Quatre professors donen a conèixer l'obra d'Estellés al públic italià

Fa algun temps quatre professors decidiren transferir els poemes de Vicent Andrés Estellés al públic italià perquè encara no s'havia donat a conéixer en el país transalpí, la pàtria de poetes com Bembo, Ariosto, Pignotti o Carducci, tots quatre difusors del model petrarquista en diverses èpoques literàries i que tantes influències va tenir en el poeta.

Segons expliquen, "va ser emotiva la decissió, així com l'engegament del treball de traducció, perquè l'Estellés, el gran poeta nostrat, el més gran felibre valencià des dels temps d'Ausiàs Marc, es mereixia tenir una finestra oberta per als lectors italians, un públic que ama la poesia i amb el qual tenim tantes coses en comú com la nostra mar Mediterrània que llepa ambdues costes peninsulars, i perquè com va dir el nostre Machado: Qué le voy a hacer, si yo / nací en el Mediterráneo, o el nostre paisà, quan sense oblidar-se de la seua prosàpia itàlica ens diu: El meu origen t'ho explicaria: / Jo sóc etrusc, la raça castigada.... I és que, senzillament, el Mare Nostrum i el seu entorn, és una més que suficient excusa com per a fer poesia o escoltar-la des de la mà del gran poeta valencià Estellés".

No ha sigut fàcil aquesta traducció. Un poeta nord-americà, Robert Frost, definia la poesia com allò que es perd inevitablement en una traducció, i

Roman Jakobson

afirmava que la poesia – per definició – és intraduïble, i si és així, en engegar un poema hem d'oblidar-nos de traduir i més bé dur a terme una "transposició creativa", és a dir, que sota l'ombra de la crítica literària, és més encertat jutjar la traducció d'un poema com un acte creatiu en sí, i no una traducció estricta.

"El cas és que tenen raó els crítics i que traduir l'Estellés no ha estat senzill per als quatre professors que vam decidir ara fa un any i mig iniciar aquest apassionant repte. D'entre les dificultats que voldríem esmentar, la mètrica n'ha sigut un gran problema, un aspecte que desitjaríem haver entés com a traductors, ja que la funció del metre, de la síl·laba, de la rima, etc, en l'organització lingüística de l'italià esdevé un sistema diferent. Per això, hem preferit la semàntica al metre, perquè la mateixa intensitat de l'original era impossible. Pensem, per exemple, com es pot traduir Ungaretti quan escriu des del seu idioma original la sensació de taconeig i colpeteig: Picchi di tacchi, picchi di mani (colpeigs de talons, colpeigs de mans). Com ho traspassem al valencià donant-li el mateix sentit de soroll que en italià? D'ací les manifestacions dels crítics sobre la impossible traducció del poema amb el mateix sentit de l'original", expliquen

"Tot el procés de traducció ha estat complex perquè ens hem trobat entrebancs de tot tipus, tant burocràtics com d'interpretació poètica, en especial quan descobrim que en el trasllat d'una llengua a l'altra, com hem dit, no hi ha la possibilitat d'expressar-se amb el mateix sentit o matís que el poeta hagués desitjat, i més si afegim que en la manifestació poètica estellesiana de la paraula, apunten en especial els sentiments, emocions i reflexions que pot expressar qualsevol ésser humà a l'entorn de la bellesa, de l'amor, de la mort o del sexe, etc. I tot el que esmentem, escrit en clau valenciana, que és una forma ben particular de veure les coses sota l'esguard de l'Estellés, ni més ni menys", diuen.

El 14 d'abril presentarán la publicació en la ciutat de Burjassot, lloc on va nàixer l'Estellés, llibre que és una novetat literària de certa envergadura en el món editorial de la traducció poètica romànica com és una edició bilingüe valencià-italià a cura de Verònica Orazi de Edizioni dell'Orso. Es tracta d'un poemari traduït a l'italià on han col·laborat ensenyants com Gianpiero Pelegi, professor durant uns quants anys a l'EOI de Sagunt, també Giuseppe Zirilli, professor i poeta italià i l'aportació valenciana de Rafael Tomàs i Josep Dionís Martínez, tots dos últims també professors i residents a Sagunt.

Aquest poemari és el primer que s'ha fet del autor a Itàlia, si n'exceptuem alguns poemes esparsos apareguts en revistes literàries. En definitiva, la traducció que han fet del valencià a l'italià donaria per a un estudi més ampli des de diversos punts de vista, perquè sabem que traduir un poema és gairebé fer un altre poema. Ací "només volem presentar la nostra proposta amb la fi que siga intel·ligible. Així de senzill, ja que com diu el llibre del Talmud: Qui tradueix literalment és un mentider, qui afegeix res, un blasfem, és a dir, hem intentat ser uns mentiders i blasfems alhora, amb la fi que el possible lector puga sentir el llenguatge universal de la poesia, amb les seues emocions i sentiments, com ho fa Estellés".

Segons les darreres notícies, la primera edició ha estat tot un èxit i estan valorant ampliar-la a una segona. Per raons alienes als autors de la traducció, els exemplars només s'han posat a la venda a Itàlia i es poden aconseguir per internet en la següent pàgina: http://www.ediorso.it/la-gioia-della-strada-poesie-scelte.html al preu de 18 €. El llibre té 215 pàgines i ha estat finançat per l'Institut Ramon Llull.