Vicent Torrent (Al Tall): "La nostra música continua en una espècie de underground per culpa dels mitjans de comunicació autonòmics"

 

AL Tall celebra este cap de setmana un concert en l'Auditori de l'Eliana. Sembla que la música tradicional valenciana, per al grup valencià de la cançó protesta per antonomàsia, segueix donant-los moltes satisfaccions. Vicent Torrent, un dels seus components, aten la cridada de EPDA i deixa d'exercir d'orgullós avi per a continuar reivindicant, de manera enèrgica, el seu lloc en el món de la cultura en valencià Pregunta:  En estos moments teniu una exposició en la Universitat d'Alacant que commemora el vostre 35 aniversari. No és símptoma que us feu majors? Resposta: Home, no és que siga un símptoma, és que ens fem majors, això és una realitat. És que trenta-cinc anys de faràndula són molt anys i a més quan tampoc començarem tan joves. Mira, ara mateix, abans que cridares tu, estava jugant amb el meu nét. És a dir, que molts de nosaltres ja ens hem convertit en avis i tot. Però això no vol dir que ens anem a retirar.  És un moment per a fer balanç P: I el balanç seria positiu o negatiu? R: Positiu, per descomptat. L'exposició reflecteix diferents aspectes d'eixe balanç i tot aquell que visite l'exposició s'adonarà que la nostra trajectòria en estos 35 anys ha estat plena de coses molt bones. Fixa't que el nostre principal objectiu era convertir  la música tradicional valenciana en alguna cosa moderna i actual. Volíem eliminar les crostes decadents a eixe so, que ningú ho vera com alguna cosa caduca o arqueològica i que servira per a expressar-nos musicalment en el s. XXI P:  AL Tall va començar consagrant la música folk com un gènere modern. Trenta-cinc anys més tard, el folk segueix sent modern? R: No és que 35 anys més tard el folk seguisca sent modern, sinó que s'ha convertit en una cosa moderna. Perquè 35 anys abans, el folk era com una espècie de paisatge en ruïnes. La música tradicional valenciana, que musicalment era la via natural de les nostres generacions anteriors, estava arraconada i abandonada. Al Tall va intentar, durant 35 anys posar-lo altra vegada de moda i ho ha aconseguit. Tant és així que ara, els grups de música de gent jove han seguit esta filosofia nostra i van produint cançons una miqueta divergents però dins de la mateixa ona. P: Noteu que, conforme van passant els anys, s'us suma més públic jove, d'altres edats? R: Bueno, al llarg d'estos anys hi ha hagut onades de gent  jove que anaven i venien. Mai ha estat algo constant. Per exemple, quan vam complir 15 anys en la música, va deixar, de cop i volta de vindre als concerts gent jove i només acudien els de la nostra generació i això, sincerament, ens produïa molta tristesa. Però després, sense saber com, van anar apareixent gent més jove en els nostres concerts, que ens seguien, que se sabia les nostres cançons. I ara sí, el públic jove continua estant però ha baixat l'afluència un poc. Per això et dic que la qüestió de l'edat en el nostre públic és 'un ve i va'. Pot ser que els grups més nous que nosaltres com Obrint Pas o la Gossa Sorda fa que la gent jove es decante més cap a este tipus de formacions però això no vol dir que no estiguen amb nosaltres. De fet Obrint Pas ha col·laborat amb nosaltres en una de les nostres cançons més famoses com 'és El Cant dels Maulets' i gràcies a això, els més joves ens coneixen, encara que siguen com els avis de la música valenciana. P: Quan AL Tall col·labora, per exemple, amb Obrint Pas, els joves aprenen de vosaltres o vosaltres apreneu dels joves? R: Jo crec que la cosa és un poc dinàmica. Els més joves han après moltes coses de nosaltres, no perquè ho diga jo sinó perquè ells mateixos et diuen que s'han criat musicalment amb les nostres cançons. I nosaltres hem après d'ells a, per exemple, connectar amb el públic més jove. Una de les coses que més m'agrada dels grups que han emergit després del Al lés la manera de barrejar la dolçaina amb instruments i ritmes més moderns com el ska. I això és fruit de la fusió de la qual et parlava, és a dir, d'unir la seua manera de fer música amb la nostra. P: El vostre últim treball es titula 'Vergonya cavallers, vergonya' què podem trobar en ell? R: Aprofitant el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, nosaltres gravem este disc volent donar una visió distinta de la qual es dóna normalment, és a dir, de l'oficial. Des del Al Tall vam voler posar l'accent en l'obra veritable de Jaume I que era, sobretot, en la creació d'una sola nació sota una sola llengua, algo que els que actualment adoren al rei conqueridor, no suporten. Així que nosaltres, d'una manera metafòrica, vam fer parlar A Jaume I des del més enllà, perquè si vera en que han convertit la seua herència, segurament es regiraria en la seua tomba. P: De tot el que està passant actualment què és el que li fa vergonya a Al Tall? R: Doncs ens avergonyeix tot el que estem passant en estos moments. Per a nosaltres, la nostra terra està d'esquena a la realitat i als seus interessos, perquè hi ha una gran manipulació de la informació, que no ve d'ara. L'actitud vergonyosa per part dels polítics, d'un sector de la intel·lectualitat valenciana. Però per la nostra part també, és a dir, al poble li costa tenir una capacitat de reacció contra esta espècie de colonització que estem patint. P: Passem a algo  més amable,  què us va passar amb una periodista que sembla ser que us va canviar el nom? R: Va ser una història que va circular per internet, de fet jo em vaig assabentar per ací, precisament. Sembla ser que una periodista de Ràdio 9, una periodista titulada i amb plaça, parlant de la banda de música de Torrent, quan ens va nomenar a nosaltres ens va nomenar con 'Ol Tol'. Sembla mentida que, sent periodista com és, no sabera ni pronunciar el nostre nom P: A part que l'anècdota és graciosa, posant-nos seriosos, no és trist que, després de molts anys i molts èxits, eixa periodista no us coneguera? R: Doncs si, és molt trist que malgrat tot, el nostre treball romanga en una espècie de underground, sense molta visibilitat i tot perquè els mitjans autonòmics no ens trauen incomplint miserablement els Estatuts de Creació de RTVV i hauríem de plantejar-nos el querellar-nos jurídicament per incompliment dels seus estatuts. P: I ja per a finalitzar alguns projectes futurs que tingueu en ment? R: De moment seguim realitzant concerts amb el repertori d'este últim disc, perquè ara estem passant una època que per a tot el sector de la cultura és un poc fotut, així que estem centrant tot l'esforç a presentar el 'Vergonya cavallers, vergonya'.

Al Tall oferirà un concert en l'Auditori de l'Eliana el proper dissabte 26 de febrer