Imatge de la presentació del llibre a Sagunt. -EPDAEn un moment històric marcat per la banalització dels signes d'identitat col·lectiva, la reaparició de discursos secessionistes en l'àmbit institucional i la normalització de la subordinació simbòlica, el llibre En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, de Ricard Chulià, esdevé una intervenció necessària, valenta i rigorosa. Publicat per Rebel Edicions, el text s'inscriu en la tradició de l'assaig combatiu, però amb una voluntat pedagògica clara: dotar la ciutadania d'eines per entendre com els noms dels llocs són molt més que designacions geogràfiques. Són espais de memòria, símbols de sobirania i indicadors del projecte nacional que s'imposa o es resisteix.
Chulià parteix d'una afirmació que pot semblar anecdòtica però que conté una càrrega política profunda: "València no és el mateix que Valencia". Aquesta distinció, aparentment formal, és el fil conductor d'una reflexió que travessa la història, la filologia, la política lingüística i la lluita simbòlica. El llibre no es limita a denunciar una proposta concreta de l'Ajuntament de València, sinó que analitza com la toponímia ha sigut històricament un camp de batalla entre projectes de dominació i moviments de resistència.
L'obra sorgeix arran de la proposta de l'equip de govern municipal encapçalat per Maria José Catalá, del Partit Popular, de recuperar la doble denominació "Valéncia / Valencia", amb l'accent tancat que promouen les Normes del Puig. Aquesta maniobra, avalada per entitats com Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, és interpretada per Chulià com una ofensiva contra la unitat de la llengua, la legitimitat històrica del topònim "València" i la continuïtat simbòlica del poble valencià.
El llibre contextualitza esta proposta dins d'un cicle més ampli de regressió institucional, on la llengua pròpia és desplaçada dels espais de prestigi, la cultura popular és folkloritzada i els símbols compartits són fragmentats o desactivats. Chulià denuncia com la doble denominació no és una mostra de pluralitat, sinó una estratègia de subordinació, que busca legitimar una forma castellanitzada i desconnectada de la tradició històrica i lingüística del territori.
Un dels capítols més potents del llibre és el que repassa la cronologia de la castellanització toponímica des de l'època borbònica fins a l'actualitat. Chulià mostra com, després de la derrota de 1707, la imposició del castellà com a llengua de l'administració va comportar també la substitució dels noms de lloc en valencià per formes castellanitzades. Esta operació no va ser només lingüística, sinó també simbòlica: es tractava de desactivar la memòria del poble vençut i imposar una nova identitat subordinada.
El llibre analitza casos paradigmàtics com el de "Valencia", "Játiva", "Alcira" o "Villareal", i mostra com la recuperació de les formes valencianes ha sigut sempre una lluita, sovint protagonitzada per col·lectius veïnals, ajuntaments compromesos i persones que entenen que el nom d'un poble és una forma de dignitat. Chulià reivindica la tasca de municipis que han recuperat la forma valenciana com a única denominació oficial, i alerta sobre les temptatives de reintroduir la duplicació com a forma de regressió simbòlica.
L'assaig no es limita a la denúncia política, sinó que aporta arguments filològics sòlids per defensar la forma "València" com a única legítima. Chulià repassa l'evolució fonètica del topònim, la documentació històrica, les normes ortogràfiques de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les recomanacions dels experts en toponímia. El llibre mostra com la forma "Valéncia", amb accent tancat, no té cap base filològica ni històrica, i respon únicament a una voluntat de fragmentació lingüística.
A més, l'autor denuncia com la promoció de les Normes del Puig i la doble denominació forma part d'un projecte secessionista que busca desconnectar el valencià del català, trencar la unitat lingüística i legitimar una identitat subordinada. El llibre alerta sobre els perills d'acceptar la duplicació com a mostra de tolerància, quan en realitat és una forma de desactivació simbòlica i de legitimació de la dominació.
La publicació d'En defensa de València no es pot desvincular del projecte editorial que l'ha fet possible. Rebel Edicions no és una editorial convencional. Naix de la necessitat de crear espais de llibertat i resistència en un ecosistema cultural sovint condicionat per la inèrcia institucional, la prudència acadèmica o la pressió comercial. Fundada per un grup de persones vinculades a l'activisme lingüístic, la memòria democràtica i la cultura crítica, Rebel aposta per llibres que no només informen, sinó que interpel·len, mobilitzen i transformen.
La tria d'este llibre com a primer títol de la col·lecció "Trinxeres" és significativa. El text de Chulià sintetitza l'esperit de l'editorial: rigor, compromís, claredat i capacitat de mobilització. La col·lecció vol recuperar el format de l'assaig breu, accessible i directe, que permet intervenir en temps real en els debats que travessen el país. Els llibres es publiquen amb disseny auster, preu popular i distribució alternativa, sovint a través de llibreries cooperatives, espais autogestionats i xarxes militants.
Rebel Edicions reivindica el dret a fer llibres sense demanar permís, a publicar textos que incomoden, que qüestionen, que sacsegen. El seu nom no és només una etiqueta, sinó una declaració d'intencions. En un context on la cultura sovint és domesticada, institucionalitzada o convertida en producte, Rebel aposta per una cultura viva, insubmisa i arrelada.
Un dels aspectes més inspiradors del llibre és la seua capacitat de convertir la toponímia en un espai de resistència. Chulià no només analitza, sinó que mobilitza. El llibre és una crida a la consciència col·lectiva, una invitació a defensar els noms dels llocs com a patrimoni viu, com a expressió de la memòria compartida i com a eina de sobirania simbòlica. L'autor mostra com la toponímia pot ser una forma de dignitat, una manera de dir "som ací" i "no renunciem".
Amb només 94 pàgines, l'obra esdevé un recurs valuós per a qui vulga comprendre les implicacions polítiques de la toponímia i actuar en conseqüència. És especialment recomanable per a biblioteques municipals, regidories de cultura, plataformes veïnals i docents que treballen la memòria, la identitat i la justícia simbòlica.
