Segarra, Contelles i Verdevío conversen a les portes de la Diputació de València. - epdaL'any 2019 s'anuncia com un dels anys electorals més intensos dels últims temps. Després d'una legislatura marcada pels pactes d'esquerres, amb el govern del Botànic com a nau d'abastiment, la dreta es rearma per a intentar recuperar els ajuntaments. Alguns dels representants populars de la comarca fan balanç d'estos tres anys i mig d'oposició o de governs enfrontats amb les administracions supramunicipals. Ximo Segarra (alcalde de Benaguasil), Elia Verdevío (candidata de Bétera) i Mª Carmen Contelles (Diputada del PP –amfitriona de la cita) coincidixen a lamentar el tracte rebut en estos anys i la falta d'inversions en infraestructures. "Una xicoteta pinzellada: En la legislatura anterior obrírem l'Hospital de Llíria i portem quatre anys i no hi ha transport des dels municipis fins a l'hospital, cosa que sembla òbvia", afirma Segarra qui lamenta l'actitud del Consell: "No hi ha cap inversió que l'analitzes i digues: això servix per a millorar, no. El que veiem, per contra és que eixe creixement no té una resposta pública del primer que hauria de ser el garant".
"Les infraestructures no han crescut en la comarca –denuncia Verdevío–; ens trobem com en el 2015. L'evolució comarcal no té un reflex en infraestructures. La variant de Pedralba és fonamental i estem tres anys i mig bloquejats per informes mediambientals que no tenen cap sentit". La regidora popular també fa referència a la desconnexió de les urbanitzacions amb el nucli del poble. "Tenim un govern que només pensa a deixar 8 milions a les arques municipals però per a què? Per a tindre el poble en unes condicions de neteja viària deficients? Això no és un govern, és el desgovern del tripartit. Com pot ser que el metro tarde 40 minuts a arribar a València? No tenim línia d'autobús... Igual que Bétera, la majoria de municipis de la comarca".
"La desconnexió és tant externa com interna –afegix l'alcalde de Benaguasil–; en l'última legislatura, el govern de la Generalitat va fer una reforma molt ambiciosa de la CV-35 i estava prevista una important intervenció per a la seua comunicació amb l'A-3. Enlloc d'executar eixa via que havia d'unir la CV-35 amb l'A3 –la CV-50–, s'ha preferit pagar una indemnització de més de 3 milions d'euros a l'empresa a la qual s'havia adjudicat l'obra i deixar-la arraconada". respecte a la desconnexió interna, Segarra explica que "l'hospital de Llíria és allò més bàsic però la realitat de la comarca és que no tenim cohesió interna perquè no existix un transport que unisca els nostres pobles. Per a anar de Benaguasil a Bétera hem d'anar a València primer i el mateix per anar a Riba-roja, que el tenim a l'altra vora del riu". Si el viatge de Bétera a València és de 40, des de Benaguasil són 50 (a 23 kilòmetres que estem), això sense parlar de la freqüència dels metros. Al final el que està provocant este govern de la Generalitat al qual se li ompli la boca quan parla del transport públic, és que els nostres estudiants, els nostres treballadors,... agafen el cotxe per anar a València i per a vindre a Benaguasil".
En eixa línia, Elia Verdevío critica la figura de l'Autoritat Metropolitana del Transport. "Per a què? Què han fet? Reunions?... Els ha donat un titular, un tuit... Però de forment, ni un gra". També reconeix la importància de la Variant Nord, recentment licitada. "Sí, ha eixit ara a contratació de la Variant Nord però és que en 2015 ja estaven pagades les expropiacions per la Diputació per a eixa infraestructura. Ara liciten la variant a so de bombo i platerets. ¿Què han fet en estos quatre anys?"
Bétera, com l'Eliana, per exemple, té un problema molt greu també amb els nitrats a l'aigua i per a Verdevío es podria haver solucionat fa molt de temps: "Tenim 8 milions d'euros en el banc i el poble de Bétera està consumint aigua que no és apta ni per a dones embarassades ni per a persones majors. Però és que ells són tan totalitaris i tan sectaris que només conta el que els interessa. En Bétera han fet una inversió en un parc d'esplai que no era una prioritat. Quan nosaltres preteníem solucionar el problema dels nitrats van encapçalar manifestacions a la porta de l'ajuntament, van penjar poals als balcons perquè deien que anàvem a privatitzar l'aigua. Però això és el que els agrada a ells: manifestar-se, que és el més fàcil. Nosaltres som de treballar, escoltar i de solucionar els problemes reals de les persones. Així que fan el parc d'esplai. Neguen que hi ha un altre projecte del Partit Popular per solucionar el problema dels nitrats, un projecte que hauríem solucionat amb 1 milió d'euros. Si la prioritat són els nitrats, no invertisques en un parc d'esplai que realment el que busca és impedir la celebració dels bous".
