El pintor i escriptor Ricard Bastid i Peris, va nà ixer a València el 19 de setembre de 1919 i morà en un trà gic accident a Buenos Aires el 23 de maig de 1966, en la plenitud de la seua maduresa personal i artÃstica. La seua inesperada mort en el exili ha suposat la seua permanència en un fosc racó de la història de la nostra cultura.
Va ser un dels intel·lectuals compromessos sorgits de la República. La seua lleialtat a uns principis ètics, ideològics i democrà tics, li van conduir a prendre les armes en defensa de la legalitat republicana. Després de la derrota en la guerra civil, va lluitar contra el règim en la clandestinitat. Como a conseqüència, fou perseguit polÃticament, empresonat i finalment va haver de partir a l'exili. Va escriure articles polÃtics, assajos d'estètica i obres literà ries testimonials, però fou sobretot en la pintura on va aconseguir plasmar totes les seues inquietuds amb un estil molt personal.
Retratista del sofriment
El mèrit del conjunt de la seua obra – tot i deixant a un costat consideracions purament artÃstiques o literà ries – no és només la seua capacitat multidisciplinà ria, sinó el seu gran valor testimonial, tot i descrivint el drama humà generat per la guerra civil i captant amb sinceritat les inquietuds d'una generació truncada.
La present mostra té com a finalitat tant rescatar la memòria històrica col·lectiva com la figura de l'autor. Les obres de Bastid es podran veure a la Sala Municipal d'Exposicions del 31 de març al 12 d'abril.
Ricardo Bastid amb una de les seues obres. EPDA
