Les Jovades
JUAN CORBALÁN DE CELISEl patrimoni dels pobles no és tan sols un destacat i admirable element cultural. A més de la seua importància històrica i artística, és un símbol de la idiosincràsia i realitat dels territoris. No hem d'oblidar que les generacions actuals tenim l'obligació de preservar el patrimoni que rebérem dels avantpassats i transmetre'l amb les millors condicions. En molts exemples, ho fem i hem aprés a fer-ho. Però en uns altres casos, en la nostra mateixa comarca, hem deixat que s'oblide i s'assole sense ser-ne conscients de la importància.
En eixa situació, es troba un monument desconegut per gran part de la població i que a hores d'ara està oblidat i presenta un estat agònic. Es tracta del pont les Jovades, situat en eixa mateixa partida, a la dreta del riu Palància i en el límit dels termes de Torres Torres, Estivella i Sagunt.
El pont era conegut per diversos estudiosos. Monzó Nogués l'esmentava en un article publicat el 1946 pel Centre de Cultura Valenciana. Tanmateix, a partir de la riuada d'octubre del 1957, és quan, per l'arrossegament de les aigües, quedaren al descobert dos dels arcs que el formaven i part dels tallamars. Per a alguns, és interpretat de factura romana i per a uns altres de factura medieval. No obstant això, totes les hipòtesis assumixen que el pont facilitava el pas del Palància pel conegut camí vell d'Aragó o Terol. el qual eixia des de Sagunt i arribava fins a aquelles terres.
En l'any 1989 l'admirat Santiago Bru en publicava unes fotografies, S'hi veien clarament els arcs situats en el marge dret del llit del riu. Eixa situació li va permetre prendre'n mides i descriure'ls. Estos dies, hem estat novament allí amb la intenció de prendre notes i valorar el seu estat. Hem vist, amb tristor, que des del temps que quedaren al descobert fins ara es troben en un estat lamentable. El seu total abandonament ha permés que el riu, el qual ha canviat la fisonomia del llit, haja excavat els seus fonaments els haja deixat en una situació molt degradada.
A hores d'ara, es troba exposat a un imminent perill d'assolament, en haver-se quedat quasi en voladís un dels seus tallamars, la caiguda del qual sens dubte provocarà l'arrossegament de part d'eixe arc.
La pèrdua d'esta part del patrimoni comarcal resultarà irreemplaçable. Suposarà la pèrdua del nostre passat i de l'únic testimoniatge arqueològic de l'existència d'eixa incerta via romana i segura via medieval que unia Sagunt i Saragossa. Es diluiria un element simbòlic que unia les poblacions de la vall del Palància.
Eixa deplorable situació fa que estos cronistes, preocupats pel patrimoni que envolta el seu terme i el de la comarca, reivindiquem amb un SOS una actuació urgent, abans que siga tard. Tan sols caldria realitzar una actuació puntual, senzilla i no costosa, que el salvaria. Per eixa raó, hi fem una crida a les entitats públiques responsables i guardianes del patrimoni. Demanem que totes sense excepció (ajuntaments, Mancomunitat de la Baronia, Diputació de València i Confederació Hidrogràfica del Xúquer) es consideren responsables per a superar esta tràgica situació patrimonial. Especialment demanem que la Diputació de València, entitat que tant ha fet per la recuperació del patrimoni comarcal, ho tinga en compte. Ella, juntament amb la Mancomunitat de la Baronia, poden iniciar les tramitacions necessàries per a preservar eixe pont de valor incalculable que amenaça ruïna. La Diputació, amb recursos i capacitat de potenciar les gestions necessàries per a conservar-lo, pot així novament vincular-se en la tasca de recuperació i conservació del patrimoni, com ha fet sempre.
En definitiva, ens trobem en una greu situació. Un desconegut element del patrimoni comarcal està en perill. Un monument únic del Camp de Morvedre es mor. Obrim, doncs, els ulls i fem que les entitats públiques també ho facen. El pont de les Jovades i la necessitat de transmetre el llegat dels avantpassats a les noves generacions ho mereixen. SOS al pont de les Jovades.
