En setembre es donarà una segona oportunitat a les forces progressistes per conformar
un govern que mire de cara a la ciutadania i comence a donar passes en la millora dels
drets socials, laborals i mediambientals que la dreta va desmantellar en el seu pas pel Govern d'Espanya els darrers anys.
Ací ja no val ni la prepotència d'uns ni l'arrogància d'altres, tots són necessaris. La ciutadania ha parlat alt i clar, no es vol una direcció monocolor, el bipartidisme és part de la historia i la pluralitat és un nou valor que ha de impregnar les noves co decisions i el rumb coral de la política municipal, autonòmica i també estatal.
Venim d'una llarga etapa multi electoral, on en tan sols 4 anys hem repetit tres comicis per triar un President de l'Estat. Passant per una sentència demolidora contra un govern farcit de corrupció que va desembocar en la primera moció de censura de la historia. Una segona volta d'estes eleccions de 2019 este hivern seria incomprensible per la ciutadania, ja que pot ser el tauler es modifi carà ben poc, però els equilibris continuaran sent semblants.
Els governs de coalició són factibles i a més són més productius, un exemple clar ho tenim al Govern del Botànic, més reforçat en esta segona etapa al front de la Generalitat Valenciana. El President en funcions Pedro Sánchez ha d'entendre que s'han de buscar punts en comú i co participació en les decisions, ja be siga amb part activa en el Consell de Ministres com en
acords programàtics en les diferents forces que composen l'arc parlamentari.
Els ciutadans estem cansats de veure lluites partidistes i personals on cada força vol imposar el seu relat, quan el vertader relat és el de les persones que estan a l'atur, les que pateixen una llei laboral discriminatòria i que precaritza la força del treball, la de les persones dependents que veuen retardades les seues prestacions per no fer les transferències que toquen, la de l'emergència climàtica que assota cada any el nostre planeta i el nostre territori, la dels sectors productius
que es veuen abandonats davant els injustos acords europeus, i així un relat darrere d'altre.
Per això, una segona volta electoral no seria comprensible, la ciutadania vol (reclama) un acord i que es posen a treballar. Ja està be tan de postureo i a veure qui genera el relat més afí als seus interessos. Eixa no era la fi nalitat, ni de la moció de censura ni de les eleccions anticipades.
El govern és possible, les xifres donen que així és. Si va prosperar una moció contra tot pronòstic, es pot governar en coalició, cooperació, sintonia, pactes puntals, acords programàtics o el que vulguen dir-li.
Així que arromangar-se i en setembre hi ha una nova oportunitat de fer-ho.