Lluis Mesa. FOTO EPDANo obstant això, hi ha alguns tipus d'actuacions recents que no són tan justificades, ja que resulten alienes a l'estat democràtic en el qual vivim. Concretament es tracta de la intensificació de la germanor dels polítics del Camp de Morvedre al voltant de les processons religioses. Lloable resulta que es retroben les autoritats en festes. Però hi ha moltes maneres de fer-ho i sobretot dos aspectes que caldria considerar especialment.
El primer és que l'assistència de polítics es relaciona especialment amb l'adscripció ideològica. Sembla que el partit governant convida sols les autoritats locals de la seua força política en un altre municipi o al caps de l'oposició dels pobles si resulten ser companys de partit, o almenys eixos són els convidats que hi acudixen. Així que els aplecs al voltant de les processons semblen més bé una reunió de partit. El segon aspecte, més remarcable encara, és que les autoritats democràtiques ho són d'un estat no confessional. És clar que els actes processionals superen la transcendència religiosa i es relacionen molt intensament amb la devoció. Però els representants municipals han de pensar més enllà d'eixe argument. El fet verdaderament saludable és que les reunions de polítics comarcals es produïren al voltant d'actes cívics o populars.
En definitiva, és important que les processons religioses ho continuen sent. En cada municipi generen una gran devoció però no tenen tan destacat component cultural com perquè siga imprescindible l'assistència d'un seguici d'autoritats civils que les acompanyen. Intentem, per tant, no barrejar-les amb actes civils ni que la religió torne a formar part de l'àmbit públic de la política.
