La planta Saggas de Sagunt (Camp de Morvedre, València) porta més de dos anys cremant gas sense produir energia degut a la baixa demanda i a problemes de sobrepressió en els seus tancs de gas liquat. Mentres, s'obliga a cremar carbó i es mantenen en funcionament les centrals nuclears, la qual cosa obliga a parar aerogeneradors i cicles combinats de gas. Però, almenys este mes de setembre ens han donat una bona notícia: el malbaratament energètic de Saggas acabarà abans que finalitze 2016.
L'empresa s'ha compromés a realitzar una inversió d'entre 2 i 4 milions d'euros per a instal·lar un nou compressor i recuperar el gas. Açò suposa menys CO2 i menys contaminació atmosfèrica. I no podem deixar de felicitar-nos després de la campanya que vam impulsar des d'Acció Ecologista-Agró contra la flama i el malbaratament energètic de Saggas amb accions directes al Port de Sagunt, amb queixes a la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient i al Ministeri d'Indústria i amb les més de 1.500 firmes arreplegades en la plataforma Avaaz.
Com la planta de Saggas, el magatzem submarí de Castor (projecte que va comptar amb l'oposició d'AE-Agró i altres organitzacions ecologistes) suposa altre clar exemple de mala gestió energètica que impera en l'Estat espanyol. El Castor es va ubicar en l'entorn d'una falla activa documentada i amb un risc potencial de generar sismes. Però, fins que un informe oficial no ha confirmat la relació directa entre els 512 sismes que es van registrar al setembre de l'any passat en el Baix Maestrat no van parar d'injectar gas. Açò confirma que l'estudi i la declaració d'impacte ambiental eren erronis.
Com a resultat d'este desgavell, el passat dijous, 16 d'octubre, el Ple del Congrés va aprovar el decret llei pel qual s'hiverna el projecte Castor. Però, amb un cost de 1.350 milions en indemnitzacions a l'empresa promotora Escal UGS, import que assumirà en un primer moment Enagás i que posteriorment s'anirà repercutint durant 30 anys en la tarifa de gas que paguen els consumidors. Si pareix poc, segons l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) seran 4.731 milions, ja que cal sumar l'interés del 4,27 % anual... L'OCU recorda que els espanyols ja som els ciutadans que més paguem pel gas. Ara al dèficit de tarifa del sector elèctric caldrà sumar també l'encariment de la factura que suposarà esta mesura. Així que serem líders mundials pel que respecta a la factura energètica que paguem, la més alta.
Davant d'este despropòsit, compartisc la indignació de Josep Ramoneda en el seu article sobre el projecte Castor publicat en el diari El País: "Algú en l'Administració va fer el projecte, algú el va validar, algú va aprovar les normes del concurs i algú va decidir cancel·lar-lo. I açò va ocórrer governant el PSOE i governant el PP. Ningú no ha assumit la més mínima responsabilitat. De principi a fi, la pràctica és sospitosa. I l'únic que ix guanyant és la companyia que es va adjudicar l'obra". Com sempre, la mala gestió dels nostres governants l'acabem pagant els contribuents. La història de sempre.
Des d'AE-Agró insistim: és imprescindible un canvi en el model energètic per a superar la dependència dels combustibles fòssils. Tecnològicament este canvi ja és possible i, a més a més, és necessari per a mitigar els efectes del calfament global i aconseguir la renovació democràtica que anhela la nostra societat. Este procés passa per descentralitzar la producció energètica, per mitjà de les renovables, i per acabar amb l'oligopoli empresarial, que controla tants polítics còmplices en les portes giratòries dels grans partits i les grans energètiques.
