"Setos"

Vindre a la capital ha sigut un shock per a mi. No vinc d'un poble menut. Més bé és una microciutat perquè la considere amb caràcter urbà per la seua composició sociològica com a Factory Town. Però he de confessar que m'ha colpejat la capital en diversos aspectes: la densitat, el soroll, la llum, els costums, la interacció entre les persones. Per a mi, al contrari que per al meu amic Eduard Ramírez, la ciutat no és amable.

De les coses que més m'han sorprés és la jardineria i el paisatgisme de la ciutat de València. El Mediterrani és una terra d'ostentació. Això afecta a tot. També a la jardineria. Com que vinc d'un poble obrer la jardineria i el paisatgisme són un luxe que pocs espais tenen. De fet, les úniques vivendes amb jardí eren de les èlits de la Fàbrica. En vindre a València he trobat com les inèrcies del paisatgisme urbà han anat dipositant-se per capes. Una darrere d'un altra amb un caos basat en la inèrcia de no repensar si les coses tenen encara sentit. 

Sé que és estrany per a la gent d'ací però no entenc els "setos" (gaste la paraula castellana perquè en valencià és prou desconeguda "bardissa" però anirem combinant-les). Hi ha setos o bardisses per tota València d'una manera absurda. Tinc la impressió que la bardissa demana molta mà d'obra i no aporta massa des del punt de vista de la vegetació. Demana aigua i genera obstacles visuals. 

He hagut d'acudir a Internet per a intentar entendre perquè comencen els "setos". Especialment la situació crida l'atenció en les Grans Vies. Pel que sembla els bulevards naixen per a acondicionar la zona de fora de les antigues muralles de les ciutats. Un bulevard actualment em sembla una cosa absurda. Qualsevol estudi de pas determinarà que hi ha més cinc vegades més passera per les estretetes voreres que per l'ample espai central del bulevard. Imagine que el bulevard està pensat per a un context on no hi havia cotxes i existia una certa continuïtat mental de vianants entre les dues vores i la part d'enmig. 

En principi, la meua investigació friki sobre bardisses es va centrar a les Grans Vies perquè passe a sovint. Vaig determinar que els "setos" servien per a protegir-nos dels cotxes i que cap xiquet puguera pegar a còrrer i ser atropellat. Però clar, això no explica l'alçada de les voreres de les parts centrals de les grans vies i tampoc explica la tanca de vegetació de mitjana altura anterior a les bardisses de Marques del Turia per exemple. I de fet, ja no hi ha xiquets en el carrer sense acompanyament adult. Finalment, el meu pensament va decaure quan vaig vore que al llit del riu (atenció) també hi ha "setos". 

No ho entenc. La bardissa és molt exigent en mà d'obra. I genera obstacles permanents a la visió i al pas. No entenc quina funció tenen hui en dia. Hi ha setos a les autovies, bardisses en les rotondes, setos en les medianes. Tota València està plena de bardisses

Podríem pensar que això és una observació de pobres perquè realment la funció del "seto" hui en dia és exclusivament ornamental i d'ostentació. De fet, ací a la ciutat i segons les meues observacions, la bardissa està molt més present com més ric és el barri. 

Però la idea central és que no som rics. No som rics en aigua i no som rics en diners. A més a més, l'austeritat hauria de ser una imposició de la nova sostenibilitat i antic trellat. No som Versalles. I la mà d'obra barata en jardineria urbana es va acabar fa desenes d'anys. 

No tindria l'atreviment a repensar lo impensable si no haguera estat a les capitals dels nord d'Europa. Viatjar pot ser un exercici que va més enllà de l'oci si observes, mires i et fas preguntes. Tinc especial devoció per Copenhague i apareixerà segurament molt en els meus articles. Copenhague no té "setos". Bé, només al cementeri i no massa.  Les zones verdes són de terra i arbres grans. Bé, la terra està coberta de gespa en primavera i estiu perquè plou però en la seua majoria són zones obertes amb arbres grans per on passejar o tirar-te en terra. 

Faríem bé d'entendre l'austeritat com un valor progressista. Tindre més ornamentació no és ser més ric. Viatgeu i compareu. Simplificar la jardineria i el paisatgisme ens ajudaria a estalviar molts diners. Repensar lo impensable pot ser ara obligatori. Estem en l'estació i el tren de la nova edat digital està a punt d'eixir. Necessitem concentrar els recursos en lo més important.