Un 9 d'Octubre estrany i complicat

Sincerament pense que el títol ho diu tot, doncs vivim un moment d'incertesa polític, que sense cap dubte, manca de diàleg, democràcia, cultura i raciocini, una cosa, almenys per a mi, essencial en política.

El poble valencià ja no pot seguir suportant més a un govern que desprestigia les bases que regeixen el nostre comportament humà i per tant social, ja no pot ostentar el màxim òrgan de govern al País Valencià, doncs no té la capacitat moral per seguir fent-ho.

Està clar que la nostra llengua, la nostra història, el nostre passat, el nostre present, el nostre futur, la nostra identitat, són una cosa que mai li ha importat a aquest govern, no sé si serà perquè la dreta és massa caspossa a València o perquè el discurs de la incultura i del meninfotisme ha calat ben fort en la societat. A les proves em remet que són els dos. Però a part d'aquesta clara realitat, que duem patint durant dècades, existeix una altra encara pitjor: La canga econòmica s'ha acabat.

Ni Ciutat de les Arts i les Ciències, Ni Fórmula 1 -ni dos, ni quatre...- , ni bosses, ni vestits, ni fel·lacions de penis a directors de Ràdio Televisió Valenciana i altres coses que se li semblen, tot açò ha acabat, i ara és evident que assistim a un context on la realitat és una altra molt diferent, i açò és la depressió. Com quan el globus puja i puja i a l'arribar explota, doncs absolutament el mateix.

Però sembla ser que eixe meninfotisme ben arrelat a la societat valenciana, desembarca de moltes ments enganyades durant dècades, ja que ací es comença a respirar una marea de canvi bastant important. I no ho dic per les alternatives, que són bastants, sinó pel canvi de pensament que molts joves i no tant joves comencen a tindre.

Recorde que abans de la crisi, que jo tindria uns 15 anys i el tema de la política m'interessava des de feia molt abans, les meues primerenques converses de política amb alguns familiars i amics més majors, totes tenien un clar exponent i és que es demostrava que eren uns adeptes al sistema del president Camps, adeptes com qualsevol beata que s'acosta al sacerdot per a donar-li el bon dia, adeptes com els viciosos dels videojocs i drogoaddictes a unes consignes que mai haguera pensat que se'ls anaven llevar del cap.

Les últimes notícies que hem rebut són massa fugaces per a aquestes ments, i deixen molt a desitjar a eixos alens frescos que ens deien a l'uníson que el PP és l'únic que inverteix al País Valencià i que Zapatero, les bruixes i els gnoms odiaven al Llevant Espanyol per ser massa perfecte. Per a ser concís i breu, el Govern de Rajoy destinarà en 2014 al nostre País Valencià 605,8 milions per a obres, el 6,2 % del total malgrat ser el 10,7 % de la població. I el missatge és més clar, concís i breu que l'anterior, ja que entre 2012 i 2014, la inversió de l'Estat ha caigut quasi un 39,9 %, percentatge que s'eleva al 60 % si existeix comparança amb 2011 que són al voltant d'uns 1.538 milions. I que jo sàpia governa el PP. O no?

Doncs bé, ja sabem com va a ser aquest 9 d'Octubre, efemèride dels enamorats valencians i Dia Nacional de la nostra terra, va a ser una festivitat on existisca una reafirmació de la nostra existència com a poble, però també una reivindicació necessària per defensar la nostra economia, les nostres institucions i sobretot la nostra dignitat.