Toni Gaspar i Ximo Puig, tanto monta...

Primàries. Paraula l'arrel de la qual ve del llatí Primus, el primer. No és el primer procés de primàries que enceta el Partit socialista, però sí que és el primer a València, el primer a una comunitat autònoma i, el que potser siga més cridaner, el primer procés intern on pot participar tothom, no solament els militants, sinó que queda obert a que participen tots els ciutadans que es puguen i vullguen inscriure per a votar, amb els únics requisits de tenir més de 16 anys, signar el manifest pel canvi progressista (que encara que una signatura no compromet a res, almenys el partit té un mínim compromís de l'adhesió ideològica del qui participa) i col·laborar amb dos euros per sufragar les despeses del procés. Procés arriscat, perquè si en una cosa estan d'acord les parts implicades és que les primàries són una mesura necessària per renovar i presentar-se com una formació diferent d'altres que escullen els seus candidats pel mètode de la "ditada", és a dir, que el càrrec superior de torn assenyale directament qui s'ha de presentar, com acabem de comprovar aquesta setmana amb el cas de Moreno Bonilla a Andalusia; però d'altra banda en són conscients que si aquestes primàries no tenen un alt índex de participació, seria un fracàs per al partit, cosa per la qual no sols estan jugant-se el futur del candidat, sinó potser el prestigi de la formació.

I de candidats parlem: Ximo Puig i Toni Gaspar. O Toni Gaspar i Ximo Puig, tanto monta...

Joaquim Puig Ferrer és diputat per Castelló al Congrés dels diputats, i l'actual secretari general del PSPV. Antoni Francesc Gaspar Ramos és l'alcalde de Faura. Pel que fa al perfil d'ambdós, Ximo Puig presenta com a credencials haver ocupat diversos i variats càrrecs al partit, tant a nivell provincial com estatal; és el candidat de l'experiència, la tradició, dels anys i la saó. Per la seua banda, Toni Gaspar es presenta a sí mateix com el candidat de la renovació, de l'aire fresc i les noves propostes que inicien un canvi, un nou camí. Els dos mantenen que defensen un programa comú on es pose èmfasi en exigir financiament per a València i mostrar una transparència absoluta, però Toni Gaspar manté que ell posa altres accents, com el que més defensa: escoltar la gent. Diu que el PSPV s'ha quedat estancat en altra època i que el món ha canviat; els principis han de ser els mateixos, però aplicar-los a la nova situació per no crear llunyania amb l'electorat.

Un procés de primàries que potser no siga un Primus inter pares (primer entre iguals) pel que diuen els números. Toni Gaspar presentà 2700 àvals per a la seua candidatura, front als 8600 de Ximo Puig. Però això són avals, no vots. Alea iacta non est, i açò va de bo, cavallers.