Sandra Gomez Pimpollo. -EPDADel 31 d'octubre al 3 de novembre es va celebrar a les platges de Motril (Granada) el XVI Campionat d'Espanya de Pesca de Seleccions Autonòmiques de Dames. Sandra Gómez-Pimpollo Galcerá va aconseguir el primer lloc per equips amb la Selecció Valenciana, es va proclamar campiona individual i serà una de les dues valencianes que formaran part de la Selecció Espanyola en el Mundial que se celebra a França al setembre de 2020.
Estos èxits esportius són el fermall a dues temporades en les quals també ha conquistat el Provincial de Pesca a la Malva-rosa, el 13 d'abril 2019, i va formar part de la Selecció Espanyola que a l'octubre de 2018 va quedar en 4a posició en el Mundial celebrat a Gal·les, encara que empatades a punts amb la tercera classificada.
Però sent aclaparadors, els èxits esportius no són el més destacat de Sandra. Sobretot si es coneix la seua trajectòria personal.
Canya als tres anys
«Als tres anys el meu pare em portava a pescar, amb set anys ja treia mabres i als quinze vaig quedar tercera en el Open d'Espanya, perquè llavors no hi havia Campionat d'Espanya», recorda Sandra. «Però en l'adolescència, coses de l'edat, ho vaig deixar, em vaig dedicar a gaudir de la joventut, em vaig tirar nuvi i vaig estar set anys sense pescar… fins que en 2006 vaig tornar perquè sentia que la pesca era el que realment m'agradava».
Va tornar i eixe mateix any es va proclamar campiona autonòmica.
A partir d'acà no deixa d'acumular tÃtols provincials, autonòmics i nacionals, una competició en la qual ha estat present en els últims onze anys de manera ininterrompuda «i això que per a arribar al Campionat d'Espanya cal quedar entre els tres primers en el Provincial i entre els set primers en l'autonòmic».
A més, pujar al podi en el Nacional implica tindre plaça per al
«Vaig haver de renunciar a anar al Mundial de Sud-à frica el mes de febrer passat, senzillament per problemes econòmics: no podÃem permetre'ns acudir amb el meu marit i els meus tres fills i això que en el treball mai em posen problemes per a anar al Mundial, però són moltes despeses per a nosaltres».
El paradoxal és que a Sud-à frica, Espanya es va proclamar
Conciliar treball, famÃlia i pesca
Sandra té
Per a acudir al Provincial i a l'Autonòmic, les despeses corren per compte de cada competidor. Si arribes al Nacional o al Mundial, llavors és la Federació qui es fa cà rrec de les despeses de l'esportista.
«Però només cobreixen les meues despeses. El meu marit i els meus fills m'acompanyen, però s'han de pagar tot ells i a vegades, com a Sud-à frica, són tan elevats que no podem permetre'ns anar tots… però ens agrada anar en famÃlia a tots els campionats, de fet, el meu marit era jugador i entrenador de bà squet i ha acabat deixant-ho per a dedicar-se també a la pesca».
I això que Sandra presumeix de tindre
«Treballe en Mercadona, en València, i mai m'han posat pegues per a acudir als campionats, en este sentit tinc molta sort… perquè un campionat per a nosaltres només suposa despeses, mai ingressos. No crec que ningú visca d'un esport com la pesca en este paÃs».
Saber llegir la mar
Encara que reconeix que en acudir al Campionat d'Espanya hi ha rivalitat entre totes les esportistes, quan formen part de la
Juntes han viscut moltes experiències, encara que una recorda amb especial afecte: «a Gal·les has de córrer darrere de les marees, són molt vives i en uns minuts l'aigua marxa llunyÃssim… has de córrer darrere d'elles amb els materials a coll». Per a ella la clau de tot és «saber llegir la mar».
No pots triar la posició, perquè entres en un sorteig, ni tampoc l'hora ni l'estat de la mar… i tot això influeix. Però sà que pots llegir la mar i saber. Saber quins peixos mengen en superfÃcie, quins a meitat i els que s'alimenten en el fons. Saber quins aparells fan falta en cada cas. I saber triar quin tipus de peix és el que més t'interessa per la quantitat, per la grandà ria i pel pes.
«Sempre viatgem a provar uns dies abans del campionat, per a pescar a diferents altures i distà ncies. També provem a diferents hores, especialment a mi m'agrada molt pescar de nit. No es tracta de llançar la canya i esperar, sinó de prendre les decisions adequades: el peix gran està més lluny, són gregaris pel que cal localitzar on està el bà ndol i, sobretot, has de preparar l'aparell adequat».
Un exemple: a Motril, al novembre, Sandra i el seu pare -que no sols va ser el seu mestre i mentor, també l'acompanya sempre que pot a les competicions- portaven més
«El factor sort influeix, però poc. El realment important és saber i prendre les decisions adequades: des de motivar al peix amb boies d'olors o amb llums fins a decidir si pesques a 150 metres, com he fet a vegades, o prà cticament pegada a la platja. I això s'aconsegueix amb l'experiència, amb hores d'entrenament i gaudint de la pesca… com jo espere fer durant molts anys. Guanyar un Mundial és el meu pròxim repte i espere aconseguir-lo en companyia del meu marit i els meus fills». Sandra, un admirable exemple de conciliació de la vida laboral, familiar i esportiva.
