Saguntins a Mauthausen

Quan José Manuel Palomar, Lara Cardona i Nel·lo Navarro em van informar sobre la recerca que estaven duent a terme -els saguntins que van morir al camp de concentració de Mauthausen- els vaig oferir tot el suport per part de l'Ajuntament de Sagunt. Desconeixia que veïns nostres hagueren patit la ignomínia de morir a Mauthausen, un dels camps d'extermini més durs i infames del règim nazi. Que la nostra ciutat els reta un homenatge, senzill però entranyable, és per a mi un gran motiu d'orgull polític i personal.

En primer lloc, vaig felicitar els investigadors per la seua digníssima iniciativa. No hi ha treball més digne i profitós que rescatar de l'oblit persones que van perdre la vida per defendre la llibertat. Cal rescatar del pou de la memòria històrica les persones que, de la manera més generosa i noble, van pagar amb la seua pròpia vida la defensa de la llibertat. Passats els anys, l'aigua d'este pou continua sent pura i neta, sense contaminar per les circumstàncies polítiques, històriques o socials: la defensa de la llibertat i la lluita contra els totalitarismes és una causa que mai no degenera, sempre es manté pura per als humans.

Ramón Agustí Hervás, Juan Bautista Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius. Estos són els quatre saguntins que els investigadors han pogut constatar que moriren, entre els anys 1941 i 43, a Mauthausen. Quin delicte van cometre per a ser assassinats per la barbàrie nazi? L'únic delicte que van cometre va ser formar part de l'Exèrcit Popular de la Segona República Espanyola. De l'Exèrcit legal, legítim i constitucional, cal dir-ho ben alt. Entre 150.000 i 300.000 persones van ser assassinades en este camp d'extermini, que estava considerat pels nazis un camp de Grau III perquè afectava directament els enemics polítics del III Reich.

En finalitzar la guerra civil, formaren part del mig milió de refugiats que s'exiliaren a França. Mig milió de refugiats espanyols de la guerra civil que el febrer de 1939 van creuar la frontera i van ser internats en camps de concentració. Al cap de pocs mesos, al voltant de 15.000 persones -xiquets, ancians, dones- van morir a causa de la fam, el fred i les malalties. Posteriorment, en entrar França en guerra contra Alemanya, van participar en la defensa de la línia Maginot.

Com a colofó d'aquesta terrible trajectòria, uns 9.000 republicans, abandonats barroerament pel règim franquista, van ser deportats a Mauthausen sense la condició de presoners de guerra. És el cas dels nostres veïns de Sagunt. Més de la meitat van perdre la vida sotmesos a la degradació i la indignat humana. Hi ha hagut testimonis literaris de primera línia sobre l'horror d'aquells anys de fanatisme i inhumanitat als camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi, Jorge Semprún..., entre molts altres. Testimonis que han descrit amb tràgica concisió els límits inabastables de la roïnesa de l'espècie humana.

També nosaltres, a la nostra ciutat, després de l'homenatge als quatre saguntins que moriren a Mauthausen, mai no oblidarem el seu testimoni, la seua lluita per la llibertat en contra dels totalitarismes. La nostra obligació com a polítics i ciutadans és no permetre, de cap de les maneres, mai més en la història futura, que esta barbàrie torne a repetir-se.