Pere Valenciano. -EPDALes vesprades són, des de fa dècades, un espai televisiu clau. A hores d'ara, quan les audiències demostren que el públic majoritari en eixa franja horà ria està format sobretot per persones majors i per mestresses i amos de casa, resulta evident que cal oferir-los una programació pròxima, entretinguda i capaç de generar poble, comarca i 'comunitat', Regne o PaÃs. No parlem sols d'omplir temps d'emissió, sinó de crear vincles emocionals, de fer companyia i d'aportar un valor cultural i social que altres mitjans no poden oferir.
Quan pensem en un precedent, és inevitable recordar el mÃtic 'Show de Joan Monleón', les vidrioles, les monleonetes i la paella russa. Un format senzill, però carregat de carisma i autenticitat, que aconseguà connectar amb pobles i comarques de tota la Comunitat Valenciana. Malgrat que alguns sectors elitistes el menysprearen en el seu moment, hui ningú dubta que Monleón fou clau per a popularitzar la desapareguda Canal 9 i per a donar-li una identitat genuïnament valenciana. Aquell programa va vertebrar més que l'A7.
Mentrestant, altres televisions autonòmiques han sabut mantindre viu este esperit. Basta veure les graelles de les vesprades en canals com TV3, Aragón TV o Canal Sur, on els magazins i concursos de proximitat aconseguixen quotes d'audiència molt destacables. Ahà están Juan y Medio o Ramonchu. No és casualitat: responen a una demanda clara del seu públic i són formats assequibles que generen identificació i fidelitat.
À Punt (De 9) compta hui amb professionals d'un altÃssim nivell. Periodistes, guionistes, tècnics, realitzadors i presentadors -hòmens i dones- que treballen amb vocació i dedicació per oferir una televisió moderna, rigorosa i arrelada al territori. És just reconéixer que, amb recursos limitats, han aconseguit productes de qualitat i que posen il·lusió en cada projecte. Però precisament per això mereixen disposar també d'espais que puguen brillar en una franja tan important com les vesprades.
La televisió pública valenciana té el repte d'arribar més enllà , de sumar nous espectadors i de consolidar-se com una finestra on les valencianes i els valencians se senten representats. Recuperar l'esperit d'aquells programes que feien poble, que omplien de vida les vesprades i que convertien la tele en una cita dià ria, seria un pas endavant. No es tracta de nostà lgia, sinó de respondre amb intel·ligència i sensibilitat a una necessitat que continua viva.
À Punt (De 9) va nà ixer malament, amb un equip imposat amb un concurs públic amanyat i un nom equivocat, però els seus treballadors tenen el talent i la voluntat. Ara cal la decisió: més entreteniment, més proximitat i més vida a les vesprades.
De 9 a punt.