"S'ha emportat més Ontinyent en convenis singulars que els 55 municipis restants de la província. Ontinyent, el poble de l'anterior president de la Diputació, Jorge Rodríguez. I totes estes qüestions són reivindicacions que hem traslladat a través d'esmenes al pressupost de la Generalitat pràcticament durant tota la legislatura. La implementació de les especialitats d'Ostetrícia i Pediatria, per exemple, per un error del Botànic votaren a favor de l'esmena que presentàrem des del PP. Demanaren fins i tot repetir la votació. Ara anem a vigilar perquè s'execute i s'obrin estos servicis de Pediatria i Ostetrícia. Fins ara enlloc d'ampliar-lo, llevaven als pediatres dels pobles, els llevaven horari per completar-lo a l'Hospital de Llíria, minvant la qualitat del servici als pobles i eixa no és una solució. En 2015 deixàrem una comarca amb les inversions més importants executades. Ells que venien a salvar a les persones no han fet res per millorar la qualitat de vida de les persones. Ho tenien a plaer. Ja tenien l'Hospital. Només tenien que dotar-lo de servicis i no han sigut capaços ni d'això. No han ficat el transport. Infraestructures com la de Pedralba són la definició del sectarisme de Compromís i del govern. Una infraestructura que tenia tots els informes a favor, simplement perquè Compromís no vol que es faça simplement per "una qüestió política" com varen dir. És un exemple del que ha guanyat la comarca.
"Un govern que diu que està disposat a parlar, a negociar, almenys deuria dissimular però ni això –assenyala Ximo Segarra–. Jo he demanat reunir-me amb sis o set conseller i en estos quasi quatre anys no m'ha rebut ningú. Ningú. 'Si vols alguna cosa, presenta-la per escrit', et diuen. No han demostrat respecte cap a la institució com a ajuntament que som i com a representants dels nostres veïns. Quan el Botànic castiga als regidors del PP, castiga a tota la ciutadania". Segons l'actual alcalde de Benaguasil, "simplement el que fan és no ficar problemes. Existix una connivència perquè als municipis on governen no reclamen res. "En Bétera, no pots accedir als polítics, almenys si no penses com ells –continua la regidora de Bétera".
"Cal facilitar les condicions per a que les empreses puguen oferir oportunitats. Nosaltres en Benaguasil hem rebaixat el valor del cadastre dels Béns Immobles, donem la possibilitat a les empreses que vullguen instal•lar-se en Benaguasil que no tinguen que pagar llicència d'activitat i a nivell de veïns, fins i tot hem llevat l'impost de Plusvàlua, hem rebaixat taxes... Però a mí, el que em preocupa és que els meus veïns puguen tindre un treball i per a tindre treball necessitem un polígon industrial, però qui atorga la llicència és la Generalitat. Primer et diuen que sí i després de gastar-te els diners en projectes, i de generar una expectativa en algunes empreses que ja estan dispostes a assentar-se, et peguen la bufetada i et diuen que s'ho han pensat millor i que ara no et donen la llicència. Això fa mal perquè no estan perjudicant a un partit polític. Estan perjudicant a les persones".
Respecte de la falta de diàleg, Verdevío assegura que "pareix que hi ha etiquetes que són de l'esquerra com els pactes, el diàleg, la negociació, la transparència. En canvi, a Bétera, nosaltres pactàrem amb un partit independent i als dos anys s'incorporà el partit de Mas Camarena i Torre En Conill. Érem 13 regidors a l'equip de govern dels 21 que hi ha al consistori".
Una altra de les mesures que més polèmica han suscitat a la comarca ha sigut la aprovació del Centre de Recepció de Menors al Prat de Llíria. "No és una qüestió que afecte només a Llíria –afirma Segarra–; en estos 4 anys no han invertit ni un euro en infraestructures que milloren la qualitat de vida dels nostres veïns. Ni en policia, ni en educació, ni en sanitat... En canvi, ens doten de recursos qüestions que ningú els ha demanat. Des de la comarca se'ls està dient que necessitem un centre de dia i residència per a majors i persones amb diversitat funcional i no ens atenen. Però allò que a algú se li ocorregut des d'un despatx de València, això es converteix en una prioritat".
