Presidenta la Mancomunitat de l"Horta Sud, Eva Sanz. EPDA El Periódico de Aquí entrevista a la nova presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Eva Sanz, per a valorar els primers dies al capdavant de la institució els quals qualifica de “satisfactoris”. Sanz parla tranquil·lament del conflicte que va deslligar la seua elecció dins del PSPV-PSOE de la comarca i de les prioritats que pensen marcar la seua presidència.
Com va viure les anades i vingudes en la seua elecció com a presidenta?Deixant a un costat la part orgànica del PSPV-PSOE i del que pot succeir dins, en la reunió interna que vam mantindre com a grup supramunicipal es veu que hi ha escola i molta gent que té ganes de treballar per la comarca. Finalment, decidim que isquera qui isquera, la resta es posaria a la disposició de l’altre a treballar i així ha sigut. Després hem tingut el ple d’organització i tots els acords han eixit per unanimitat, tant per part dels meus companys socialistes com de la resta de grups polítics.
Però no va haver-hi consens finalment entre les dues parts?No. Per a l’elecció en si, tant Guillermo Luján com jo volíem optar a la presidència de la Mancomunitat i això ens va portar a un ple on va haver-hi una votació. Però sense acord.
Vas estar decebuda amb l’actitud que va mostrar part de l’executiva comarcal socialista?Alguna cosa, personalment, sí que em va decebre. Jo sóc molt positiva i m’agrada mirar cap avant, com és una cosa que ja va passar. Tampoc m’agrada tirar la vista arrere, perquè em lleva temps per a organitzar el futur i el que m’interessa.
Com es pot reparar la bretxa que s’ha produït en el PSPV-PSOE a l’Horta Sud després d’estos fets?Crec que treballant i des de la perspectiva que tots estem en el mateix vaixell, o en aquest cas, en la mateixa comarca. Per exemple, a l’hora de l’assignació a l’assistència a cadascuna de les comissions, s’ha respectat la voluntat del que han volgut els meus companys, vull dir qui ha estat més interessat en la de serveis socials ha estat en ella o si han preferit la Junta de Govern també. No es tracta que uns van i els altres no, hi ha que tindre una ment oberta serà la millor manera d’anar llimant els desacords que vam tindre.
Una vegada oblidat açó, com afronta el seu nou càrrec?Bé. Amb moltes ganes. La setmana que ve tenim les primeres comissions informatives que estan carregades de contingut per a treballar. Tant les presidències, com cadascun dels membres de cada comissió, tenen la màxima autonomia per a desenvolupar els seus càrrecs i començar a traure temes que beneficien als municipis de la comarca.
L’alcalde de Sedaví, José Cabanes, i l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, li acompanyaran en esta nova etapa política com a vicepresidents per què ells i no uns altres?Amb Cabanes era una cosa que els dos veníem parlant des d’estiu. Als dos ens abellia optar a la presidència de la institució, entre ell i jo pensarem finalment que jo tenia una situació més estable que ell, per la qual cosa seria jo qui optarà a l’elecció. En aquest cas, considere que dins de l’amistat que ens uneix, podria ser el meu primer vicepresident per a complementar-nos i portar una mica de la Mancomunitat cap a este costat del que era l’antiga carretera reial de Madrid. Una zona més apartada d’eixe centre que és Torrent. Després, el cas d’Isabel, a part que la relació és molt bona, el vaig deixar, directament, en les mans del grup polític de Compromís, perquè decidiren qui havia de ser. Ells van decidir que fora Isabel, qui ja estava en l’anterior legislatura i com dic, jo he pogut treballar amb ella a nivell de municipis i ha eixit bé, per lo que estic encantada. Ens podrem entendre i podrem fer actes i activitats que beneficien a tots. Però en general, estem molt compenetrats entre tots els alcaldes, siga del partit polític que siga. Jo m’emporte molt bé amb l’alcalde de Massanassa, Paco Comes, i també tenim productes conjunts amb l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara. Al final, t’uneix més la ciutadania i el municipi que les sigles polítiques i el que et poses és a treballar perquè el teu poble i el del costat aconseguisquen els màxims beneficis per a cadascun d’ells.
Quina és la primera mesura que li agradaria dur a terme?Potser que de les primeres mesures que m’agradaria dur a terme, a nivell molt intern, seria l’adaptació dels estatuts i reglaments de la Mancomunitat. Una vegada que nosaltres, a nivell intern, tinguem clares les regles del joc és més fàcil treballar per a l’exterior. Per això ho pose com una de les meues prioritats, sobretot, perquè hi ha hagut moltes discrepàncies sobre els estatuts, si ens adaptem a la llei o no ens adaptem. En este sentit, és pel que vull prioritzar esta mesura.
Dóna’m cinc claus en les quals penses basar la teua presidència.Una vegada estiga en marxa la regulació interna, tenim bastants temes que abordar importants com el desenvolupament del Pla Estratègic Comarcal, per descomptat, començar a generar projectes i activitats amb Europa per a tindre més fons. Pel que respecta a les àrees més sensibles amb la ciutadania com l’educació, estos col·legis o centres que estan mancomunats a través de consorcis cal fer-li una volta, asseure’ns amb Conselleria, intentar solucionar les maneres de gestió perquè s’han quedat obsolets, són d’altres èpoques. Els dos últims aspectes en els quals vull posar l’accent és en els serveis socials i l’ocupació. Dins de la Mancomunitat tenim diversos consorcis amb ACIPSA, el col·legi de la Unió o l’acord de ACCO - Pacte Territorial per l’Ocupació - tots ells tenen models de gestió que vénen de fa 10 o 12 anys i que actualment no són l’operatius que podrien ser per als municipis. Això són tres o quatre punts claus que en esta legislatura han de canviar el seu model de gestió d’una manera més autònoma.
