Una nit d'estiu en LlÃria, el 1970, quatre amics es resistien a anar cap a casa i practicaven el que coneguem com "fer cantonada", és a dir, fer les últimes xarrades al cantó on ja t'has de separar. Res més innocent. I això no és el que podia opinar altra gent, perquè un guà rdia se'ls acosta i els diu que, o dissolen la reunió il·legal que estan portant a terme o els detindrà aplicant-los la llei de "vagos y maleantes". D'això fa 44 anys i igual ens pensem que la situació ha canviat, ja que vivim en aquesta llibertat ficcionada on creguem que tenim elecció, en aquesta oligarcotirania d'uns pocs, on els recents esdeveniments com el tancament de Canal 9, on els treballadors parlaren, una volta tancant l'ent, per dir que mai tingueren llibertat, que mai pogueren contar el que volien, cosa que, per altra banda, ja tots podÃem saber, ens demostren que les coses canvien per a què tot continue igual. I açò en un lloc que nosaltres considerem primer món, ni anomenem Irak, Siria o Guinea. Amb tot açò només vull fer èmfasi sobre un fet: la llibertat, la importà ncia de ser lliure. I només ho podrem ser si tenim informació. Per tant, la llibertat d'elecció, i encara que aquesta no fóra possible, almenys el poder tenir l'oportunitat de saber que ens enganyen, que juguen amb nosaltres i la consegüentpossibilitat d'oposar-nos i no ser part del problema o el ramat quer els segueix fidel. La llibertat de premsa, per tant, és un dret inherent a l'esser humà . Hem de tenir present la importà ncia de tenir uns mitjans de comunicació que ens facen conèixer la realitat, però la realitat amb majúscules, siga aquesta quina siga i perjudique al polÃtic que perjudique. Tenim dret. En tenim. I reivindicar un dret hui en dia és prà cticament una ofensa. Perquè com deia el mestre Miquel Martà i Pol en el poema Per a tots nosaltres: "Si nosaltres callem, qui parlarà ?"
