República o monarquia: el dret democràtic a decidir

Fa uns dies assistirem a la coherent iniciativa del PSPV de La Pobla de Farnals homenatjant a aquells fills del nostre poble assassinats per la dictadura franquista. El seu delicte? Sols un: la defensa dels ideals republicans i progressistes. Ens varem sentir orgullosos d'un acte presidit per banderes republicanes prova evident del ideals que albergaven els assistents. Un acte que hui és posible gracies, precisament, a una llei del govern socialista de Zapatero de l'any 2007.

Per això ens consta a molts entendre l'abstenció del PSPV a les Corts Valencianes davant una proposta d'EU de pronunciar-se per a que el poble puga decidir entre Republica o Monarquia. Sols un diputat del PSPV, Juan Soto, votà a favor, la resta s'abstingueren y altres s'absentaren "oportunament", evitant pronunciarse. El nostre és un partit republicà i amb este valor el fundà Pablo Iglesias. Per la República com a sistema de llibertats i drets democràtics lluitaren, sofriren repressió i donaren la vida moltes i molts espanyols, entre ells, nombrosos socialistes. Per això, la tibiesa o l'ambigüitat de l'abstenció dels diputats socialistes, no pot menys que deixar-nos perplexes, desorientats. O defraudats.

La doctrina oficialista dirà que no és el moment, que ara no toca. Una vegada més renunciem a defensar els nostres ideals per raons conjunturals. Ací, al País Valencià, en tenim prou de mostra. Quants passos enrere hem donat desde la implantació de la democracia!!!. Val que en la transició, i atés que se jugaven deixar enrere una dictadura repressora per encetar un sistema democràtic, l'esquerra fera concessions que més be semblaven renuncies històriques. Però, insisteixc, estavem en joc drets i llibertats fonamentals. I, vist amb perspectiva històrica són molts i de gran prestitgi els historiadors i politòlegs que consideren que ara estem pagant una factura molt cara per aquella anomenada "modèlica transició". Les polítiques de la dreta en són una bona prova de com el consens beneficia a uns i deixa desarmat la majoria del poble.

Dit açò pensem que la votació fou una incoherència amb els valors històrics del nostre partit. I com afirmà el portaveu i Vicesecretari del PSPV, Francesc Romeu, l'abstenció és una burla als militants. Tampoc han faltat veus que felicitaren l'únic diputat socialista que votà a favor de que el poble puga parlar i decidir si vol una cosa o l'altra mitjançant referendum. I el que resulta més esperpentic és que des del sector oficialista acusen de "desleal" al Vicesecretari i porrtaveu i li mostren la porta de la dimissió. Precisament a qui ha defensat publicament els ideals socialistes amb plena sintonia amb allò que pensen la inmensa majoria dels socialistes. És que ja no cap la crítica o la discrepància dialèctica en el PSPV? No s'ho podem creure, perquè això s'apropa massa perillosament al pensament únic.

El Vicesecretri del PSPV, F. Romeu, ha expressat publicament, en veu alta, amb el cor a l'esquerra, el sentir de molts, de la majoria dels socialistes que per altra banda és el que està escrit en roig de sang en la nostra història i el nostre ideari polític. No vegen perqué hauria de dimitir, En tot cas s'ho haurien de fer vore els que, per raons "conjunturals" o d'oportunisme renuncien a defensar amb la cara ben alta i sense por aquells valors pels quals pergueren llibertat i vida tants republicans socialistes del nostre Estat i, especialment per proximitat. els once afusellats del nostre poble.