Pensa la Mancomunitat incloure noves mesures per a millorar el transport públic entre les diverses ciutats?Sí, hi ha una de les àrees dins del Pla Estratègic Comarcal que són les infraestructures i connexions entre els municipis. Però des que es va crear l’àrea metropolitana de transport hi ha ja un treball posat en comú amb els alcaldes que la Mancomunitat haurà de continuar reforçant allí on corresponga. Tenim una falta de connexió important, no obstant això, estem molt ben connectats amb València ciutat. Per exemple, hi ha una línia d’autobusos prevista que connectarà Benetússer amb Paiporta, així acostaríem a la ciutadania al metre i podràn desplaçar-se a la resta de la comarca. Una part de la zona ens movem a través de Renfe i autobusos, mentre que l’altra ho fa mitjançant l’EMT de l’Horta i metre. És cert que el Parc Natural de l’Albufera ha impedit una evolució major en matèria de mobilitat en la zona sud de la carretera reial de Madrid, però si tinguérem una línia circular de transport entre tots els pobles de la comarca, això afavoriria també als nostres polígons industrials i pel canvi climàtic també seria millor.
En matèria de turisme, continuareu amb la marca de #SomHortaSud i dureu a terme nous projectes?Volem mantindre la marca de #SomHortaSud, perquè canviar-la al gust de cadascun és erroni perquè no t’identifica com a comarca. Hem de continuar treballant com acostar tot això a la ciutadania. Per exemple, el dissabte 26 d’octubre farem la fira de turisme comarcal a Picanya, on també donarem els premis del concurs de fotografia d’imatges de la comarca, i esperem que siga un èxit. Ara com ara serà un dia només, en horari de vesprada i comptarà amb els diferents municipis, activitats i estands exposats. Serà la primera experiència i amb això prendrem nota, la següent veurem en quin sentit.
Quin serà el futur del Pla Estratègic Comarcal que va presentar la institució al febrer?Hi ha tres dels aspectes del pla que estan en estudi i sinó passa res prompte sabré com van. Un d’ells és la possibilitat de mancomunar els serveis de protecció civil, perquè hi havia ajuntaments interessats. Un altre és mancomunar els treballs contra la proliferació de plagues per a erradicar-les de manera comú. L’últim punt que esta en estudi és la reparació de sots, forats i pavimentació de carrers.
Com et desmarcaràs o diferenciar-te de la presidència del teu company, Bielsa? Com crearàs la teua pròpia identitat política?Crec que cada persona som un món i tenim la nostra pròpia manera de fer les coses. Aquells que em coneixen i la relació que tinc amb Compromís, PP i companys del partit socialista, saben que sóc una persona molt dialogant, peque en excés de reunions. Jo reunisc la gent per a tot, busque el consens i done explicacions de moltes coses, fins i tot més del necessari. Serà una legislatura en la qual es pose damunt de la taula les fortaleses que tenim com a comarca més que les discrepàncies i aconseguir que isquen els assumptes per unanimitat en la majoria dels casos. Crec que eixa és la meua petjada més personal, la capacitat de diàleg i de parlar amb la gent. Pense més en la institució que en la meua marca personal com a política.
Bielsa sempre deia que volia crear “una Mancomunitat útil i al servei dels ciutadans”. Tens algun lema o objectiu que vols que t’acompanye durant la teua presidència?No m’ho he plantejat, però coincidisc totalment amb Carlos F. Bielsa. Ja no sols que siga útil, sinó que la gent sàpia que existeix. La majoria dels ciutadans pregunta “què és això de la Mancomunitat”, perquè tenen un gran desconeixement d’ella. Potser és perquè al llarg del temps sí que hi ha hagut serveis, però no han sigut prou populars o explicats a la ciutadania perquè la conega. Però la veritat és que sí que pot afectar molt en la vida dels veïns i a millorar-la. Cal acceptar-la. Cal traure les accions que puguen ser itinerants i que siguen visibles en tots els municipis. Jo crec que la fira de turisme és necessari que vaja girant per tots els pobles, però qui diu esta activitat diu qualsevol jornada i que vaja sonant ‘Horta Sud’. Que la ciutadania veja que hi ha una institució que també aprofita per a millorar la seua vida.
Com veus el futur de la Mancomunitat de l’Horta Sud?Jo ho veig molt positiu. En estos últims quatre anys s’ha fet un gran esforç. Sempre parle de l’última legislatura perquè és on jo més he desenvolupat els meus coneixements en la Mancomunitat com a Vicepresidenta he pogut entendre una mica més els secrets. En estos anys, amb la redacció del Pla Estratègic, amb projectes nous i esforç, s’ha pogut aconseguir per fi un full de ruta que ha sigut feta per tots els municipis. Ara es tracta de posar-ho en marxa. Si isquera tot, tant de bo, el futur és molt positiu.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia