato llarg."

Però a més de política, i de la seua llavor cultural, també cal destacar la seua funció social per el poble d'Albal sent una de les fundadores de l'Associació d'Ames de Casa d'Albal al 1976, i per descomptat per la seua llavor a la residència de majors, que des de la seua obertura el 1981 porta desenvolupant una tasca incommensurable de suport i ajuda de forma totalment altruista. Residència a la qual viu i segons ella "m'agrada tant que d'ací no hem treien, He sigut molt feliç ací dins"

És per tot açò pel qual s'ha decidit atorgar-li el Premi Poble d'Albal. Rep este reconeixement amb molta modèstia i un poquet cohibida, "Hem sembla massa, jo tot el que he fet ho he fet de cor, creient que era lo correcte, sempre defenent a les dones. He tingut una vida plena, tot lo que m'ha agradat es tot lo que he fet, a ballar a ballar, a fer esport, pues esport, jo contenta i feliç. I no m'ha donat mai importància ni vergonya,. Perquè no puc ballar, que si nos enseguida hem posava"

La gala tindrà lloc el pròxim divendres 5 d'octubre a les 20.00 hores a la Casa de Cultura, l'Alcalde Ramón Marí serà l'encarregat de donar-li el premi. En acabar l'acte tindrà lloc un vi d'honor per a tots els assistents.