Per qué la AVL no resoldrà el conflicte idiomàtic

L'oficialisme valencià, polític i mediàtic, se troba últimament de celebració. Fa 20 anys de la constitució formal de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i toca "commemorar" una efemèrides que supostament portà la "concòrdia" a on, fins ad aquell moment, només hi havia "discòrdia".

Pero la AVL naixqué morta. Des de l'inici foren majoria absolutíssima els acadèmics partidaris de considerar la llengua valenciana com una varietat dialectal del català (als efectes pràctics: de suprimir versions valencianes en webs, doblages o traduccions, per a poder afirmar per fi, de manera oficial, que "el valencià no existix"). Qui creguera una atra cosa, o s'autoenganyava o l'enganyaven. Una volta caducada la tutela política, no podia dur a un escenari distint de l'actual: la sucursal de l'Institut d'Estudis Catalans en la ciutat de Valéncia, en sèu pagada per tots els valencians en el Monasteri de Sant Miquel i els Reis.

Per una atra part, eixa credibilitat podria haver-se construït a partir del model llingüístic que supostament devia ser d'aplicació obligatòria en l'administració: donant realment com a preferents eixes "Bases de Castelló" que ningú usava ya, i que la AVL continua considerant hui incorrectes a pesar de que, en teoria, són el fonament de la seua acció.

Siga com siga, encara que el posicionament haguera segut el que es predicava, de res haguera servit. La AVL s'ha mostrat dèbil de solemnitat a l'hora de reclamar la seua verdadera competència: fixar la normativa a usar per les administracions públiques. El model desllavaçat i "optatiu" de la AVL no el gasten ni els funcionaris que supostament deurien gastar-lo. I si de les escoles parlem, comparen els quarentons el model usat quan estudiàvem en els 80, en fondo i forma, i el d'ara. La desvalencianisació (o siga: la catalanisació) és evident.

Les entitats cíviques que en aquell moment apostaven per la llingüicitat del valencià continuen fent-ho. Els escritors que usem la normativa valenciana de la RACV som més que mai, i produïm lliteratura en tots els gèneros, a través de diverses editorials, a pesar de que els nostres governants nos neguen reconeiximent i subvencions, anant en contra dels drets constitucionals més bàsics. Eixos són els 20 anys de "pax AVL", que nos recorden ad aquells atres "25 años de paz" d'infaust recort per a molts. No enganyen a la gent, per favor. No es deixen enganyar, per favor.