Regina Llavata i SalavertEl passat 2 de desembre milions de persones que creguem en el nostre sistema democrà tic, "patirem" l'entrada de la extrema dreta en el Parlamento Andaluz. Es tracta d'un gir radical a les polÃtiques socialistes que encara celebrem per la recuperació i impuls dels drets i llibertats que tenen la mirada posada en la ciutadania. El colp que ha rebut directament la majoria del poble andaluz es una punyada extremista avivada per alguns partits autodenominats moderats, que no han fet altra cosa que radicalitzar els seus discursos en un pols pels resultats electorals sense mesura ni estimació de les conseqüències.
La resposta davant qualsevol descontent no pot ser la regressió i pèrdua de valor i drets adquirits mitjançant lleis, les que ara proposen derogar en el seu programa electoral: la 13/2007 contra la Violència de Gènere, la Llei d'Igualtat LGTBI i la Llei de Memòria Històrica, entre altres.
Les dones estem alçades en la "Quinta Ola", donant continuïtat a una lluita contra la desigualtat de tractament i oportunitats al llarg dels temps i en tots els territoris. No hi ha que doblegar-se davant un extremisme ultra que ens tilda de feministes radicals, que promet suprimir les subvencions al moviments socials, decidir sobre el nostre cosos i derogar una Llei Contra la Violència de Gènere que es basa en una suposada guerra de sexes i de criminalització dels homes.
Tampoc hi ha que mostrar inactivitat davant la ruptura de valors que ja formen part del nostre sistema de convivència basat en la inclusió i la cohesió. Tot el contrari ha manifestat aquesta formació que dessitja la supresió del Instituto Andaluz de la Mujer, Juventud, Arte Contemporaneo o de Investigación Agraria... organismes que son premisses socialistes que volen garantir un esperit crÃtic que alhora empatice i respecte la diversitat.
Ja és impossible que nostre sistema educatiu amague i relegue el ventall de famÃlies, afectivitats i identitats que conviuen en la societat. Per només a la dreta més rà ncia voldria crear una "Consejeria de la Familia", per suposat tradicional", que perpetue a la dona com "reproductora", assignant-li només treballs parcials i infravalorats que impliquen la rotura de la seua autonomia y promoció personal.
La caixa obscura s'ha obert, amb la versió original i les ocultes asomant, i és nostra la responsabilitat de tornar a tancar-la amb el poder de les urnes.
