En acabar el cicle festiu del nadal, moltes de les nostres
poblacions començaven a celebrar les seues festes de l'hivern. Ho feien amb
intensitat perquè el treball agrari era menor. Hi havia més temps per a
festejar fins i tot més que per l'estiu. L'oratge gelat no impedia que el
calendari es posara de roig. El fred es contrarestava amb el foc purificador i
una bona gastronomia plena de poder calorífic. No obstant això, totes estes
dates assenyalades començaren a diluir-se amb la legislació del calendari
laboral i la pèrdua de la importància dels treballs agraris en els municipis. La
llei no entenia de les mitges festes i imposava un nombre limitat de dies a
l'any. A més el desplaçament de la població a treballs no relacionats amb el
camp va suposar que els mesos festius més generals foren juliol o agost.
La societat actual, per tant, no celebra amb el mateix vigor
les festes de gener i febrer com ho feia adés. Algunes se n'han passat a l'estiu o al cap de setmana. Tanmateix,
en queden algunes al Camp de Morvedre amb gran valor: Sant Antoni, Sant Pau o
Sant Blai. Elles ens demostren la part més antiga del nostre calendari de
festes. Ens recorda els nostres avantpassats i les tradicions que s'han
perpetuat. Eixa és la importància de festejar-les cada any encara que siguen
festivitat locals reduïdes que no tots els veïns i totes les veïnes poden
celebrar per treballar fora de la localitat.
A Estivella sortosament encara es viu la festa més
tradicional: la de Sant Blai. Començà el sant o tindre un altar en els segle xviii i en la mateixa centúria va ser
subvencionada per l'Ajuntament. Eixe fet explica la seua importància. A hores
d'ara, i des de 2013, hi ha una comissió jove que la fa real. És important que la
joventut la faça present perquè indica que té futur. Un fet que haurien de
valorar des de les autoritats eclesiàstiques a la societat en general.
Estivella té sort i la festa està assegurada.
En definitiva estem en hivern i també és temps de festejar en
la comarca. Sant Blai altres festes són també tradicions del Camp de Morvedre.
No ho oblidem.