Ximo Puig toma posesión como President de la Generalitat

Valencians i valencianes Senyor President, senyores i senyors Diputats President Rodríguez Zapatero, Presidents de la Generalitat Ministre de Assumptes Exteriors, SR. Margallo SG del PSOE Pedro Sánchez Alcaldes i alcaldesses Rectors de les Universitats Valencianes Representants sindicals i empresarials Representats de la societat civil. Mitjans de comunicació Autoritats Senyories Comparec davant de vostés per tal de complir a la promesa de lleialtat al poble valencià. Son vostés, els representants legítims qui m'han atorgat la seua confiança. Una vegada més, la democràcia s'enforteix quan els ciutadans participen, avaluen i decideixen. El vell poble valencià te molt més de 32 anys d'història. Les nostres arrels han de vore amb l'antic Regne de València que durant segles impulsà moments d'extraordinària esplendor com a potència mediterrània. El vell poble valencià té molt més de 32 anys, pero fou 1983 l'inici de la història del nostre autogovern democràtic. Perquè no hi ha país sense democràcia. Perquè no hi ha país sense llibertat. Perquè no hi ha país sense igualtat. El poble valencià no és un poble subjugat com li digué Vinatea al Rei. Ã‰s ara, és en la democràcia quan l'autonomia dels valencians obté tot el sentit Gràcies, senyores i senyors diputats. La seua confiança em compromet, m'obliga i m'honora. Però sobretot, i a través de vostés, gràcies als valencians i valencianes que cada dia amb les seues conviccions, amb el seu esforç, amb les seues esperances, ens han obert les portes d'un nou temps, d'un temps que poc a poc farem nostre, d'un país que ja anem fent. I com Raimon cante les esperances i plore la poca fe. Vull hui, abans de tot, com a President dels valencians, posar-me al costat de totes les famílies que han estat plorant els seus morts, assassinats per la intolerància, abatuts pel fanatisme, morts pel nou feixisme del segle XXI a Tunísia, França o Kuwait el divendres. Cap equidistància en la barbàrie. No hi ha cap terrorista bó. No hi ha cap excusa, ni en el terrorisme ni en la xenofòbia, ni en el racisme ni en la criminalitat que utilitza la pobresa com a paraigües de la destrucció de la llibertat. Des d'ací, mirem amb preocupació el rostre humà de la nostra mar. L'ànima dels valencians mira sempre a la mar. I veu cultura, i veu comerç i veu pau. Ã‰s per això que ens plora l'ànima quan a Tunísia o França plou plom, quan les aigües blaves es tornen roges de sang i desolació per la mort d'aquells que fugen de la guerra i la pobresa Les dos riberes del mediterrani no poden ignorar indefinidament el paisatge més cruel de la desigualtat. Els seus plors de hui també són els nostres. Assumeix la veu del poble que ens demana canvi, justícia, igualtat. Ho faig assumint que es un poble que alça la mirada perquè se sent conscient del destí de tota l'humanitat. Com deia Ernest Lluch: "Hem d'estendre la nostra mirada prop de nosaltres, però mirant tot el planeta que volem conservar i on la immensa majoria de persones visquen en condicions dignes i en una llibertat que és un fi per ella mateixa." Senyores i senyors, Avui es un dia d'agraïments, d'emocions i responsabilitat. Agraïment a tots els que van fer possible l'autogovern des de l'avant projecte del Estatut d'autonomia de la república fins els 10 d'Alaquàs passant per tots els que van fer indestriable el crit per la llibertat i per l'autonomia. I, sobre tot, agraïment als valencians i valencianes als que devem plenament tota la nostra llibertat. Agraïments i emocions. Sempre he cregut que la personalitat de cada ú és fruit de la relació amb els altres. Max Aub, ho expressava millor: "les persones sense els altres no som res. Allò que compta és el que ens unix; la solidaritat humana." Per això en este moment d'emoció continguda voldria recordar a tots els que m'han acompanyat este temps. De tots ells he aprés i a tots ells els dec el fet d'estar ací en este moment davant de tots vostès. Des de Ernest Lluch, Joan Lerma, l'alcalde de Morella Paco Blasco i centenars de persones de totes les idees i condicó dels que he aprés. I vull agrair de manera especialment a la meua família, Amparo, Miki i Pau, a ells els agraisc el suport permanent i la seua paciència. I als meus pares, el llegat dels valors. No hi ha patrimoni més valuós que el sentit d'eixa herència: l'honradesa, la paraula i el respecte. Sóc net de republicans que com deia Antonio Machado només volien un govern honrat i per al poble. Sóc fill d'un autònom i d'una dona que, com tantes, ha treballat tota la vida i no té pensió. Sóc el primer de la meua família que va poder anar a la Universitat. La meua vida és com la milers de valencians i com ells me senc afortunat de ser valencià. Ara vos dic, que no hi ha major honor ni major responsabilitat que ser el vostre President, el President de tots i totes les valencianes i valencians. De tots i de totes. Hagen votat a qui lliurement decidiren i també als que decidiren no votar. Agraïments, emocions i responsabilitat. Sóc conscient de la gran responsabilitat que assumisc. Estem immersos en la crisi política, econòmica i social més gran de tota la democràcia. Sóc conscient de que la política que no respon a la realitat només condueix a la frustració. I la realitat és dura. 588.800 persones, sense treball. 