Fotografia antiga de la font de la Plaça Major. EL MOLÍDifícilment es pot trobar cap veí o veïna del poble de Quart de les Valls que no conega l'emblemàtica Font de la Plaça Major, testimoni mut dels esdeveniments i festejos més importants del municipi realitzats a la cèntrica plaça d'aquest poble de La Vall de Segó.
Però, totes i tots en coneixen el seu origen i com d'important fou en aquell moment per al poble tan estimada font?
Cal remuntar-nos al regnat d'Alfons XIII per comprovar documentalment l'esforç de la població d'aconseguir, no sols l'esmentada font, sinó també la necessària conducció i canalització de les aigües del Codoval cap al municipi per l'abastiment dels veïns i veïnes. Sols així tenia sentit la construcció de la Font en l'anomenada després, Plaça de la República.
L'Ajuntament del període monàrquic presidit per l'alcalde Francisco Segarra realitzà les primeres gestions, com fou l'encàrrec de les anàlisis de l'aigua del brollador del Codoval a l'Institut Provincial de València. L'encarregat de fer les esmentades anàlisis fou el prestigiós Catedràtic de la Universitat de València, Doctor en Medicina, en Ciències Químiques i en Dret, En Juan Peset Aleixandre. El 25 d'abril de 1.930 certificà a l'Ajuntament de Quart de les Valls el bon estat de les aigües del brollador del Codoval. No obstant això, en no realitzar per part de l'Ajuntament el dipòsit econòmic reglamentari, l'expedient quedà paralitzat i s'arxivà l'obra fins l'arribada de la II República.
El canvi històric de règim que protagonitzà la II República en les eleccions municipals d'abril de 1.931 impulsà el municipalisme i amb això, les administracions locals gaudiren de més facilitats per realitzar obres que milloraren les vides de les veïnes i veïns. Quart de les Valls li donà la victòria a les candidatures republicanes i amb això Pascual Sevillà Pérez es convertí en el nou alcalde. El 24 de juny de 1.931 el Ministeri de Foment, presidit pel ministre republicà Álvaro de Albornoz, publicà a la "Gaceta de Madrid" el Decret 1.002, que modifica el Reial Decret de data 8 de juny de 1.928 per l'estimulació d'execució d'abastiments d'aigües, mitjançant les facultats concedides als ajuntaments amb població menor de 4.000 habitants. A més, l'Estat s'obliga en aquest Decret a reintegrar als ajuntaments l'import del preu durant l'execució de les obres. Així fou com l'Ajuntament de Quart de les Valls tingué més facultats per gestionar i administrar les obres.
En juliol de 1.931 la corporació municipal republicana s'acollí al nou Decret i sol·licità a l'Excel·lentíssim Sr. Ministre de Foment la continuïtat de l'expedient paralitzat des de l'any anterior. En gener de 1.932 es realitzà el traçat lineal en el camí del Codoval per a les obres de canalització i en abril del mateix, l'Estat aprovà l'expedient d'abastiment d'aigües del brollador del Codoval mitjançant un comunicat de la Divisió Hidràulica del Xúquer.
El 5 de març de 1.933 l'alcalde Pascual Sevillà Pérez i el regidor síndic Vicente Alfonso Inglada, redactaren l'acta per cedir els terrenys necessaris a l'esmentada Divisió Hidràulica del Xúquer i així poder iniciar l'execució de les obres de la conducció i canalització de les aigües fins al poble. A primers d'abril de 1.933 començaren les obres de captació de les aigües del brollador. La corporació municipal acordà que els regidors farien torns diaris per supervisar els treballs. L'Ajuntament hagué de fer una ampliació de crèdit que s'aprovà l'11 de març de 1.934 sense cap al·legació i procedí a fer efectiu el dipòsit econòmic a la Divisió Hidràulica del Xúquer per pagar una part de les obres.
A finals de juliol de 1.934 se cediren els terrenys, municipals i particulars, necessaris per dur endavant les obres per a la col·locació de la canonada i posterior canalització de les aigües del brollador del Codoval. Aquesta fase de l'obra començà el 27 de novembre de 1.934 i finalitzà en gener de 1.935, mes en què l'Ajuntament rebé el certificat de finalització de les obres per part de la Divisió Hidràulica del Xúquer. L'import total de les obres fou de 27.963,07 pessetes i l'import que abonà el poble fou sols el 10% (2.7963,30 pessetes).
En la sessió ordinària del 17 de gener de 1.935 la corporació acordà la construcció de la Font de la Plaça de la República, amb una subscripció entre els veïns i veïnes del poble. Els fons del municipi abonarien l'import que faltara. En març s'aprovà el contracte de construcció de la Font expedit per l'alcalde Pascual Sevillà y l'empresari Gonzalo Gimeno. L'11 d'abril s'aprovà la seua construcció i es redactà un programa de festejos per commemorar la inauguració que quedà establerta per al 2 de juny de 1.935. Eixe dia, a partir d'eixe any, fou declarat per l'Ajuntament constitucionalista de Quart de les Valls, festa local. Així sigué fins la fi de la Guerra Civil.
L'arribada de les aigües del brollador del Codoval i la construcció de la Font a la plaça principal del poble per a l'abastiment de la població, fou per a Quart de les Valls un esdeveniment històric importantíssim. Prova d'això, fou la presència de les autoritats locals acompanyades per autoritats provincials que assistiren a la inauguració. També la quantitat de festejos que començaren dissabte 1 de juny i acabaren diumenge 2 de juny de 1.935 a la nit, amb una berbena a la mateixa plaça de la República per a celebrar totes les veïnes i tots els veïns la inauguració. 85 anys després d'aquesta inauguració, continua acompanyant-nos. Perdura en l'actualitat com una de les obres més importants del segle passat al nostre poble, duta a terme durant la II República Espanyola.
