Benvolgut Cosme Herranz:
De tant en tant llig algun dels teus articles, i em preocupa la teua tendència radical cap a expressions ofensives sempre que et refereixes a les persones que formem part de Compromís. Jo mateix sóc part d'eixa "tropa" (que despectiu sona: eixa "xusma") d'insensats i hipòcrites, de caradures "que se seguirán riendo en nuestra cara".
Em preocupa, i em dol, que hages pres aquest camí maximalista, extremista, que al principi pensava que era només un recurs momentani com a nou vicepresident d'Iniciativa Porteña. Una estratègia -pense- desafortunada per allò que té de populista, d'apel·lar més als sentiments que a l'argumentació, de buscar l'enfrontament visceral ("nosaltres" contra "ells", que "se seguirán riendo en nuestra cara"), d'utilitzar-ho tot com sempre ha fet la dreta valenciana (la llengua, l'anticatalanisme).
Dic que em dol perquè sempre hem tingut una relació cordial: primer com a professoralumne, després com a companys de treball. Es pot divergir ideològicament, mantindre posicions diferents respecte al futur del nostre municipi; això és normal, i la democràcia -i la convivència- és l'acceptació de la diversitat i el respecte pels altres. Però els teus últims articles destil·len acritud i rancor. La resposta a una militant de Compromís del Port traspuava molt mala voluntat, era un atac personal difamatori ple d'injúries desafortunades. I ara aquests insults -de baixa intensitat, potser, però d'evident intenció ofensiva- sense justificació.
Ja et dic, em preocupa. Per tu, per la imatge que estàs transmetent. I perquè com a educadors que som crec que hem de donar exemple quan defenem les nostres postures. Les que siguen, però amb educació i oberts a escoltar les raons dels altres.
Jo no sóc segregacionista. Ma mare va nàixer a les Alqueries (poblet de la Plana segregat de Vila-real), i vaig viure al Pilar de la Horadada durant el seu procés de separació d'Oriola. Res a veure amb la situació actual del nostre municipi. No obstant, la possibilitat d'obtindre la segregació està contemplada i regulada per la legislació vigent. El cas de Catalunya és diferent: fa anys que s'està demanant un procediment de participació no contemplat per la llei amb el suport d'una majoria de la societat i de la seua representació política. I la negativa al diàleg polític ens ha fet aplegar on som ara.
Per a mi són coses diferents. Tal vegada per a tu no. Ho podem parlar cordialment, si no m'amolles a la primera de canvi que sóc un caradura i un insensat. Sempre teu,
