Teresa García.El procés de negociació dels pressupostos, juntament amb les investidures polítiques, són els acords més importants dins del món de la política. No debades, perquè són el full de ruta de la gestió econòmica i política de les administracions públiques.
Des de la nostra responsabilitat com a gestors de l'Ajuntament, hem obert al llarg d'aquest mes un període de diàleg i negociació amb la resta de forces polítiques i la ciutadania. Hem de dir, no obstant, que la ciutadania ja ha pogut participar a través dels mapejos urbans i les diferents estratègies sobre turisme, indústria, patrimoni, etcètera.
Per a l'Equip de Govern és imprescindible el diàleg per a fixar la prioritat dels nostres recursos econòmics, fruit dels impostos, i poder determinar els serveis d'atenció a la ciutadania que més ho necessita i les infraestructures i les obres per als nostres carrers, entre altres coses.
Òbviament, en aquesta priorització dels serveis influeix la ideologia de cada partit polític. S'hi poden presentar uns pressupostos des de la solidaritat i el bé comú com a elements motors o des de l'individualisme i la liberalització com a eixos per a ordenar els recursos. S'hi pot pensar en les persones o en altres variables, i totes són legítimes.
Però cal recordar que, a la ciutat de Sagunt, amb diferents matisos, la majoria dels ciutadans i de les ciutadanes triaren representants amb idees progressistes de veure el món, de triar el benestar com a primera variable i fomentar la igualtat. Esperem que aquesta visió de la nostra ciutat siga la que constaten els nostres comptes perquè eixos són els principis polítics que acompanyen la nostra proposta.
Ara bé, cal tindre en compte les circumstàncies anòmales de l'Ajuntament de Sagunt: portem des del 2009 sense pressupostos, vuit anys sense sabes com es gasten els nostres impostos. Una situació que ens posa en l'ull de l'huracà. No trindre pressupostos és una irregularitat en si mateixa, és un fet extraordinari que pot ocórrer. Però mai no pot convertir-se en una pràctica habitual, ni fer de la seua manca el pilar fonamental de la política financera municipal.
Els governs anteriors van convertir en costum aquesta anomalia. Justament igual que han fet amb temes tan importants com en matèria de terrasses, guals, matusseries urbanístiques, etcètera... Fer de l'anomalia un costum té conseqüències molt dolentes per aquesta ciutat i per a la seua imatge. És per això que, en aquesta situació, aprovar uns pressupostos vuit anys després deuria ser, per responsabilitat, una obligació.
L'actual govern intenta, per segona vegada, superar l'anomalia i recuperar la normalitat en les finances municipals. De forma oberta i dialogant, amb aportacions de totes i tots, que debatrem i consensuarem. Si eixe consens no és possible, no és necessari tampoc el seu suport, l'abstenció és suficient per a, si més no, aclarir els comptes municipals i dotar-se de major transparència en la fiscalització i les finances.
