Cada vegada que patim una emergència -ja siga una DANA, un incendi forestal o una sequera extrema- queda al descobert la mateixa realitat: els grans partits tradicionals són incapaços d'estar a l'altura. Les seues respostes arriben tard, malament i amb una obsessió constant per calcular qui en traurà rèdit electoral.
Ho hem vist fa poc amb la DANA i ho tornem a vore ara amb els incendis que arrasen bona part de l'estat. Mentre les famílies patixen i els pobles lluiten per recuperar-se, PP i PSOE es perden en retrets, fotos i promeses buides. Com fins i tot deia fa poc en una entrevista l'exsecretari dels socialistes valencians, Joan Romero, lògica i sentit comú desapareixen quan la política es convertix en una guerra de càlcul polític.
Esta manera de fer política té conseqüències. Cada vegada hi ha més ciutadans que deixen de confiar en les institucions i opten per l'abstenció. I quan l'abstenció creix, el camp queda lliure perquè l'extrema dreta alimente el malestar amb discursos simplistes i solucions màgiques.
Davant d'este panorama, els únics que responen de veritat són els ajuntaments, l'administració més pròxima. Quan plou a bots i barrals, són els alcaldes i alcaldesses qui organitzen els servicis d'emergència. Quan la muntanya es crema, són els ajuntaments els qui activen voluntariat i busquen recursos. Quan una família es queda sense casa, és l'Ajuntament qui mou cel i terra per donar-li una solució.
Esta és la diferència: mentres els grans partits viuen atrapats en la confrontació i el tacticisme, el municipalisme aporta respostes immediates i reals. Els pobles i ciutats som la primera línia de defensa davant el canvi climàtic, davant la despoblació i davant la crisi de confiança en la política.
Per això cal reivindicar un municipalisme fort, valent i amb veu pròpia. No podem resignar-nos a ser simples espectadors del desastre ni delegar-ho tot a institucions que ja han demostrat la seua paràlisi. Necessitem un municipalisme que parle el llenguatge del territori, que gestione amb responsabilitat i que torne a despertar la il·lusió de la ciutadania.
La DANA i els incendis ens deixen una lliçó molt clara: quan la política falla, els pobles responen. Ara toca organitzar-nos per a què esta resposta siga també un projecte polític capaç de recuperar l'esperança i de construir un futur digne per a les nostres comarques.
