L'especialista en literatura, la professora Gemma Lluch, ens explica els motius de l'èxit de la novel·la de Gemma Pasqual "Xènia, tens un whatsapp" (Barcanova 2014).
"Els paratextos que usa una editorial per presentar un llibre són fonamentals. Des que vaig llegir l'escrit per l'editorial Barcanova per publicitar la nova novel·la de Gemma Pasqual ja vaig sentir curiositat i ganes de llegir-lo:
Està s pendent tota l'estona del mòbil? Aguantes la respiració fins que no reps una resposta? Prioritzes un missatge de WhatsApp a qualsevol altra cosa? La Xènia ho fa. Mira la pantalla totalment hipnotitzada. L'aparell li indica que en Carles està en lÃnia. Espera impacient perquè aparegui a la part superior de la pantalla el gerundi del verb escriure. Li sembla sentir les campanetes. De tant que ho desitja, les té ficades al cap. No està boja, és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l'estómac com la turmenta. En la seva vida res no és el que sembla, però ella, que sempre es queixa del final de les pel·lÃcules, aquesta vegada, que és la protagonista, està ben decidida a triar el final? O potser ho farà s tu?"
Diu "no m'ha estranyat l'èxit d'aquest relat. L'escriptura de Gemma madura llibre a llibre. Es depura. Es queda amb l'essència d'un relat per a una lector difÃcil: l`adolescent".
El relat presenta un món versemblant que presenta la vida d'adolescents frescos i naturals. Defuig els llocs comuns de les lectura juvenils en català més habituals i ens trobem amb uns personatges que tenen unes vides relativament normals, on la preocupació és aprovar, ser mÃnimament feliç i, òbviament, estimar i ser estimat. En definitiva, éssers humans que volen viure i intenten fer-ho de la millor manera possible.
Els dos protagonistes són contradictoris i versemblants. Els secundaris que els acompanyen, principalment Laia i l'à via de Xènia, són dos bons contrapunts als principals.
I es mouen en un món possible on el treball de literatura el fan sobre Mecanoscrit del segon origen, suspenen perquè fan els treballs amb Viquipèdia... L'à via és professora de català , està jubilada i fa classes a nouvinguts, s'encarrega del club de lectura de la biblioteca del barri i és una experta en literatura. A més, veu amb la Xènia pel·lÃcules com Casablanca o Orgull i Prejudici. Al mural de l'institut, hi ha una frase de Miquel Martà i Pol: "El temps que no és res més que un gran bosc de paraules". Escolten cançons d'Antònia Font i Pau Alabajos.
I, per obvi, no cal ni dir-ho: és un món amb pantalles, moltes pantalles. Per això, el llibre té perfil a Twitter: @XeniaWhatsapp.
Un món possible relativament nou en la literatura juvenil sovint massa afagada de les taules d'un institut que només queda al cap d'alguns escriptors. Molt lluny del cap i dels desitjos dels lectors.
