Teresa Garcia.El dia 7 de juny es produirà la reunió amb el comité i la representació institucional amb la direcció de Thyssen. La multinacional començarà a aclarir si posa en venda la factoria o simplement la tanca. Són vora 900 persones entre treball directe i indirecte que poden anar al carrer per l'estratègia de reestructuració d'una multinacional. En un món globalitzat, Europa queda a mercè de la sobreproducció que apareix al mercat i es tria ajustar-se a la baixa, en drets socials, salaris i preu, fent que plantes com la nostra que són rendibles deixen de ser-ho.
No és lògic que el segon productor automobilístic europeu, haja de rebre la seua matèria primera d'Alemanya o altra factoria quan a peu de fàbrica té instal·lacions rendibles i competitives com Galmed. Tenim xapa Km 0, però això la multinacional alemanya sembla no valorar-ho.
I la Unió Europea no ho combat perquè és part del problema. I inclús els Estats o la Generalitat tenen escàs marge de maniobra, donat que els polítics que governen es pleguen als interessos d'una telefonada d'un lobby en particular. La política és ostatge de l'economia especulativa o financera i dels interessos de les transnacionals, que són qui vertaderament imposen les seues tesis, purament econòmiques.
La Responsabilitat Social Corporativa d'aquestos grups internacionals queda en aquestes situacions més en entredit que mai, ja que no entra com a criteri en el cor de la decisió, només és un maquillatge de la mateixa. Cert que hi ha sensibilitat respecte de la publicitat negativa o de les protestes que hi puguen haver, cert també que s'introdueixen lligams amb la implantació territorial de les mateixes, però arribats a punts com aquest, no deixen de ser testimonials. Un eina de marketing amable, que ni tan sols fa tremolar, ni reflexionar a aquestes organitzacions sobre el sentit o els beneficis que els seus negocis generen (i parle de beneficis, no només de la vessant econòmica, també de la vessant social i ambiental). Aquestes altres vessants deurien estar incorporades als comptes de resultats de les transnacionals de tal forma que el propi balanç de les mateixes reflexara també les pèrdues i els forats que causen a nivell social.
