La proposta del
Els governs del Partit Popular han potenciat la concertació de l'ensenyament, augmentant considerablement els concerts dels trams obligatoris (Primà ria i ESO) i concertant trams no obligatoris com el batxillerat en 2007.
Des de 2010, la Conselleria d'Educació de l'anterior govern ha retallat considerablement les unitats en els centres públics mentre han crescut unitats en la concertada i s'ha produït un transvassament d'alumnat de la xarxa pública a la concertada.
L'estudi que va elaborar la Trobada de Plataformes Comarcals sobre l'evolució d'unitats entre 2009 i 2014 (fet públic el passat 8 de maig) demostra que entre 2009 i 2014, el saldo de supressions en Infantil en centres públics era de 148 unitats, mentre que la concertada havia crescut en el mateix perÃode 60 unitats en Infantil.
En Primà ria, i durant el mateix perÃode, s'han produït increments d'unitats en les dues etapes, però l'increment en la xarxa concertada supera amb escreix el de la pública amb 110 unitats més. Des de 2009, l'augment d'unitats en la pública només ha sigut de 19 unitats, mentre que l'augment en concertada ha estat de 129 unitats.
Aquestes dades confirmen que s'ha aplicat durant els darrers anys una clara polÃtica de potenciació de la xarxa concertada en detriment de la pública, amb retallades implacables als centres públics, especialment des de l'increment de rà tios en 2012.
Això tomba el pretés argument de la llibertat d'elecció de centres per part de les famÃlies, ja que els qui volen optar per centres públics han tingut serioses dificultats de trobar llocs escolars. L'argument de la llibertat d'elecció només ha estat pensat per a afavorir l'escolarització en la concertada, que també s'ha vist molt beneficiada per la mesura del districte únic.
STEPV comparteix amb la Conselleria d'Educació la necessitat d'elaborar un nou mapa escolar que treballe per a garantir un lloc públic a l'alumnat en totes les etapes educatives. És per això que el Sindicat proposarà en la negociació d'aquest mapa escolar les següents mesures, entre d'altres:
1.- Negociació d'una xarxa pública de centres per a satisfer la demanda en totes les etapes i ensenyaments.
2.- Posar fi als processos de privatització. No a la cessió de sòl públic per construir CIS (Centres d'Iniciativa Social). Oferta immediata suficient, en les etapes educatives no obligatòries, de llocs escolars en tots els à mbits territorials. Compliment de la legalitat en els processos d'admissió del'alumnat. Distribució equitativa de l'alumnat amb necessitats especials de suport educatiu entre els centres públics i els privats concertats.
3.- Supressió del districte únic, que només afavoreix les escoles privades concertades i afavoreix la retallada d'unitats en la pública.
4.- Dotació pressupostà ria que emane directament dels pressupostos de la Generalitat Valenciana i que garantisca la igualtat i la qualitat en l'educació del conjunt de la població: augment del finançament fins a un 7% del PIB.
5.- Elaboració, en el marc de la mesa d'Educació, d'un pla de centres i equipaments escolars, amb l'objectiu de garantir uns requisits mÃnims per a tots els centres escolars sobre infraestructures i dotacions materials.
6.- Creació d'una xarxa d'escoles infantils públiques, amb espais adequats i personal especialitzat i de suport suficient.
7.- Un model integral de plantilles que comprenga professorat i personal d'administració i serveis adequat a les necessitats educatives actuals i que depenga de la conselleria d'Educació. Recuperació de les plantilles retallades en totes les etapes educatives.
