Un estudi analitza 32 casos de corrupció pública sentenciats en la Comunitat des de 1995

Un estudi impulsat per l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció analitza 32 casos de corrupció pública jutjats i sentenciats per les tres audiències provincials i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana des de l'entrada en vigor de l'actual Codi Penal en 1995. Els resultats de la investigació, elaborada pel professor de Dret Penal de la Universitat de València Jorge Correcher, es presentaran a les 19h de demà dimecres 23 d'octubre en l'acte "Panoràmica de la corrupció al País Valencià 1995-2018", que tindrà lloc en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

L'objectiu del treball, que serà editat pròximament per l'Observatori en forma de quadern pedagògic i els resultats del qual poden consultar-se al web observatoricorrupcio.org/mapa, és analitzar de manera crítica el tractament penal dels casos de corrupció ocorreguts durant els últims anys, a partir de la jurisprudència dels òrgans judicials valencians. La investigació s'ocupa, en concret, dels delictes de prevaricació administrativa, prevaricació urbanística, suborn, malversació de cabals públics, negociacions i activitats prohibides per al col·lectiu de funció pública, i abusos en l'exercici de la seua funció; també, quan apareixen en concurs amb algun d'ells, dels delictes de tràfic d'influències i de frau i exacció il·legal.

De les 32 sentències analitzades, 30 han sigut condemnatòries. El 66'6% (20) d'elles han suposat penes per a càrrecs públics, personal de confiança o gestors d'entitats o empreses del sector públic; el 26,6% (8), per a personal funcionari; i el 6,6% (2), per a concessionaris o adjudicataris de l'administració. De les 20 sentències condemnatòries a càrrecs públics, el 25% (5) es refereixen a persones vinculades al PSPV-PSOE en el moment de comissió del delicte i un 65% (13), al Partit Popular, entre les quals destaquen les de majors penes o impacte social o econòmic, com la primera peça del cas Blasco, residus i neteja de Torrevella, Emarsa, Gürtel/Fitur o la depuradora de Borriol. Un 36,6% (11) de les sentències condemnatòries penen la malversació de cabals públics; un 30% (9), la prevaricació administrativa; un 26,6% (8), el suborn; un 13,3% (4), les negociacions i activitats prohibides per al personal funcionari; un 10% (3), la prevaricació urbanística; i un 6,6% (2), el frau i l'exacció il·legal.

Els 32 casos estudiats van tindre lloc a la ciutat de València (7 casos) i en tretze comarques: l'Alacantí (9 casos), la Vall de Cofrents-Aiora (3), el Baix Segura (3), la Marina Baixa (1), l'Horta Nord (1), l'Horta Sud (1), la Ribera Alta (1), el Vinalopó Mitjà (1), la Marina Alta (1), la Safor (1), l'Alt Palància (1), el Camp de Túria (1) i la Plana Alta (1). Només van resultar absolts els acusats en els casos de l'aparcament dels Jardins de Monfort de València i de falsedat documental a l'Ajuntament de la Vall de Laguar (la Marina Alta).

Les audiències provincials o el TSJ van condemnar, en canvi, als acusats en la resta de casos: planta de formigó a Orxeta, auditori de Paterna, gestió de tributs municipals a Benetússer, requalificació de terrenys a Zarra, concessió de llicències d'obres a Aiora, alteració del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Sant Fulgenci, residus i neteja a Torrevella, apropiació fons de les Germanes Carmelites d'Oriola, selecció del secretari municipal de Rafelguaraf, cobraments indeguts per l'alcalde del Fondó de les Neus, rellotges del vicealcalde de València, vestits del Cap de Gabinet de l'Agència Valenciana de Turisme, autoritzacions ambientals indegudes per tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, cas Emarsa, cas Gürtel/Fitur, cas Blasco (peça primera), prevaricació administrativa de l'alcalde de Barx, tramitació irregular de permisos de residència d'estrangers, matriculacions irregulars en la Prefectura Provincial de Trànsit d'Alacant, irregularitat en permisos de treball i residència en la Subdelegació del Govern a Alacant, apropiació de fons de loteria a Alacant, apropiació de girs postals per un funcionari de Correus d'Alacant, apropiació de fons per un funcionari del Servei Valencià de Salut, apropiació de fons per un recaptador municipal de Sant Vicent del Raspeig, urbanització de parcel·la al Campello, telecentres municipals a Alacant, devolucions de l'IVA a Alacant, concessió de l'explotació de la planta embotelladora d'aigua de Chóvar, falsificació de dades d'una empleada per l'alcalde de Riba-roja de Túria, i depuradora de Borriol. No s'han inclòs casos com Brugal, Càrtel de Foc, Divalterra, Imelsa, IVAM, Taula o Comerç perquè, a data de tancament de l'estudi, es trobaven encara en fase d'investigació, instrucció o judici oral.

Els resultats del treball seran presentats demà dimecres en l'acte "Panoràmica de la Corrupció al País Valencià", que tindrà lloc a les 19 hores en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Hi intervindran Laia Maurí i Consuelo Vidal, en representació de l'Observatori; Jorge Correcher, autor de la investigació; i una representant de l'Agència Valenciana Antifrau. L'estudi forma part d'un projecte cofinançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Sobre l'OCCC

L'Observatori Ciudadà contra la Corrupció és una associació d'associacions constituïda en 2015 per a promoure els valors democràtics europeus de transparència i dret ciutadà d'accés a la informació; impulsar la participació ciutadana en la lluita contra la corrupció i especialment la de la societat civil organitzada; i animar i promoure l'acció participativa democràtica, ciutadana, de control i denúncia alternativa. Les seues entitats fundadores són Acció Cultural del País Valencià, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Atelier ONGD, Ca Revolta, Escola Valenciana, Perifèries del Món I Societat Coral el Micalet.