Vora de 20 associacions i ajuntaments constituixen la plataforma 'El Pinyal no es toca!' de Sagunt

Les organitzacions que signem a sota, reunides el dimecres 18 de gener de 2017 a Sagunt (Camp de Morvedre, València), constituïm la plataforma EL PINYAL NO ES TOCA!. Acció Ecologista-Agró, Comunitat de Propietaris Urbanització Pere-Gil, Plataforma Anti-Incineració Morvedre, Fòrum Valencià de la Bicicleta (FVB), Associació de Ciclistes de la Comunitat Valenciana (ACIMCOVA), Societat de Caçadors de Sagunt, Associació La Saó, Centre Excursionista del Camp de Morvedre, Centre Excursionista de la Vall de Segó, Ajuntament de Quart de Les Valls, Ajuntament de Quartell, Ajuntament de Faura, International Mountain Bike Association (IMBA), Junts per Faura, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, Cercle Podem Morvedre i Verds-EQUO del Camp de Morvedre constituixen la nova plataforma.

Des de la plataforma, que es troba oberta a la incorporació de noves entitats, ajuntaments i associacions, "demanem que no s'atorguen drets d'explotació minera a la cimentera Lafarge-Holcim, ni a qualsevol altra empresa que ho poguera demanar, al paratge natural que comprén les muntanyes de L'Hostalera i Fontanelles, territori que també inclou el Barranc de la Catalana i que es coneix erròniament com El Pinyal". Les raons de la plataforma per a fer esta sol·licitud són les següents:

"Amb l'experiència que ens donen els més de seixanta anys d'activitat extractiva a la pedrera del Salt del Llop (que ens ha deixat els saguntins amb una cicatriu de 120 hectàrees que no es pot amagar junt al preciós paratge de la Muntanya de Romeu) creiem que el terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre, València) ja ha perdut prou massa forestal i, per tant, no podem permetre'ns el luxe de prescindir de 60 hectàrees més (que podrien acabar sent fins i tot 200) d'un bosc mediterrani sa i madur amb alts valors mediambientals i paisatgístics, com és el del Barranc de la Catalana i el seu entorn.

L'impacte ambiental podria ser terrible, doncs és el territori de caça d'espècies d'aus emblemàtiques i protegides com el gran duc (Bubo bubo) o l'àguila de panxa blanca (Aquila fasciata). Este últim rapinyaire s'ha inclòs en un projecte LIFE pel seu delicat estat de conservació. A més a més, és una zona on trobem vegetació mediterrània de gran valor, com per exemple arbustos com la savina mora (Juniperus phoenicea), el margalló (Chamaerops humilis) o l'aladern (Rhamnus alaternus).

Un altre dels perills més obvis d'obrir una pedrera sobre el Barranc de la Catalana és la seua possible afecció al sistema hídric subterrani que nodrix la Font de Quart i els aqüífers que omplin la Marjal d'Almardà-Almenara, donat que està prou pròxim a la superfície. A més a més, tindria un impacte paisatgístic considerable, sobretot per a algunes poblacions de La Baronia, com ara Torres Torres, Algímia d'Alfara i Alfara de la Baronia. I això seria un fet que no podrien recuperar amb cap restauració.

El Barranc de la Catalana està situat en un punt intermedi entre els parcs naturals de la Serra d'Espadà i la Serra Calderona. Això el convertix en un enclavament essencial que servix de corredor ecològic entre ambdós espais protegits i que mereixeria, alhora, una figura de protecció. El mateix considerem extensible tant a la Muntanya de Romeu com a la resta d'elevacions de la nostra serra litoral (Pic dels Corbs, Codoval, Tabalet…).

Els boscos són essencials, a més a més, per a absorbir el diòxid de carboni de l'aire, alliberar oxigen i filtrar contaminants. Per a obrir una nova pedrera s'hauria de destruir tota la massa forestal de L'Hostalera i Fontanelles. I això suposaria un greu prejudici per a la salut dels habitants del Camp de Morvedre. Resulta abusiu que una empresa com Lafarge-Holcim, que contribuïx amb les seues emissions a la pol·lució ambiental de la comarca incinerant tot tipus de materials tòxics en el forn de la seua cimentera, empitjore encara més la qualitat de l'aire que ens toca respirar i accelere el Canvi Climàtic, arrancant de la terra l'últim pulmó verd que ens queda intacte.

Les muntanyes de Fontanelles i L'Hostalera, on es vol obrir esta nova pedrera, estan declarades Muntanyes d'Utilitat Pública (MUP) des dels anys setanta del segle passat. Això implica que l'Ajuntament de Sagunt i la Generalitat Valenciana cometrien un frau de Llei en cas d'autoritzar l'explotació allí. L'estatus d'este paratge com a MUP ho demostra la seua popularitat entre ciclistes, senderistes i aficionats a la natura. I també la pràctica de la caça i l'apicultura. Totes estes activitats perdrien per sempre un espai emblemàtic.

Segons marca la normativa de mines, una empresa no pot obrir una nova pedrera mentres tinga alternatives en la zona que no suposen un nou forat. Actualment Lafarge-Holcim ja té adjudicats els drets d'explotació en tres pedreres pròximes a Sagunt: una a Viver, altra a Jérica i una tercera a Almenara, ubicada a només tres kilòmetres del Barranc de la Catalana.

A més a més, a Algímia hi ha una pedrera abandonada, que abans perforava CEMEX, i l'ajuntament d'esta localitat està a favor de la seua explotació per part de Lafarge-Holcim. En el cas que les administracions públiques competents aproven un nou forat en el Barranc de la Catalana i el seu entorn, iniciarem les accions legals pertinents per a impedir la seua execució i depurar las possibles responsabilitats penals.

Entenem perfectament la preocupació dels treballadors de Lafarge-Holcim per a mantindre els seus llocs de treball. Molts de nosaltres tenim familiars i amics en esta empresa, així que no podem deixar de solidaritzar-nos amb la seua inquietud. Per ara, l'empresa sembla que té assegurada l'activitat en el Salt del Llop fins a l'any 2035, a part de les altres tres pedreres a Viver, Jérica i Almenara. Així que no considerem necessari obrir un nou forat a Sagunt per a la continuïtat de l'empresa. De la mateixa manera, demanem que es respecte el nostre dret com a ciutadans a continuar gaudint del paratge del Barranc de la Catalana tal i com el coneguem. El Pinyal no es toca!!!".