1 de cada tres valencians, en situació de pobresa. Casi 40.000 milions de euros de deute. Però també sóc conscient de les capacitats d'esta Comunitat. Ho he vist en el xicotet empresari que deixant a la seua família agafa la maleta per a vendre els seus productes en l'estranger i evitar tancar la seua empresa. Ho he vist en els ulls plorosos de la mare de un fill amb gran discapacitat, ací davant de Les Corts, a la que l'administració li va donar l'esquena, però que amb esforç i dignitat trau el seu fill endavant. Ho he vist en els joves que es van a l'estranger a treballar, amb l'esperança que podran algun dia tornar a casa i treballar en la seua terra. Ho he vist en els pensionistes que amb la pensió escassa mantenen a les famílies dels fills. Ho vaig vore ahir en la celebració de l'orgull LGTB: milers de persones disfrutant els seus drets. Uns drets civils - President Zapatero- que Espanya va reconèixer 10 anys abans que altres democràcies, com ahir va fer Estats Units. Orgull de la pàtria dels drets i les llibertats. Eixe coratge davant l'adversitat, eixa capacitat de donar sempre el millor de nosaltres mateixos, de no donar-se mai per vençut és la força que ens traurà de les crisis. Ã‰s la força de milions de valencianes i valencians anònims la que sent avui, la força que m'impulsa. Señorías, amigos y amigas, Quiero que el inicio de mi mandato suponga un cambio fundamental: La recuperación del poder por parte de los ciudadanos y un gobierno al servicio de las personas. Para lo cual: Mi gobierno estará presidido por la ética y la lucha contra la corrupción. Mi gobierno estará presidido por la lucha contra la desigualdad, por un nuevo contrato social que garantice y modernice la educación, la sanidad y los servicios sociales. Mi gobierno estará presidido por el avance hacia un nuevo modelo productivo. La reindustrialización, el turismo y la industria agroalimentaria para conseguir la creación de trabajo de calidad. Mi gobierno estará presidido por la igualdad entre hombres y mujeres. Igualdad en todas las políticas y en todas las situaciones. Y por encima de todo por la lucha contra la violencia de género. Mi gobierno estará presidido una política cultural potente, plural, moderna, que cuide nuestras señas de identidad y nuestra lengua y que nos sitúe en la vanguardia del conocimiento. Mi gobierno estará presidido por el diálogo. Un diálogo entre partidos pero sobre todo con toda la sociedad: Universidades, ONG, asociaciones empresariales y sindicales, sociedad civil. Es tiempo de cambio y unidad. Solamente desde la unidad, el acuerdo y el consenso superaremos esta situación. Señor Ministro: Mi gobierno estará presidido por una relación con el Gobierno de España exigente, leal y solidaria. Señor Ministro: La Comunitat no puede aguantar ni un día más. Detesto el victimismo, pero más aún la injusticia. No toleraré ninguna discriminación más ni en financiación autonómica ni en inversiones. Al final el problema valenciano es un problema de igualdad entre españoles. Queremos dialogo, respeto y soluciones. Señorías, Tenemos que saber interpretar muy bien los retos que nos esperan. El acuerdo subscrito en el Botánico entre las fuerzas que me han dado su confianza persigue esto: adecuar nuestro proyecto de país a una nueva etapa. Pero sobre todo es un acuerdo para progresar juntos, sin dejar nadie atrás, porque no vale el crecimiento a cualquier precio, porque no hay que esperar a crecer para redistribuir. Hay que crecer redistribuyendo Soy consciente de que el progreso nunca nos permitirá resolver todos nuestros problemas. Pero en cada época tenemos que dar las respuestas adecuadas . Y cada etapa no es una elección entre generaciones. No tenemos que elegir entre aquellos que nos han ayudado a construir este país y la generación que ha de construir el futuro. El progreso sólo es posible si se basa en un pacto entre generaciones, un pacto de convivencia. Por eso miro a los jovenes y les digo que tiene razón, que lo vamos a hacer juntos. Que cumpliremos con nuestras obligaciones de dejarles un país mejor que del que nos encontramos. Senyores i senyors Este matí no entraré al Palau de la Generalitat soles. Mai he practicat la política en primera persona del singular. Entraré acompanyat per les veus, els sentiments, les il·lusions i esperances de milions de valencians i valencianes. Seré el President honrat d' un poble honrat.