Cerrar

Y además...

Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.

Entendido

Cerrar

Edición Alicante Edición Castellón Edición Valencia Arte y Moda Comunitat Deportes En valencià Opinión Sucesos TV

Secciones |

Registro

Acceso

| Síguenos en |

Boletín diario

Iniciar búsqueda

Cerrar

Estás en: EPDA

l'horta nord

#25N

"Hi ha gent jove que ha despertat el feminisme des de casos com el de La Manada"

Paqui Méndez treballa des de fa molts anys per la igualtat. És una feminista compromesa i convençuda de la necessitat de defensar els drets per la dona i per això utilitza una eina poderosa: la imatge

M. J. ROS - 23/11/2018

La cineasta Paqui Méndez durant la celebració d?un dels actes per parlar d?igualtat. / epda

Qué són Curts per la Igualtat?

Una eïna molt potent per sensibilitzar i conscienciar sobre la discriminació de les dones, de la violència cap a les dones, a l’aula, als ajuntaments, en associacions de dones, etc...

Per què decideix centrar-se en el tema de la igualtat de gènere?

Perquè fa 12 anys era un moment molt dur en el tema de violència masclista, començava a rodar la llei per combatre la violència de gènere ia penes hi havia materials audiovisuals que ens serviren per a debatre aquests temes.

Quantes edicions porta amb el projecte?

Ara fa la XII edició de Curts per la Igualtat.

Hi ha hagut alguns curts que hagen marcat especialment al públic?

Doncs la veritat que sí, ‘Solo sé que no se nada’, de Olatz Arroyo; o ‘La Boda’, de Marina Seresesky ha estat molt valorat com a material entre les associacions de dones. Entre el professorat i l’alumnat han estat ‘Diana en la red’, de Cristina Linares o ‘Hechos son amores’, però també ‘Comando Vdeg’, que a més tots tres tenen guia per treballar el professorat i l’alumnat. Però tenim alguns com ‘Libre directo’, de Bernabé Rico o ‘Billete a nunca jamás’, de Jorge Naranjo, que tenen un sentit de l’humor, com ‘Sólo sé que no sé nada’, que fan que siguen els favorits per als debats.

La violència de gènere ha sigut abordada també en els curts durant estos dotze anys. Quins missatges s’intenta transmetre?

En el cas de la violència de gènere, els més utilitzats són ‘Silencios’, de Jesús Cestero, que ens situa davant el maltractament psicològic menys visible. O ‘Libre Directo’ i ‘Billete a nunca jamás’, que amb ironia i sentit de l’humor ens parlen de violència en la parella, de la destrucció de l’autoestima, però també de la manca de recolzament de l’entorn de la víctima. També tenim de maltractament entre joves; de maltractament en l’entorn laboral; violència sexual explícita i implícita; d’agressions i assetjament al carrer, etc...

Un altre aspecte en el qual s’ha posat la mirada amb curtmetratges com a ‘Diana en la Red’ és la problemàtica de moltes adolescents controlades per les seues parelles en les xarxes socials. És urgent conscienciar en esta etapa de la vida?

És molt urgent, però ho és molt més conscienciar al professorat, a les famílies, als joves en general. Els adolescents estan en un món molt masclista, el seu aprenentatge i socialització el fan a través, en gran mida, de les xarxes socials (el porno, els youtubers, instagram) i això no té cap element que puga contrarestar els missatges sexistes que reben, per això que el professorat (també intoxicat pel masclisme) ha de formar-se en igualtat i feminisme, l’única vacuna contra el masclisme.

En quins llocs s’estan projectant els curts?

En centres educatius, ajuntaments, associacions de joves, dones, entitats públiques i privades.

Vostè es va implicar especialment en la realització del documental ‘Campeonas Invisibles’ que denuncia la manca de visibilitat i de reconeixement de les esportistes espanyoles. Es podria traslladar eixa invisibilitat a molts altres àmbits?

A quasi tots els àmbits de la cultura i la història (dones científiques, tecnòlogues, músiques, escriptores i així fins a l’infinit). En definitiva, qualsevol espai de la cultura en general i la història en particular que les ha esborrades intencionadament el patriarcat dominant.

¿Podem acabar amb algun missatge positiu en matèria d’Igualtat? Estem en el bon camí?
Efectivament, estem en el bon camí, però amb un llarg recorregut per davant, queda molt per d’alt (órgans de poder com la judicatura, el govern, les empreses, els organismes de decisió...) Però amb un canvi fonamental, hi ha un moviment de gent jove que ha despertat al feminisme i la lluita des de casos com el de La Manada. Estan adquirint consciència de que a elles i ells (molt important, perquè la masculinitat que tenen tampoc els serveixen) també els toca lluitar si volen una societat més democràtica i més justa, fins i tot per a ser feliços en la relació de parella, i això és enormement positiu. Tenim una generació que vol canviar les coses i donar-li la volta a la truita, lluitant (contra el masclisme, sexisme, homofòbia...), ahir mateix als carrers de tota Espanya, el 8 de març, el 25 de novembre. Estem en un moment de canvi, però també de contraofensiva del masclisme, per això necessitem aïllar-lo.

Comparte la noticia