El passat divendres 30 de giner, en la sèu de Lo Rat Penat, se celebrà una conferència que versà sobre "Les Senyeres de Vicente Blasco Ibáñez", impartida per l'historiador Vicent Sanz Sancho.
En ella l'historiador nos parlà d'una manera minuciosament documentada sobre la vinculació del noveliste valencià més internacional en la Real Senyera, sobretot a partir de la seua mort.
Des de la mort de l'escritor en 1928 i en arribar les seues despulles a Valéncia en 1933, se va establir una forta vinculació en la Real Senyera.
El cadàver de Blasco Ibáñez fon inhumat en 1928 en la ciutat francesa de Menton embolicat en una de les Senyeres que va teixir l'industrial textil Eduardo Sanchis Romero, complint una de les últimes voluntats de l'escritor de ser soterrat en una Senyera que li servira de sudari.
En arribar el fèretre a Valéncia en octubre de 1933, la Senyera que l'acompanyà en la comitiva fúnebre perteneixia a la Diputació de Valéncia. Era la mateixa Senyera que va presidir els actes de la Comissió Pro-Estatut Valencià en 1933 en una vintena de municipis valencians.
L'historiador Sanz, despuix de més d'un any d'investigació i recolzant-se en numerosos documents i fotografies, ha pogut aplegar a les següents tres conclusions:
Primera. La Senyera que va dur Sanchis Romero a Menton el 28 de giner de 1928 per a servir de sudari al cos de Blasco Ibáñez, fon cedida pel doctor Muñoz Carbonero, com s'ha pogut documentar en esta investigació.
Pero esta Senyera, en contra de lo que ve indicant Vicente Muñoz Puelles des de 1996, no és la que heretà la família del doctor Muñoz a la seua mort en 1944 i que en l'actualitat està exposta en la seu de la Diputació de Valéncia. Són dos models diferents. Tenen un disseny diferent.
La que va dur Sanchis Romero a Mentón en giner de 1928, totes les cròniques periodístiques coincidixen en que fon utilisada de sudari, per a envoldre o embolicar el cadàver de Blasco. Per tant, seria inhumat en esta Senyera en 1928 i se mantindria dins el fèretre quan el cadàver de Blasco Ibáñez fon traslladat a Valéncia en octubre de 1933. No hi ha cap de constància o indici de que el fèretre fora manipulat o desprecintat ni en el trasllat a Valéncia en 1933 ni en el seu soterrament en una senzilla caseta del cementeri civil de Valéncia el 23 de maig de 1937.
Segona. En els funerals de 1933, quan arribaren les despulles de Blasco a Valéncia, l'única Senyera que acompanyà al fèretre de Blasco els dies 29 d'octubre i 5 de novembre a la vista de la gent, fon la que perteneixia a la Diputació de Valéncia. La crònica periodística d'eixos dies aixina l'identifica.
En ningun moment l'arcó de caoba que contenia el fèretre de Blasco Ibáñez fon cobert en una Senyera, com la família Muñoz, la Diputació de Valéncia i atres associacions afirmarien basant-se en la tradició, pero sense que conste una base documental i gràfica.
La Senyera original de Muñoz Carbonero, la que Sanchis Romero va dur a Menton el 28 de giner de 1928, sí acompanyava el cos de Blasco Ibáñez, pero dins el fèretre des del 31 de giner de 1928, quan este fon sagellat davant la família i els amics que s'havien desplaçat des de Valéncia.
Tercera. La Senyera que hui es conserva en la Diputació de Valéncia i que heretaren els familiars del doctor Muñoz Carbonero, és en casi total seguretat un eixemplar posterior, teixit en 1928. Encara que hui en dia no es pot documentar, molt probablement siga la rèplica que Sanchis Romero estava teixint per a Blasco Ibáñez i que no acabà a temps d'entregar-li, davant la repentina mort de l'escritor. Eixemplar que Sanchis Romero, en tornar de Menton i acabar-la de teixir, entregaria al doctor Muñoz Carbonero a canvi de la que ell va cedir per a servir de sudari al cadàver de Blasco Ibáñez.
