Conxa Cardo.Quan una persona està malalta o perd el sentit o la memòria, hom arriba a incapacitar-la perquè no és capaç, no pot realitzar les seues funcions bà siques. Segurament és molt dur arribar a eixe extrem per part de la famÃlia, però és una cosa que es fa en determinades ocasions, sobretot quan l'aigua ja va per damunt de la taula i ja no en cap més.
He utilitzat aquest sÃmil per dir-los una cosa: ha ocorregut allò que en nom del Col·lectiu pel Patrimoni els anunciava ja fa uns dies, quan els parlava del Centre de Recepció de Visitants del Castell de Sagunt. Un edifici que ha costat més d'un milió d'euros de l'any 2004 ha sigut atracat de nou, com hauran vist vostés a la premsa.
Davant de fets com aquests, la incapacitat és evident: la de l'Ajuntament, que no sap controlar les coses que té al seu cà rrec. Són ja massa vegades que aquest edifici ha sofert actes vandà lics. Jo em pregunte quina classe de vigilà ncia té, segurament cap, i si no acà està el fet objectiu: robatori i acte vandà lic.
Fent una sÃntesi dels fets s'evidencia una cosa molt greu: desÃdia, insensibilitat, mala voluntat, inoperà ncia i poca vergonya.
En aquesta ciutat alguns estan molt interessats a fer-se la foto, quan hi ha la premsa, saben que és una manera de passar a la història i manifestar com d'estupends que són i és que la història és molt sofrida, però com deia la dita romana: "I mentrestant Sagunt cau". Això és justament el que està passant.
Alguns dels responsables públics mostren la seua autocomplaença relatant el que han fet durant determinades legislatures, no creuen vostés que eixa és la seua obligació? No és cap mèrit, entra en el sou... I si només saben dir això i ho descuiden per incapacitat evident, crec que estic en el meu dret de manifestar la meua indignació com a ciutadana i com a representant d'un col·lectiu que lluita per dignificar el patrimoni històric, que grà cies a alguns està cada dia més degradat.
En un moment com aquest, on la crisi econòmica tot ho arrossega i s'ho emporta per davant, els responsables públics no poden permetre's el luxe d'anar a la marxeta. És moment de responsabilitat, de treballar dur, d'innovar, de fer projectes il·lusionants de manera que no es permeta la mort d'una ciutat com aquesta.
Si dic això és perquè sé que la cultura representa el 4'5% del PIB a la Comunitat Valenciana. Acà tenim un patrimoni cultural impressionant. Si els responsables públics saberen i no anaren a salto de mata, segurament hi hauria molts beneficis, la qual cosa impulsaria molts llocs de treball, la ciutat revifaria. Però ja saben vostés que la llum encara no ha arribat al Centre del Recepció de Visitants, que els matolls i els lladres tot ho arrosseguen i s'ho emporten i no passa res.
Almenys algú hauria de demanar perdó o anar-se'n a casa, que ja està bé.
