Una de les visites guiades. - EPDA
Imatge del acueducte. - EPDAL'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha posat en valor este estiu les troballes arqueològiques de l'únic jaciment apícola de l'època ibera ubicat al cor de la Vall de Porxinos per la seua importància en el conjunt de tota Espanya. Les troballes són fruit dels treballs realitzats l'any 2008 sobre una extensió de terrenys de vora cinc-cents metres en un dels enclavaments naturals més extensos del municipi.
El jaciment apícola forma part de les rutes que ha posat en marxa per a enguany l'Ajuntament de Riba-roja de Túria amb la finalitat de difondre el patrimoni arqueològic de la localitat, especialment pel que fa a les restes d'època ibera i també una atenció als trams dels aqüeductes existents de l'època romana ubicats al barranc de Porxinos, protegits com a bé de rellevància local (BRL) pel plenari.
Amb la denominació de "Fonteta Ràquia", el seu descobriment ha servit com a reclam turístic i un dels motius per visitar un paratge natural dins del parc natural del Túria i que se va ser objecte d'un estudi arqueològic per part dels experts. En l'esmentat treball es van trobar fins a 140 quilograms de fragments que equivaldrien a uns 200 ruscos de la mel produïda en el període de temps en què va estar en funcionament.
És per això que l'àrea de Turisme de Riba-rona de Túria ha dissenyat diversos programes al llarg de tot l'estiu adaptats a la normativa marcada per les autoritats sanitàries pel que fa al Covid-19. Entre les activitats cal esmentar l'anomenada ruta de l'aigua, el castell XI i els museus del Mupla, el Muca i l'Espai d'Art Contemporani (Eca), a més dels senders culturals per la Vall de Porxinos, el Secret Visigot del Pla de Nadal i activitats com El Parc Natural al llum de la nit, descensos en caiac o rutes en bicicleta.
L'excursió preparada per conèixer amb més profunditat esta zona del terme municipal comprèn una visita al Forn de la Calç de la Cara de l'Indi, el jaciment apícola de la Fonteta Ràquia i, finalment, per acabar amb els aqüeductes de Porxinos.
El jaciment apícola està considerat pels experts arqueòlegs com l'únic existent a tot l'Estat per la seua funció com a productor de mel, que es remunta als segles IV-III abans de Crist a la zona sud-est de Porxinos, amb abundants troballes en forma de fragments ceràmics corresponents als ruscos que hi ha via durant els anys d'esplendor. El topònim Fonteta pren el seu nom del sorgiment d'aigua que hi havia en un dels costats de la muntanya i que servia perquè les abelles pogueren abastir-se d'aigua per produir la mel.
Les prospeccions arqueològiques van permetre trobar tot un seguit d'estris i recipients per a l'emmagatzematge, especialment de cuina, tot i que les restes dels ruscos són les més abundants en la zona. Amb cilindres d'entre 55 i 60 centímetres de longitud i entre 20 i 30 de diàmetre, es troben oberts pels dos costats i amb una superfície recoberta en tota la seua extensió.
Els estudis, a més, consideren que la Fonteta Ràquia complia les funcions d'assentament apícola en el qual hi residia una família de forma regular i permanent a fi de tindre cura dels ruscos de la mel i d'eixa manera que evitar-ne els furts o possibles destruccions dels enemics. En eixe cas, també cal afegir que la producció anual de la mel era molt importants atesa la quantitat d'estris trobats.
El jaciment apícola es completa amb la xarxa dels aqüeductes i canals que hi havia a la zona i que es remunten a l'època romana i que són importants especialment per a les tasques agrícoles que s'hi portaven a terme durant eixos anys i que recorren paral·lels al marge dret del riu Túria. Els trams més grans estan ubicats a la Vall de Porxinos, del qual en destaca un arc que uneix els dos costat del barranc, els murs i una bassa d'aigua. Tot i que els trams estan prop els uns dels altres, no hi ha constància expressa que en formaren part d'un mateix aqüeducte.
L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha assenyalat el valor "ecològic, patrimonial i arqueològic que presenta la Vall de Porxinos, amb unes restes que ens recorden les formes de vida de les civilitzacions que hi han passat durant segles al nostre municipi i que per a nosaltres suposa una obligació recuperar-les, mantindre-les i difondre el seu llegat històric i cultural".
